dimarts, 30 de juliol del 2013
Espais i paisatges a descobrir, sobretot en les comarques centrals valencianes. M'ajudes?
Recentment estic fent molts viatges cap a les anomenades comarques centrals valencianes i descobrint noves perspectives de l'interior i la costa en comarques com les marines, el Comtat i l'Alt Vinalopó, la Safor i la Vall d'Albaida, la Costera...
No és que estiga fart d'aquells espais que em resulten més pròxims i millor comunicats (com la Vall del Palància o l'Alcalatén-Alt Millars o la zona dels Serrans i Utiel-Requena). Simplement s'han donat les circumstàncies per a conéixer nous espais, potser més llunyans. I tampoc és que molts els haja conegut per primera vegada, sinó que ja hi havia anat, però potser no els havia prestat suficient antenció.
Em referisc, per exemple, a les Alcusses, el riu Cabriol i les seues aldees, el castell de Montesa, la Canal de Navarrés al complet, Cofrents i tots els seus encants naturals, Altea, el pic del Puig Campana, el Montcabrer, les valls de Gallinera, Ebo i Alcalà, l'Albufera de València, Gandia i la Safor...
Tinc en agenda anar a centenars de llocs. Necessitaria varies vides per a anar a tots. I el que vaig a fer és intentar combinar els llocs tradicionals amb estos nous espais que no ho són però que vull tornar a tastar o conéixer per primera vegada. Potser estan més lluny, però són tan valencians i tan pròxims com els de sempre. Per exemple el Pla de la Casa; Ayora-La Hunde-Castellar de Meca-Zarra-Teresa; circ de la Safor; Aitana; Bèrnia; i el Mongó; Dénia, Caroig i Maigmó. Quasi tot són cims de muntanyes. Què li hem de fer.
Vos demane consell i vos deixe amb alguns dels meus descobriments dels últims temps no vinculats a la despoblació. Són la vista de la comarca de la Costera des del castell de Montesa, amb el poble del mateix nom en primer plànol. També amb l'Albufera, un espai que es coneix amb una altra perspectiva cada vegada que es xafa o es navega.
diumenge, 21 de juliol del 2013
Gràcies per fer possible el llibre en crowdfunding o micromecenatge 'Pobles valencians abandonats'
Quan vaig iniciar l'aventura d'autoeditar-me mitjançant crowdfunding o micromecenatge el llibre 'Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci', no podia imaginar-me la resposta que hi hauria. Heu sigut moltes les persones que heu participat com a mecenes i les que heu aportat algun tipus de material. També molt@s persones heu fet difusió entre els vostres coneguts i amics o simplement heu donat ànims. Valga esta entrada, quan falten només tres dies per a finalitzar el període de micromecenatge, com a agraïment a tot@s.
Pel que respecta als i les mecenes, també donar-vos les gràcies. Calcule que a la fi sereu unes 250 persones, aproximadament. Estic molt content, i il·lusionat amb el projecte, i espere que el resultat final, el llibre, siga digne i realment divulgue i dignifique eixos pobles i paisatges que estaran representats. El llibre, a meitat octubre. Gràcies a totes i tots.
Agustí Hernàndez Dolz
agustihernandez@gmail.com
dijous, 4 de juliol del 2013
El llibre en campanya de micromecenatge 'Pobles valencians abandonats' descobreix els principals nuclis de població deshabitats i els seus espais naturals
Pobles
valencians abandonats. La memòria del silenci mostrarà fotos
històriques de nuclis desapareguts com Tous, Campos de Arenoso,
Domeño o Loriguilla, entre d'altres
- El llibre eixirà l'octubre i s'està realitzant a través de les xarxes socials i amb una campanya de micromecenatge per Internet: http://www.verkami.com/projects/6606-millorem-l-edicio-del-llibre-pobles-valencians-abandonats
- L'autor
és el periodista Agustí Hernàndez qui mostra un espai natural
significatiu pròxim a cadascun dels llocs despoblats (arbres
monumentals, cascades, rius i llacs, vistes paisatgístiques...)
