Les runes de Loriguilla romanen a la vora de l'embassament del mateix nom. Són el mut testimoni de la vida que va haver-hi a un poble ara abandonat. De l'antic nucli queden les runes de les vivendes més pròximes a l'embassament, l'església (des de fa poc repitanda, tal i com es veu a la foto), l'antiga escola i el cementeri. L'accés a este lloc per carretera és una xicoteta aventura: la carretera serpenteja al voltant del penyassegat durant alguns quilòmetres. Però la vida de Loriguilla continua. El nucli de població que ara és el centre administratiu del municipi es troba en els voltants de l'autovia A-3, València-Madrid, a prou quilòmetres del seu emplaçament originari.
http://carlesmulet.blogspot.com/2007/09/de-cam-sant-berto.html
ResponEliminaNo se si vas veure l'article d'ahir a las provincias:
ResponEliminahttp://www.lasprovincias.es/valencia/20081117/tema-dia/pueblos-trasladados-para-construir-20081117.html
Jo crec que un poble traslladat mai pot ser considerat el mateix, i per tant ja no estariem parlant del mateix poble ni físicament ni sentimental.
La qualitat de vida que s'està comparant no és equiparable, estan comparant com es vivia fa 30, 40 o més anys a com viuen ara, el poble en l'antiga ubicació també s'haguera modernitzat.
lògicament, no es pot comparar. Hi ha situacions i situacions. Molts masos de l'interior, o aldees o nuclis situats en llocs de difícil accés, serà difícil que es rehabiten, i no sé si seria bo que es rehabitaren
ResponElimina