(Per identificar les fotos, descarregueu-les, estan numerades i posa el nom)Graus, Benabarri i Benasque són els principias municipis de la comarca aragonesa de la Ribagorça. Un espai on hi ha desenes de nuclis de població deshabitats. Concretament, segons José Luis Acín, en la seu obra “Paisajes con memoria” (Prames, 2002), és la segona comarca on més nuclis deshabitats hi ha del prepirineu aragonés després del Sobrarbe. L’autor cita al voltant d’uns noranta despoblats, encara que la xifra ara mateix s’haurà de corregir a la baixa per l’efecte de la repoblació.
Concretament l’obra “Comarca de la Ribagorza”, publicada pel Govern d’Aragó, dóna en el total de la Ribagorça 12.705 habitants, és a dir, una densitat de 5,2 hab/km2, en l’any 2005, amb una franja de població de més de 80 anys (1.211) major que la formada pels menors de 10 anys (844). Una comarca que en 1900 tenia 34.095 habitants, és a dir, quasi el triple que ara i on l’únic municipi que en este període ha incrementat el nombre d’habitants és Benasque.
Bé, estos són els números d’una comarca que Àngels, Bernat i jo vam visitar entre els dies 18 i 22 de març i on, òbviament, a banda de pobles abandonats, hi ha moltes coses a vore. Esta entrada reprodueix un dels quatre dies efectius que hi vam estar.
L’excursió la podrem situar pels voltants de La Puebla de Fantova, entre les conques dels rius Ésera i Isábena. Vam accedir als peus del castell de Fantova i des d’allí, a peu, vam ascendir-hi. La vista és impressionant, sent les primeres fotos d’esta entrada les que es van fer des del torreó, on, a més, hi ha un observatori. Al nostre voltant teníem els despoblats de Bafaluy, Erdao, San Martín i Sempere. En la llunyania s’hauria d’apreciar altre, Aguilar, que és el cognom de molts veïns i veïnes per exemple d’Alboraia. En la llunyaia els cims nevats del Pirineu. (Fotos 8 a 14).
Després, per pista vam circular per alguns caserius del terme municipal de Güel, com Piconto (7), fins arribar a Roda de Isábena, on hi és la catedral més antiga de l’Estat Espanyol, d’estil romànic (fotos 6 a 4). Va ser-ho fins al segle XII. La vam visitar amb tranquil·litat, i posteriorment, ja tornant a casa visitàrem el centre budista de Panillo (2).
El punt final del dia, i vull fer un incís, fon l’Espai Pirineu de Graus. Potser una errada va ser no haver-lo visitat el primer dia. El lloc explica la vida al Pirineu català, aragonés, navarrés, andorrà i francés amb un audiovisual; una mostra de la fauna, diversos panells amb informació medioambiental i cultural i també inclou un espai destinat a la família, les festes, o la formació geològica del Pirineu.
Concretament l’obra “Comarca de la Ribagorza”, publicada pel Govern d’Aragó, dóna en el total de la Ribagorça 12.705 habitants, és a dir, una densitat de 5,2 hab/km2, en l’any 2005, amb una franja de població de més de 80 anys (1.211) major que la formada pels menors de 10 anys (844). Una comarca que en 1900 tenia 34.095 habitants, és a dir, quasi el triple que ara i on l’únic municipi que en este període ha incrementat el nombre d’habitants és Benasque.
Bé, estos són els números d’una comarca que Àngels, Bernat i jo vam visitar entre els dies 18 i 22 de març i on, òbviament, a banda de pobles abandonats, hi ha moltes coses a vore. Esta entrada reprodueix un dels quatre dies efectius que hi vam estar.
L’excursió la podrem situar pels voltants de La Puebla de Fantova, entre les conques dels rius Ésera i Isábena. Vam accedir als peus del castell de Fantova i des d’allí, a peu, vam ascendir-hi. La vista és impressionant, sent les primeres fotos d’esta entrada les que es van fer des del torreó, on, a més, hi ha un observatori. Al nostre voltant teníem els despoblats de Bafaluy, Erdao, San Martín i Sempere. En la llunyania s’hauria d’apreciar altre, Aguilar, que és el cognom de molts veïns i veïnes per exemple d’Alboraia. En la llunyaia els cims nevats del Pirineu. (Fotos 8 a 14).
Després, per pista vam circular per alguns caserius del terme municipal de Güel, com Piconto (7), fins arribar a Roda de Isábena, on hi és la catedral més antiga de l’Estat Espanyol, d’estil romànic (fotos 6 a 4). Va ser-ho fins al segle XII. La vam visitar amb tranquil·litat, i posteriorment, ja tornant a casa visitàrem el centre budista de Panillo (2).
El punt final del dia, i vull fer un incís, fon l’Espai Pirineu de Graus. Potser una errada va ser no haver-lo visitat el primer dia. El lloc explica la vida al Pirineu català, aragonés, navarrés, andorrà i francés amb un audiovisual; una mostra de la fauna, diversos panells amb informació medioambiental i cultural i també inclou un espai destinat a la família, les festes, o la formació geològica del Pirineu.
gracias por este articulo, impresionante castillo preciosa foto la de las inscripciones en los arcos, lastima la distancia. un saludo
ResponEliminaEn els pròxims temps publicarem més fotografies, d'altres dies del viatge, per exemple la visita al poble de Montañana, a Benasque, Graus, o Benabarre o Anciles.
ResponEliminaAgustí, he vist que aneu a Bunyol. Jo tinc un amic a la Radio d'alli x si vols posar-te en contacte amb ell x q ho diguen x la radio. Si vols, m'ho dius i et passe el telef.
ResponEliminaMoltes gràcies, amiga, gràcies per la teua ajuda.
ResponEliminaPer tindre una lleugera idea de la demografía a Aragó, des d'una perspectiva històrica:
ResponEliminahttp://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=20266
Haurias de revisar las fotos. La primera que diu Bafaluy 14 es Erdao i la segunda que diu Bafaluy i Erdao al fondo 13 tamé es Erdao. Bafaluy son cinco o sis casas (només ñey un parell de peu y la escuela) con la iglesia al fondo al pllano
ResponElimina