- Enllaços:
- Primera part de la campanya de micromecenatge, ja tancada: http://bit.ly/14AVL0p
És
possible que vosté no conega els despoblats valencians de Bibioj,
Suera Alta, Benicalaf o Vizcota. Potser tampoc espais naturals i
paisatges pròxims a ells poc coneguts i de gran valor i bellesa, com
el Chorrador de Zucaina, el Pozo Negro, els estanys d'Almenara o la
Sabina La Juana. El llibre Pobles valencians abandonats. La
memòria del silenci que s'autoeditarà el periodista Agustí
Hernàndez (Alboraia, 1977), descobrirà aquests espais oblidats amb
gran valor natural i cultural. Actualment, i com a pas previ, l'autor
està duent a terme una campanya de divulgació d'aquests espais a
través de les xarxes socials, per a donar difusió a la idea,
completar continguts del llibre i aconseguir finançament. La campanya de micromecenatge va tindre una primera fase fins a finals de juliol, i, des de principis de setembre, l'autor ha hagut de fer una ampliació del projecte.
Aixi,
espais naturals que Hernàndez uneix són Bercolón i el despoblat de Olmedilla, en la cua de l'Embassament de Benaixeve; el Chorrador
de Zucaina i l'aldea deshabitada de Bibioj; l'aldea de Jinquer i les
trinxeres de la Guerra Civil de Pedralba i els Òrguens a la Serra
d'Espadà; Suera Alta i el Pozo Negro de Fuentes de Ayódar; o també
l'antic poble de Benicalaf del que només queda l'església, i la
Font de Quart o els estanys d'Almenara. Del vell Tous, submergit per
a la presa que després es trencaria l'any 1982, el llibre recuperarà
fotos.
Tots
estos materials que eixiran junts al llibre, ja es poden anar
consultant parcialment a través de les xarxes socials i el blog
Pobles valencians abandonats, dins l'objectiu general de donar
visibilitat i major coneixement públic als espais naturals
valencians.
En
este recorregut per la despoblació i el medi ambient, Agustí
Hernàndez també emparella espais com el naixement del riu
Palància, el barranc de Resinero o les vistes des de la Peñaescabia,
a Begís-El Toro, amb el nucli del Molinar. Altres nuclis de població
significatius són Beneixida i Gavarda (derribat i parcialment
derribat, respectivament, arran de la pantanada de Tous de 1982);
Domeño, Loriguilla i Benagéber, que van canviar d'ubicació i els
seus nuclis originaris han sigut enderrocats, i en l'últim cas,
submergits.
També
es pot citar el cas de Campos de Arenoso, un poble que tenia entitat
municipal i va desaparéixer com a tal, a més que el seu nucli
principal de població va enderrocar-se i submergir-se. Prop, hui,
podem veure llocs espectaculars com els estrets del Millars, el
congost de Chillapájaros o vistes de gran bellesa, a més d'altres
nuclis deshabitats com El Chorrico o El Mas del Aceite. Rambla Seca
també va desaparéixer per a la construcció d'un embssament al riu
Xúquer.
En
20 dies -la meitat del període de micromecenatge en Internet- el
llibre ha aconseguit arribar a més del 70% del pressupost previst,
amb la participació de més de 60 mecenes, entre els quals hi ha
persones que viuen fora d'Espanya. S'han interessat pel projecte, que
té un reduït cost de 2.090 euros, residents d'Austràlia, o
Alemanya, i d'altres territoris espanyols diversos. Actualment,
Agustí Hernàndez busca el suport d'institucions públiques i
empreses per tal de poder millorar el llibre, amb una major tirada o
més pàgines.
A data de 19/9/2013 ja hi ha més de 200 mecenes, i el pressupost inicial de 2090 euros es va desbordar, amb 3.550 euros en aportacions en la primera fase. En l'ampliació, iniciada el 3 de setembre amb un reduït cost de 400 euros per tal de millorar el disseny del llibre, han bastat 14 dels 40 dies de micromecenatge per a què l'autor aconseguisca el seu objectiu de finançament. I continua sumant suports a través d'Internet i el boca a orella.
