Gràcies, el blog 'Pobles Valencians Abandonats' arriba a 150.000 visites

Moltes gràcies a totes i tots. El blog 'Pobles Valencians Abandonats' (www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com), ha arribat hui diumenge 24 de març de 2013 a les seues primeres 150.000 visites. Vull donar les gràcies a totes les persones que el seguiu o que l'heu seguit en algun moment, així com a totes les persones que heu fet aportacions, heu cedit materials, o heu fet crítiques, precissions o aportacions de qualsevol tipus. 'Pobles Valencians Abandonats', amb totes les limitacions que comporta un projecte d'estes característiques, ha crescut i s'ha fet gran gràcies a vosaltres.

'El blog va començar el seu recorregut amb la publicació de la primera entrega l'1 d'octubre de l'any 2008, titulada 'Objectiu d'esta pàgina'. Abans del 9 d'Octubre de l'any 2008, data que he assenyalat com el seu inici perquè és quan vaig informar als meus amics i coneguts de la seua existència, ja s'havien publicat tres articles més.

En un primer moment el blog va ser una forma de donar difusió al llibre Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit, publicat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana l'any 2006 i del qual som autors José Manuel Almerich i jo; així com a l'exposició 'Pobles Abandonats, Pobles en la Memòria' del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, de la qual sóc comissari. La foto que hi ha sobre estes línies correspon a la inauguració d'eixa expo a Alboraia.

Posteriorment naixeria també la pàgina de Facebook, 'Pobles Valencians Abandonats', de la qual sóc l'administrador. En el blog i en la pàgina de Facebook també s'ha donat publicitat a les més de 50 presentacions fetes en diferents pobles i ciutats valencianes com València, Castelló, Gandia, Dénia, Ontinyent, Benicarló, Torrent, Vila-real, Alboraia, Alcoi, Sagunt, Monòver, Carxaixent, Alginet, Meliana o Betxí, entre d'altres.

Els objectius inicials de 'Pobles Valencians Abandonats' eren mostrar els pobles, masos, aldees... en general nuclis de població, que per diferents circumstància s'havien deshabitat. Posteriorment se li va afegir l'objeciu de mostrar també els principals espais naturals i culturals valencians. En eixe sentit, ací s'ha publicat també sobre nuclis despoblats o rehabitats d'altres parts de l'Estat Espanyol, vistes des de miradors, postes de sol,  parcs naturals, zones humides, poblats ibèrics...

També vull remarcar que s'ha intentat donar presència a totes les comarques valencianes, des de la Vega Baja fins als Ports o el Baix Maestrat, i que si ixen més unes zones que unes altres, és, ni menys ni menys perquè este blog és una visió subjectiva d'un ciutadà més. En qualsevol cas, quede obert a qualsevol proposta o suggeriment, així com presentacions i/o projeccions de fotos (agustihernandez@gmail.com). Moltes gràcies a totes i tots.

Agustí Hernàndez Dolz
Alboraia, 24-3-2013

Visita al jaciment íber de la Bastida de les Alcusses (Moixent, comarca de la Costera)

2n article sobre la Bastida fent clic ací.

En esta primera entrada sobre l'entorn i el poblat íber La Bastida de les Alcusses, a Moixent, em centraré sobretot en el paisatge que envolta l'assentament, on es va localitzar el conegut Guerrer de Moixent, una peça arqueològica clau en la cultura íbera. La informació que utilitze prové dels cartells situats en el jaciment. La reconstrucció del poblat també és una foto del cartell que qualsevol visitant pot vore en La Bastida. Crec que tant la informació com la reproducció 'ideal' de l'assentament pertanyen al Museu de Prehistòria de València. En qualsevol cas, si no és així, que algú m'ho diga i ho atribuïrem a qui corresponga. Les altres fotos les vaig fer jo mateix.

L'assentament està situat sobre la Vall de les Alcusses a uns 700 metres sobre el nivell de la mar, en la carretera que enllaça Moixent i Fontanars-Villena. Es coneix des de l'any 1909, i la importància de les seues troballes i les restes constructives va provocar que fóra declarat conjunt històrico-artístic l'any 1931, segons una de les senyals pròximes al jaciment.

