El port de la Carrasqueta, entre Xixona i Alcoi, amb vistes de la mar i la muntanya d'Alacant

El port de la Carrasqueta està situat entre Xixona i Alcoi si seguim la carretera N-340. Es tracta d'una pujada clàssica, bella, que ens permet gaudir del contrast paisatgístic, molt pronunciat, entre les seues vessants, la solana i l'ombria. Coronem a algo més de 1.000 metres d'altitud. Esta foto, del principi del port de la Carrasqueta, correspon a la vessant sud i té la mar de fons.

En bici de muntanya entre Torralba del Pinar i Villamalur, en la Serra d'Espadà

És una pista estreta, amb el precipici com a acompanyant durant una gran part del recorregut. Es pot vore en la imatge, corresponent a una excursió de 2006. Esta zona, l'entorn de la carretera que enllaça Torralba i Villamalur, es va cremar el 1994. Va ser traumàtic. Recorde perfectament les imatges en la televisió. De fet, encara cinc o sis anys després era habitual passar en bici o a peu per esta pista i veure com els troncs dels pins havien caigut des de les laderes i era difícil transitar. Tinc a la ment la imatge d'un pi abrassit sostenint tres o quatre troncs, directament sobre la carretera. Des de l'incendi el bosc va recuperant-se, però encara així tardarà unes dècades a tornar a l'aspecte que tenia a primeries dels anys 90.

Llocs intactes, anys després

En algunes de les excursions pots passar per llocs on ja anares o passares fa anys. Cinc, deu anys o més, segons els casos. El que faig és prèviament a l'excursió mirar les fotos que tinc d'eixos llocs, i si estan molt llunyanes en el temps, les torne a fer. És la meua forma de documentar la vida quotidiana, el canvi en el paisatge. A aquest lloc de la foto tornaré en breu.

La partida de la mar d'Almàssera, una bella expressió d'allò que coneixem com l'horta històrica de València

Visc a la comarca de l'Horta de València, i sóc d'ella fins al més fondo dels meus ossos. És l'espai de la meua vida, el meu entorn, una de les coses que m'identifiquen i em defineixen enfront d'altres ciutadans i ciutadanes del món. Als pobles abandonats i els paisatges de l'interior vaig i torne, normalment en el dia. Suficient per viure un cúmul de sensacions. A Alboraia i Almàssera, molt a prop de la ciutat de València, és on faig una gran part de la meua vida. Allí es conserva allò que anomenem 'l'horta de València'. A la partida de la mar d'Almàssera, una de les més belles expressions d'eixa bellesa valenciana, dedique esta entrada. A les persones que hi viuen o passen, però també a les barraques, alqueries, cases de llaurador, cultius, marges i séquies, llavadors, camins, sendes, tandes, llengües de les séquies, boqueres i tarrossos, torns i motors. A les persones que ja no viuen i ens han llegat esta expressió de bellesa i de qualitat de vida, esta definició de la nostra identitat com a ciutadans del món. La partida de la mar és l'espai interior situat entre els camins de les vinyes i de la mar d'Almàssera, fins als límits del terme municipal amb Alboraia i Meliana. Les fotos ens mostren un parell de vistes des del carril bici cap a l'oest, i una pissarra de les que utilitzen els llauradors per a aputar l'ordre de reg. Per la partida de la mar discorre la séquia de Rascanya (una de les del Tribunal de les Aigües de València) amb els seus braços de la Cadena, Rotllet i Sant vicent. El carril bici està construït sobre la plataforma de l'antiga via València-Saragossa, o 'via xurra'.

Visita al Pou Clar, Ontinyent (la Vall d'Albaida) en estiu i l'hivern

Al Pou Clar d'Ontinyent hem estat diverses vegades. Vam parar amb més temps l'hivern del 2006, i un estiu (no recorde l'any). Un lloc meravellós, però molt diferent segons l'època de l'any. L'estiu estava sec. Com altres llocs semblants, se m'ocorren Sant Vicent de Llíria, el Xorrador d'Otonel o de Zucaina o l'Albufera d'Anna, és un lloc estimat i cuidat per la gent del lloc. Un monument natural digne d'admirar. Un lloc on anar i pel qual passejar tranquil·lament, com vam fer nosaltres.