A data de 19/9/2013 ja hi ha més de 200 mecenes, i el pressupost inicial de 2090 euros es va desbordar, amb 3.550 euros en aportacions en la primera fase. En l'ampliació, iniciada el 3 de setembre amb un reduït cost de 400 euros per tal de millorar el disseny del llibre, han bastat 14 dels 40 dies de micromecenatge per a què l'autor aconseguisca el seu objectiu de finançament. I continua sumant suports a través d'Internet i el boca a orella.
Treball
col·laboratiu
El
llibre, que té voluntat de ser un treball col·laboratiu, està
rebent l'aportació ciutadana també pel que fa al seu disseny. Per
exemple, els lectors del blog i la pàgina de facebook Pobles
valencians abandonats estan donant el seu punt de vista sobre les
tres propostes de portada del llibre, i també aportant diferents
continguts, com fotografies dels indrets deshabitats, o suggeriments.
Agustí
Hernàndez Dolz porta més d'una dècada fent excursions amb una
certa regularitat a estos nuclis de població deshabitats, i
alimentant el seu blog
www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.
Fruit d'això, ha pogut anar coneixent els espais naturals que
acompanyen els pobles abandonats. "Vas fent descobriments sobre
la marxa, te trobes coses que no sabies que estos llocs existien",
ha dit. Tot i que anar a un poble abandonat implica una important
tasca de documentació, tant en mapes com consultar si hi ha alguna
bibliografia no sobre ell, sinó sobre l'entorn, reconeix que no és
una tasca fàcil. "Arribar a llocs que mai havies vist, ni tan
sols en Internet, com Los Mores, i veure paisatges immensos i
deshabitats com l'entorn del barranc de Santa Ana", o anar a
l'aldea deshabitada de Vizcota (Alpuente) i després poder veure
sabines de cinc segles com La Juana, no té preu", diu
Hernàndez.
Recuperació
de pobles
En
el llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci
també es mostrarà pobles que s'estan recuperant en els últims
temps, com per exemple La Reduela, a Ludiente, que s'està
reconstruint parcialment. No obstant, la majoria continuen
deshabitats. El fet que, en molts casos el bosc els haja envoltat,
els dóna un aspecte diferent al que tenien fa mig segle, quan la
muntanya estava habitada (i per tant conreada i abancalada). Altres
nuclis que se citaran al llibre són Cañada Seca i La Hortichuela
(Alpuente), amb la seua proximitat a La Escalereuela; La Saranyana
(la Todolella); Marines Vell (Marines); El Reatillo (Siete Aguas);
Tamayo (Venta del Moro) i Los Sardineros (Requena).
Menció
a banda mereixen els despoblats històrics. Miravet (Cabanes), els
moriscos de la muntanya d'Alacant com Alcúdia i Benimarsoc (la Vall
de Gallinera) o l'Atzuvieta (la Vall d'Alcalà); l'Olla (Marines);
altres que han deixat restes en forma de parets (les de Cotes o
Pardines, a Algemesí), o llogarets que han restat en la toponímia o
el record popular, com Alasquer, Pujol o Ternils.
Acompanyant
a tots estos llocs, hi ha vistes paisatgístiques com el Mirador de
la Talàia i el de la Costa a Llucena; arbres monumentals com el
roure El Rebollo a Cortes de Arenoso; paisatges espectaculars com els
que acompanyen en Mas d'Escrig, amb la Penyacalva, el Cingle Verd i
el riu Montlleó a l'Alcalatén; la vega del riu Bohigues, al Racó
d'Ademús, pròxima al nucli de Negrón, amb 10 veïns empadronats; o
camins empedrats, sendes impossibles i castells encimbellats en els
emplaçaments més increïbles.
Agustí
Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la
Universitat de València i el·laborant un diari a l'Ajuntament
d'Alboraia, a més d'haver sigut becari, col·laborador de diferents
mitjans de comunicació. És autor de publicacions com ara el llibre
'Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit' (2006), esgotades ja
les dues edicions del mateix; i comissari de l'exposició de la
Diputació de València 'Pobles abandonats. Pobles en la memòria',
que ja ha sigut retirada després de més de cincuanta itineràncies
per diferents pobles valencians.