Una investigació descobreix els tolls, estrets i salts d’aigua més amagats de la geografia valenciana i afirma que en ells no existeix la massificació

Actualment (desembre 2024 - gener 2025) hi ha obert un micromecenatge on es poden aconseguir tots els llibres en: https://www.verkami.com/projects/39889-llibre-tolls-estrets-i-salts-daigua-valencians-2a-part

-    El treball reivindica la potencialitat turística i cultural d’estos espais i aposta per la seua divulgació i per superar l’estacionalitat del turisme d’interior

 -       El llibre, de 160 pàgines, a tot color i amb més de 400 fotos, contindrà uns 200 d’estos espais naturals i culturals

Un llibre mostrarà els tolls, salts d’aigua i estrets més amagats de la geografia valenciana. La publicació vorà la llum a finals de novembre d’enguany i descobreix uns 200 llocs on “no existeix la massificació”, explica l’autor, el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977). Hui dimecres comença un micromecenatge per a publicar el llibre: https://www.verkami.com/projects/39312-segon-llibre-de-tolls-i-salts-daigua-valencians.

Els tolls del curs alt dels rius Reatillo (Requena), Escalona (Castell de Cabres), Ludey (Bicorp i Quesa) o Rodeche (Puebla de Arenoso) o dels barrancs de la Hoz (Chera) o la Rambla Argongueña (Teresa) són racons d’una bellesa inigualable. Junt a ells, espais on el temps s’ha detingut, com els estrets de Castielfabib, la Hoz del Calderón d’Alpuente, los Pozos Negros de Cortes de Arenoso o el Sabinar de Ayora, entre d’altres i que conviden a deleitar-se amb la seua observació. Són algunes de les propostes del nou llibre de tolls, que se suma a un altre, ‘Tolls i salts d’aigua valencians’, del mateix autor, publicat en gener de 2021.

Les propostes de la nova publicació són totes noves respecte a l’anterior llibre i demostren que a banda dels espais on va molta gent, l’interior valencià té una gran potencialitat pel que fa a racons solitaris d’una bellesa singular. Si en el primer llibre predominaven tolls i salts més coneguts i en certa mesura, alguns amb grans afluències (Los Baños de Montanejos, La Font Salada d’Oliva, el Motor de Gestalgar o el tram baix dels rius Anna o Sellent), en el nou llibre este concepte desapareix. Tolls i salts d’aigua com el de Pera (Gestalgar), el Toll Negre d’Alfafara, Fuente Iniestra (Dos Aguas), el Charco Negro (Tous), els del riu Amadori a Relleu o els Salts de Cortes de Pallás o Lo Botador (Herbers) són molt menys visitats i coneguts. No obstant, també se n’incorporen alguns més coneguts (el Charco de los Picantes de Bicorp o el tram del riu Túria de Domeño, o l’Estret del Mascarat d’Altea, entre d’altres).

El treball de camp s’ha fet des de 2021 fins a l’estiu d’enguany, i en ell, l’autor, en companyia de coneguts i sobretot familiars, ha anat a llocs que prèviament havia escarbat als mapes, especialment el Visor Cartogràfic de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’una eina en la qual es poden superposar les capes d’imatge aèria amb la topogràfica, amb la qual ha identificat molts llocs, als quals després ha anat quan s’han donat les condicions.

Esta recerca, sumada a la de l’anterior llibre, mostra un ventall de racons de la geografia valenciana destinats a l’oci en la cultura tradicional i amb un alt grau d’identificació en les comunitats locals, que mai s’havien divulgat d’una forma sistemàtica. Aquest llibre, així, obri noves oportunitats per a estos llocs i també per a les ciutats. Enfront del concepte de “massificació”, el llibre aposta per superar l’estacionalitat d’un turisme d’interior que només busca calor i aigua, però la resta de l’any no va a estos llocs.

El llibre també incorpora elements culturals i patrimonials pròxims als espais de l’aigua. Així, per exemple, una doble pàgina tracta deu miradors del Maestrat situats en unes altres tantes ermites, des d’on es poden apreciar àmplies franges del territori, fins i tot la mar o des d’on gaudir de trencs d’alba o postes de sol. També una pàgina sobre despoblats pròxims al riu Millars (La Lleuja, Pandiel i Alcudia), una pàgina de paisatges del Racó d’Ademús, una altra voltant el riu Túria (espais d’Aras i de Titaguas) o una proposta sobre paisatges d’Ayora (la Hunde, Pico Palomeras, fonts i estrets), entre d’altres.  

 

Senderisme, turisme, accessibilitat

La proposta, a més, vol obrir un debat al voltant de la massificació o no dels tolls i salts d’aigua, i la necessitat d’integrar-los en rutes de senderisme, divulgar-los a escala local, protegir-los o limitar el seu aforament. Enfront de la visió contrària a divulgar-los, el llibre plantejarà descobrir-los i fer-los accessibles. “Hi ha molta gent que els vorà en les fotos i voldrà anar a vore’ls i s’emocionarà, i ho contarà a unes altres persones, i farà comboi per a tornar”, explica l’autor, qui creu que este turisme de proximitat és beneficiós per als pobles valencians, i alhora redueix la contaminació d’anar a llocs més llunyans.

La publicació, que es presentarà a finals de novembre, també creu que el llibre mostrarà, com les xarxes socials, els espais a persones que segurament no hi aniran mai, però també tenen dret a conéixer-los o saber la història de persones que s’hi han identificat amb ells. En clau personal, l’autor creu que descobrir estos llocs ha sigut una lliçó de vida, en la qual ha compartit grans moments, i que li ha mostrat que moltes vegades “ignorem allò que tenim prop i no li donem la importància que deuria tindre”. 

El llibre també és una finestra a reflexionar sobre la pujada de les temperatures de la mar i la cerca d’altres llocs més frescos; les mesures de seguretat que cal implementar a estos espais (per exemple a Playamonte, Navarrés, hi ha socorristes); què fer en aquelles zones amb una flora i una fauna destacable, o els accesos a estos racons, que en algunes ocasions es fan per camins no tradicionals. Pagar o no per accedir, reservar espai en alguns gorgs (com el Pou Clar d’Ontinyent), o l’aparició de zones de bany per a gossos (per exemple als Charcos de Quesa), són temes per al debat. El llibre també reivindica la memòria de tolls que han desaparegut per al bany però la memòria dels quals es conserva (Toll de l’Agüela de Suera, tolls del Barranc d’Aín de Tales o la Rambla de Baldovar, entre molts d’altres), i publicarà un text inicial amb el testimoni de persones que s’hi han banyat o han viscut estos racons.  

 

Peus de foto:

1.- Toll del Barranco del Regajo, a Benagéber, en l’entorn de la Fuente Pardala.

2.- Charco de la Horteta de Quesa.

3.- Pozo Negro del riu Villahermosa (Argelita).

4.- Riu Llucena, prop de la Cova Redona (Llucena).

5.- Toll del riu Millars en la unió amb el riu Rodeche (Puebla de Arenoso).