La ciutat va estar habitada durant el segle IV abans de la nostra era, per entre 700 i 900 habitants en el moment de màxima ocupació, segons les explicacions dels guies. El poblat estava rodejat per una muralla amb una base de pedres sobre la qual hi havia un mur de tova, de forma que en total, la paret tenia entre 7 i 8 metres i la muralla tenia 4 portes, dos principals (est i oest), i dos secundàries (al nord i al sud).

Les fotos que aporte en esta entrada corresponen a la porta nord (1); un contrallum en la carretera que uneix Moixent i Fontanars, en el punt del desviament cap al poblat (2); una recreació del Guerrer de Moixent en l'entrada a la zona d'excavacions i una vista del bosc pròxim al poblat (3 i 4); la recreació de com era el poblat (5); i el paisatge de les Alcusses prop de la Vall dels Alforins (6).

Tens una recreació sobre la ciutat de La Bastida i sobre com era una casa, a més d'informació, en el Museu de Prehistòria de València, en este enllaç.

Recomane la visita a este jaciment íber pel que representa tant des del punt de vista patrimonial i cultural (un dels assentament íbers més importants que coneixem), com per a gaudir dels paisatges de la zona (valls, vistes des de cims, bosc...), com per a disfrutar de la gastronomia de la comarca de la Costera. No vos decebrà!

L'aldea de Negrón, en el Racó d'Ademús, amb 10 habitants

La vida és dura, molt dura, a Negrón. M'ho contava fa uns anys una persona que ja no vivia en l'aldea i que durant el dia solia tornar a sa casa. L'hivern, les hores llargues de les vesprades sense fi, es feien inacabables per a esta persona: "La vida aquí, sin gente, es muy triste, demasiado solitaria", em va dir.

Este llogaret del municipi de Vallanca, en l'extrem occidental de la comarca del Racó d'Ademús, és un dels llocs que més m'ha impressionat en els anys que porte fent excursions. No només pel seu entorn natural i paisatgístic, espectacular, sinó també pel seu aïllament, malgrat que no està massa lluny del nucli de Vallanca.

Actualment, set anys després d'aquella visita, aproximadament, hi ha més habitants empadronats que quan jo vaig anar. El Nomenclàtor cita que, en acabar l'any 2012, a Negrón vivien 6 homes i 4 dones.

Si esteu pel Racó, vos recomane que us acosteu i gaudiu del silenci de Negrón, en les proximitats de la serra del Santerón.

L'olivera del Notari, a Canet lo Roig, testimoni del nostre passat i patrimoni col·lectiu del poble valencià

Està ací des de fa més de mil anys, a Canet lo Roig, en les terres baixes del Maestrat. L'olivera del Notari. Ha sigut testimoni de fets i esdeveniments dels últims segles, i ha sobreviscut diverses gelades. Llarga vida! Sempre que veig un arbre d'estes característiques, m'impressiona.

M’aixeque tronc,

la meua mà emergeix i aparta la junça,

ressuscite d’entre el mineral i la sargantana,

cresc com la carabassera o la nuvolada i

salte la lloma i estenc la rosada.

Com l’arbre de Guernica,

em quede plantat i reclame el meu dret a existir.

(poemari La Tramuntana Fugaç, Alboraia, 2001)

Posta de sol a Barraques (comarca de l'Alt Palància) un dia de tardor

Estos dies que encara no es fa de nit excessivament tard, és fàcil fer fotografies com aquesta, d'una posta de sol. La vam fer a Barraques (comarca de l'Alt Palància), en la tornada d'una eixida del dia, a meitat tardor. No obstant, els tons clars i taronja s'aconseguixen normalment en dies que ha fet vent de ponent o de mestral (en general sec), i també emprant una bona dosi de zoom.

Vistes de la Serra d'Espadà nevada (Ahín, Jinquer, Castellnovo i port de la Nevera)

Fotos dels pobles d'Ahín i Castellnovo. Fotos del port de la Nevera (carretera Alcúdia a Algímia): nevera, paisatge. Carretera arribant al despoblat de Jinquer.