Els Pelegrins de les Useres i el camí per anar a Sant Joan de Penyagolosa (la nostra visita de l'any 2000)

Ja fa anys, era abril de l'any 2000, i Àngels i jo estàvem d'excursió pels masos i pobles de la comarca de l'Alcalatén. Aprofitàrem per veure l'arribada dels Pelegrins de Les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, i també l'arribada dels Pelegrins, moltes hores després, a Les Useres. Esta foto la vam fer quan els pelegrins arribaven a Sant Joan. Es tracta d'un acte religiós però que està rodejat de tot un simbolisme. Els pelegrins marxen des de fa segles per a demanar salut, pau i pluja. Cada any renoven el seu compromís i un altre grup de 13 persones triats entre els veïns i les veïnes (simbolitzant Jesús i els dotze apòstols), recorren els 35 km. d'anada i altres tants de tornada des del seu poble a Sant Joan de Penyagolosa. Per a saber més sobre esta pelegrinació, vos redrece a la web de l'Ajuntament de les Useres. ACÍ teniu accés al reglament de la pelegrinació, i també els cants que s'escolten durant el camí, a més d'informació sobre el camí dels pelegrins. Molt recomanable, però escoltar i veure tot açò en directe és una experiència molt interessant. No hem tornat a la pelegrinació, però sí que hem anat moltes vegades pel camí que els pelegrins utilitzen per anar del seu poble cap a Sant Joan. De fet, en la Marató i Mitja s'empra una gran part d'eixe recorregut. Un camí impressionant, bonic, on pots veure la comarca de l'Alcalatén des de diversos punts. El seu paisatge masover, forestal, desforestat, cremat, de bosc de carrasca, de bosc de pi, i amb pobles, com Xodos o el mateix de Les Useres, d'una gran bellesa. Eixe camí va ser declarat, pel Consell de la Generalitat Valenciana, Monument Natural, per mig del Decret 40/2007, de 13 d’abril. Adjunte també una foto de la marató i mitja a meitat camí, aproximadament, entre Les Useres i Sant Miquel de les Torrocelles. El tram més dur, més solitari, on pega el sol (als que no fem els millor temps) i on els incendis han deixat una marca terrible. Però la vida continua i el paisatge tornarà a canviar. Dins d'uns dies la marató i mitja es repetirà pel mateix camí on ahir i despús-ahir passaren els pelegrins de Les Useres.

La despoblació que es veu i se sent a la vora del camí, en un dia que va trencar amb sol i acabà amb pluja

Les runes estaven a la vora del camí. Eren com un espectre que ens observava en silenci. Cases amb els sostres caiguts, altres sense portes, la majoria amb una malaltia degenerativa en estat molt avançat. Ens acompanyava la tristor d'un dia que havia trencat amb sol, però que s'havia transformat en plujós, enmig d'aquella planura solcada per barrancs i sense a penes arbres, només esquelets de cases. Aquell dia, Àngels i jo passàvem de llarg amb celeritat, deixant arrere un mas abandonat rere l'altre. Tant de silenci i de solitud produïen una gran tristor.

Trenc d'Alba a Culla, l'Alt Maestrat, durant aquest mes d'abril (més avall, en una altra entrada, hi ha el mateix, uns minuts després)

En la recent visita a Culla (l'Alt Maestrat), vaig fer moltes fotos. Una d'elles és esta que vos adjunte. Teniu una altra foto, des del mateix lloc, uns minuts després, en un post contigu a este (el següent no, l'altre).

Les vistes des del castell de Xàtiva (comarca de la Costera)

La nostra visita a Xàtiva (una vila ben viva, que no té res de despoblada) ens va servir per visitar també el seu castell. Des de dalt hi ha unes vistes impressionants que vos recomane si encara no hi heu estat. La visita al centre històric ens va mostrar perquè Xàtiva durant molts anys ha sigut una de les ciutats valencianes més importants. Concloguérem la visita pujant a Santa Anna, però d'això ja en parlarem en una altra entrada.

Trenc d'alba vist des de Culla (l'Alt Maestrat), este mes d'abril

Alçar-se abans de l'eixida del sol també té les seues gratificacions. I esta és una d'elles: poder seguir el sol a mesura que va recorrent l'horitzó.

Dies amb vent de ponent i de mestral, els millors per a fer fotografies a l'aire lliure

Hui dimarts 10 d'abril a Alboraia bufa vent de ponent. Ve com sempre, càlid, fort, fent-se de notar. Amb eixa càrrega de sequedat que fa encendre les alarmes davant la possibilitat d'incendis forestals terres endins.

El ponent o el mestral també solen vindre acompanyats de núvols. Les restes d'eixos fronts que en la part oest de la Península Ibèrica deixen precipitacions, però que quan arriben ací ja estan desgastats, i pràcticament desfets. Núvols solts que pràcticament mai deixen precipitació, però que són un complement que ens ajuda a fer les millors fotografies. L'ambient eixut i sense humitat millora notablement les composicions.

M'agrada el ponent, però sobretot el mestral. El ponent acarona la pell amb suavitat, i fa sentir, en esta època de l'any, una sensació de calor que sembla avançar l'estiu. Per contra, el mestral ens retrotrau a uns mesos abans, amb bafades seques i fredes.

En dies com el de hui, he fet les fotos de natura o a l'aire lliure que més m'agraden. Trencs d'alba, postes de sol, paisatges immensos amb els contrastos que ofereix la foto a l'aire lliure. Com la foto que acompanya l'entrada. Me la van fer en una excursió a Algar de Palància on em vaig fartar a traure fotos. Possiblement, la posta de hui serà molt semblant.

El nucli habitat de Ahillas (Chelva, els Serrans) i el Mas deshabitat de Aliaga

La foto vertical correspon al Mas de Aliaga, deshabitat, i l'horizontal a l'aldea de Ahillas, en Chelva.

Gràcies! Vora 4.500 visitant@s al blog durant el mes de març

Gràcies a les quasi 4.500 persones que durant el mes de març han visitat el blog 'Pobles Valencians Abandonats'. Ho puc considerar un autèntic èxit, que dóna més ganes, si cap, per a continuar presentant ací la meua visió sobre les pobles deshabitats, però també sobre els paisatges valencians. Gràcies, i ens seguim veient!