dimarts, 2 de febrer de 2021

El llibre ‘Pobles valencians abandonats’ arriba a la quinta edició

El llibre Pobles valencians abandonats, que mostra els principals nuclis de població deshabitats valencians, s’ha imprés per quinta vegada este mes de gener. El treball, de 160 pàgines, a tot color i amb més de 400 imatges, és del periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), autor, també del recentment publicat llibre Tolls i salts d’aigua valencians. Com les quatre edicions anteriors i la nova proposta, s’han finançat amb micromecenatge, el que demostra la viabilitat dels projectes sobre territori valencià i en valencià.

 Micromecenatge fent clic ací. 


Alboraia, 2 de febrer. “El treball mostra, d’una forma divulgativa, una part del patrimoni cultural valencià com són els nuclis deshabitats. Estos formen part del fenomen global de la despoblació que pateix part del territori valencià, una situació que té greus conseqüències”, destaca Hernàndez. Pobles valencians abandonats explica les causes i conseqüències de la despoblació, on estan els principals despoblats, i espais naturals i culturals significatius pròxims a ells. “En un temps com l’actual, els despoblats són una alternativa excursionista destacable, a més d’una forma de conéixer la nostra història”, destaca l’autor.

El llibre es va publicar inicialment a finals de novembre de 2013, es va reimprimir tres ocasions fins finals de 2015, i s’ha tornat a reimprimir en gener de 2021. Com tots els projectes d’Hernàndez, ha sigut autoeditat i finançat amb micromecenatge. D’altra banda, el llibre Tolls i salts d’aigua valencians, imprés en gener de 2021 es tornarà a imprimir en febrer, donat l’èxit aconseguit en haver venut ja més de 1.000 exemplars. La forma d’aconseguir-los és mitjançant presentacions (ara totalment descartades) i per enviament postal a través d’una plataforma de micromecenatge.


“Es demostra una vegada més que valencianes i valencians tenim un desig de conéixer el nostre entorn. Hi ha moltes publicacions sobre senderisme, territori i patrimoni, i de gran qualitat, però encara hi ha alguns assumptes dels quals no s’ha publicat, com els despoblats o les zones de bany tradicionals valencianes”, apunta Agustí Hernàndez.


Despoblació

Olmedilla, Jinquer, L’Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera Alta, La Granella, Sant Francesc d’Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, La Fonseca, El Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci. Junt a estos noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l’autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims, poc coneguts i de gran valor i bellesa.

El llibre replega les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com l’abandonament rural patit en dos grans fases durant el segle XX: abans de la Guerra Civil, i els anys 60. Són les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d’època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l’esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d’anada.

 



Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la construcció d’embassaments a territori valencià, especialment en la segona dècada del segle XX, i que varen fer desaparéixer o canviar d’ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber.

Riuades i la Pantanada de Tous

Les catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències també ocupen un espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d’ubicació parcial de Marines Vell (com a conseqüència d’un allau de pedres) o de Gavarda (també per la Pantanada); les inundacions a Sant Francesc d’Assís o Salinas i que en un cas feren que s’abandonara el nucli originari, del qual hui queda una església; o que es construira un nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han provocat un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les Riberes.

La construcció i abandonament de colònies agràries (com la de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena; o la de Sierra de Salinas, a Villena), mostra un intent de colonitzar àmplies zones del territori valencià que va fracassar, però que donà lloc a nous nuclis de població. Les conseqüències de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609 és un fet clau. Uns 120.000 valencians i valencianes del moment, sobre una població d’uns 400.000 habitants, van ser expulsats, el que va suposar un allau de nuclis de població deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment o no, han arribat fins l’actualitat.

 


Periodista

Agustí Hernàndez és periodista. Treballa a la Universitat de València. També ha sigut professor de Formació Professional, comissari de l’exposició de la Diputació de València Pobles abandonats. Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia en valencià. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006), i autor i editor de dos llibres més sobre despoblació (Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges i pobles abandonats), a més del recentment publicat Tolls i salts d’aigua valencians

  

Peus de fotografia:

0.- Portada del llibr Pobles valencians abandonats

1.- Los Mores, despoblat que va arribar a tindre mes de cent habitants. Municipi de Ludiente

2 i 3.- Jinquer, nucli despoblat durant la Guerra Civil, al municipi d’Alcúdia de Veo

4.- Cañada Seca, nucli d’Alpuente

5.- El nucli històric de Loriguilla, cap al 2005, abans de ser enderrocat

6.- El nucli històric de Beneixida, negat per la pantanà de Tous de 1982 i posteriorment enderrocat excepte el que es veu a la imatge i el cementeri. Foto: any 2006.

 

Micromecenatgehttps://vkm.is/poblesitolls