Tots els pobles abandonats tenen darrere una història de patiment i de misèria. Els de Sòria són particularment terribles. En l'últim viatge he pogut comprovar-ho de nou. També vaig parlar amb un dels dos habitants que queden a un poble que va tindre més de 150 veïnes i veïns i que no crec que tarde massa a buidar-se del tot. Una història, la d'este poble, que acabarà en breu. De veres. Potser ningú alçarà acta. Serà com una derrota de l'últim habitant contra ell mateix. Una més.
Tant de silenci, em va recordar el magnífic llibre recentment publicat per Paco Cerdà, 'Los últimos'. Un compendi d'històries humanes, profundament humanes, sobre despoblació i neorruralisme.
Entre tant de silenci, durant l'estada vaig omplir els ulls i els pulmons de pau, de bellesa, vaig carregar fanecades d'aromes, vaig omplir-me de la remor del vent i vaig deixar córrer davant meu el paisatge, l'amplària, la llibertat que se sent als espais oberts.
