La Vall de Boí, en la comarca catalana de l'Alta Ribagorça

La zona de confluència entre Catalunya i Aragó corresponent a les comarques de la Ribagorça/Ribagorza em sembla d'una gran bellesa. L'hem recorreguda en distintes ocassions, i tornaré algunes més. Ací penge una fotografia feta des de l'ermita romànica de Sant Quirc, situada en les proximitats del nucli de Durro.

El despoblat de Montgarri, en la Vall d'Aran (croniqueta d'un viatge recent)

El despoblat de Montgarri (i també el santauari de Montgarri) estan situats a la Vall d'Arán, en el Pirineu Català. Es tracta de dos zones d'una gran bellesa paisatgística. L'accés nosaltres el vam fer des de la pista d'esquí de Pla de Beret. Ens va dur un total d'uns 9 kms de pista forestal d'anada i 9 més de tornada. També es pot accedir des d'Esterri d'Àneu.

Junt al Santuari i una altra part del que va ser el despoblat hi ha un edifici reformat i en el qual es pot pernoctar. Recomane l'excursió per als amants de la natura en estat pur.

Las Tóvedas, dos nuclis de població deshabitats en la comarca del Racó d'Ademús (terme municipal de Castielfabib)

Las Tóvedas, dos nuclis deshabitats situats en Castielfabib (el Racó d'Ademús) van ser un gran descobriment per a Àngels i per a mi. No teníem ni idea de la seua existència, ni havíem vist prèviament cap fotografia d'ells. Simplement, fullejant uns mapes de la Generalitat, vaig veure'ls, i com ja coneixia la zona de Vallanca, un dia ens vam decidir a anar-hi. El recorde perfectament, encara que he de dir que estes fotos no corresponen a eixe dia. Feia un fort vent de mestral, i el paisatge estava totalment nítid, amb núvols. És a dir, magnífic per a fer fotos. Deixàrem el cotxe en Vallanca i vam anar a peu fins al punt on per primera vegada es divisa las Tóvedas de Arriba, en un desviament que hi ha en la pista Vallanca-Port del Hontanar. Baixàrem i pujàrem a las Tóvedas de Arriba en un temps rècord.

Les fotos que veiem ací corresponen a la segona vegada que vam anar, el 30 d'abril de 2006. Vérem Tóvedas de Arriba, i també Tóvedas de Abajo. Realment el nucli més consistent és el de dalt, però la fotografia primera que il·lustra esta entrada i que al meu entendre representa molt bé l'abandonament, és a las Tóvedas de Abajo. El carro s'havia podrit, l'arbre de la casa havia caigut, i, com un presagi, la porta restava oberta enfront del vent i del temps. Si veiem les fotografies de paisatge, corresponen al tram de vall que hi ha entre un nucli i altre. Certament, en primavera, vam gaudir d'un bonic contrast cromàtic.

Las Tóvedas, com La Nava, el Hontanar, o Casas Quemadas, són llogarets deshabitats, en eixe poble situat als confins del País Valencià que es diu Castielfabib, i que, per cert, té un nucli urbà digne de visitar, dels més bonics de la nostra geografia. També recomane fer una volta pel riu Ebrón, que passa al costat de Castielfabib i que poc més avant es junta al Túria.

La revista 'Mètode' de la Universitat de València dedica un magnífic monogràfic als incendis i l'impacte del foc

La revista de divulgació científica 'Mètode' de la Universitat de València ha publicat un magnífic monogràfic sobre els incendis forestals. Baix el títol: 'Quan es crema el bosc. L'impacte del foc en els ecosistemes', hi ha articles que ens parlen de les causes i les conseqüències del foc. Causes molt variades, i conseqüències igualment molt variades, des de distints punts de vista. I entremig la investigació científica com una eina que ha d'apuntalar un tema que és d'interés públic.

El monogràfic té més de 50 pàgines, i està coordinat per Artemi Cerdà, catedràtic de Geografia Fisica de la Universitat de València, especialista en erosió del sòl.

El monogràfic ajuda a desterrar idees molt esteses sobre els incendis forestals, com la visió sempre negativa dels incendis. Per contra, Artemi Cerdà ho diu clarament: 'Els científics parlen dels processos naturals dins d'un paisatge cultural, la societat continua veient els incendis com un factor negatiu. La gestió comença a entendre que cal treballar amb el foc, no contra el foc'.

Si el foc forma part de la història dels boscos des de sempre, potser caldrà integrar-lo en la dinàmica de protecció del paisatge i de dignificació del territori. A partir d'ací el debat és molt ampli. Però sobretot calen recursos, mitjans, diners, per a què els professionals que treballen aquests temes puguen gestionar el nostre patrimoni forestal.