Bar tancat ja fa prou anys, prop del port del Hontanar, en el Racó d'Ademús

Una altra imatge de la despoblació valenciana. En este cas veiem un bar situat a vora carretera nacional, en terme de Castielfabib, prop del cim del port del Hontanar. La foto, no obstant, és de l'any 2005.

Despoblació i vida quotidiana des de la comarca de l'Alt Millars

Aquesta fotografia, també de dijous passat, ens mostra una altra vessant de la vida quotidiana i la despoblació: cases que més prompte que tard cauran a terra, en masos on vivien desenes de persones. El sostre ja s'ha ensorrat per la part de l'escala, la cambra no crec que tarde massa temps a caure. Un capítol més de l'evolució de la vida a la muntanya s'haurà escrit.

Una imatge sobre la despoblació. De vegades, sobren les paraules. Captada en un mas de l'Alt Millars

Una imatge sobre la despoblació. De vegades, sobren les paraules. Esta fotografia es va fer en un mas de l'Alt Millars, ahir dijous 24 de novembre. El mas, situat en un altiplà, format per una desena de vivendes, aproximadament, també estava deshabitat. No és la primera vegada que em trobe una imatge així, però no deixa de sorprendre'm. Sembla com si en eixe mas de sobte tot el món se n'haguera anat corrent... Possiblement, quan eixa furgona va ser deixada ahí, podia maniobrar amb facilitat i era un lloc sense vegetació. Ara tindria difícil moure's, per la malesa i els incipients pins. La foto ens exlica la despoblació, el lloc i alguna de les seues conseqüències.

La destrucció de Guardamar del Segura l'any 1829 com a conseqüència d'un terratrèmol

La localitat de Guardamar del Segura, situada a la comarca de la Vega Baja, va ser destruïda per un terratrèmol el 21 de març de l'any 1829 a les sis de la vesprada. Aquest terratrèmol el va patir la part nord-est de la comarca i es calcula que va ser de 6,6 graus en l'escala de Richter. Llavors el poble ocupava la part alta de la muntanya on s'ubica l'actual castell, i part de la seua ladera. La magnitud de la catàstrofes va obligar a reedificar la població, a la part est del castell, en una zona més baixa. És per això que si hui visitem Guardamar del Segura podem veure el traçat rectilini dels carrers en el seu centre històric, i edificis com l'església que pel seu aspecte són relativament recents.

A més de ser un poble de nova planta, Guardamar es pot visitar per altres motius. A principis del segle XX l'avanç de les dunes amenaçava les primeres cases de Guardamar, tal i com podem vore en les fotografies de la casa Museu enginyer Mira. Per evitar-ho es va plantar un pinar a vora mar, per part de l'enginyer Mira, qui també va fer actuacions similars a Elx i Alacant. L'eficàcia d'està pràctica va fer que la vila el nomenara fill predilecte.

Hui a la part nord del poble hi ha el parc Alfonso XIII, que a través d'ell ens duu a la mar i més enllà, a la desembocadura del riu Segura. Per a Àngels i per a mi Guardamar va ser una gratificant sorpresa, un poble al qual recomanem la visita, que a més, és l'últim on es parla la nostra llengua, el valencià. Ah! Des de la desembocadura del Segura es veu l'illa de Tabarca, però d'això parlarem en altra entrada. (Fotos: les primeres representen el lloc on estava originàriament el nucli de Guardamar i un grabat d'una placa de l'Ajuntament que representa el poble abans del terratrèmol; a continuació el parc Alfons XIII i imatges del Passeig Enginyer Mira).

El lloc deshabitat i en runes de La Nava (Castielfabib) i el paisatge un dia de pluja

La Nava (Castielfabib) està situat a més de 1.200 metres d'altitud sobre el nivell de la mar. No hi viu ningú, sinó que estem en un grup prou gran de corrals buits i la majoria d'ells en ruines. En esta zona de la comarca del Racó d'Ademús hi ha altres nuclis també deshabitats, en paisatges de gran bellesa. La Nava està molt a prop de l'aldea d'Arroyo Cerezo, el lloc habitat situat a més altura del País Valencià, a més de 1.300 metres d'altura. Entre els llocs deshabitats pròxims em referisc a Tóvedas de Arriba i de Abajo, per citar un exemple. I també recomane fer una visita, ja situats en la mateixa comarca, als nuclis de Castielfabib i de Vallanca.

L'artista Juan Carlos Julián també ha pintat La Nava. Pots vore la seua visió de l'aldea ACÍ.

La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook ja té més de 1.000 seguidors. Fes-te tu també!

La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook ja ha superat els 1.000 seguidors, i continua creixent. Si vols fer-te seguidor, només cal que apretes en el botó 'M'agrada' de la part superior dreta de la pàgina, i cada vegada que es publique un contingut, apareixerà en el teu canal de notícies.

L'accés a la pàgina és este: http://www.facebook.com/#!/pages/Pobles-Valencians-Abandonats/169073936505638.

Ascensió al Puntal del Agrillar (1.616 metres), el cim més alt de la comarca del Alto Palancia i la Serra del Toro

L'ascensió al Puntal del Agrillar, altura màxima de la comarca de l'Alt Palància i també, per tant, de la Sierra del Toro, es pot fer des de molt distints punts. Àlex i jo vam seguir les instruccions del llibre "Cumbres y parajes del Alto Palancia", de Luis Gispert Macián, i vam eixir des de la base militar de La Salada. L'itinerari discorre pràcticament sempre per damunt dels 1.400 metres d'altura, per la qual cosa, ens vam permetre el luxe de fer-la en el mes de juny.

Tant per la vegetació (sabines rastreres en les zones més altres) com pel paisatge de suaus vaguades, valletes, sendes i pistes, l'excursió és molt recomanable. Les vistes es poden gaudir des dels dos grans cims del recorregut, La Salada i el Puntal, però també des de punts intermijos. També l'excursió és molt recomanable per la presència humana dispersa en alguns corrals abandonats (corrals de Valero, Montesinos, Pampasiempre), i també restes de la Guerra Civil en forma de trinxeres i nius de metralladora. Dalt del cim i durant la baixada vam trobar prou restes de llandes de conserva, fins i tot el que creiem que era una bomba (vore la fotografia).