dimarts, 29 de setembre del 2009

Bibioj (Villahermosa del Río), poble rehabitat on la majoria de cases estan totalment en runes

Bibioj és un lloc que molts excursionistes coneixen. Situat a la localitat de Villahermosa del Río, a la comarca de l'Alt Millars, és un nucli de població que actualment té cinc habitants empadronats, segons el Nomenclàtor de l'any 2008. La veritat és que la realitat, quan accedeixens a l'aldea, és la d'un poble totalment assolat per l'abandonament dels anys 60. En l'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", del Museu Valencià d'Etnologia, hi ha fotografies que ens demostren que a Bibioj, l'any 1956 vivien una desena de persones, i el paisatge, a més, era prou diferent a hui, doncs pràcticament estava desforestat per la pressió humana.

Bibioj ha patit la mateixa situació que moltes aldees i masies situades a la cara sud del Penyagolosa, masos pobres que van créixer com els bolets, durant el segle XIX i fins a principis del XX. Ara, alguns d'ells estan sent rehabilitats, però la majoria continuen afonant-se entre el temps i el silenci, si no és que ja han caigut definitivament. A este mateix blog, les entrades referides a Llucena, el Rotgle, la Talàia o el mas d'Olària ens acosten a esta realitat. També vull agrair els correus electrònics rebuts per lectors del blog, com Rosa Sala, que tenen la seua família a Villahermosa i han aportat interessants apunts al coneixement del municipi i els seus masos.

divendres, 18 de setembre del 2009

L'Algepsar ("yesar" en castellà) del vell Domeño (fotografia cedida per Pedro Gaspar Asensi i Creative Commons)

Els algepsars de Domeño es troben enfront del Salt d'Aigua. Reproduïsc la indicació de Pedro Gaspar Asensi per arribar-hi. Aprofite per donar-li les gràcies per la fotografia que ha cedit al blog. La indicació diu: "Los yesares de Domeño,se encuentran enfrente del Salto de Agua,al otro lado de la carretera. Se llega por carretera.Pasas el desvio de Loriguilla viejo, cruzas el puente de la rambla y la primera entrada a la derecha,te lleva junto a un area recreativa y continuando un poco mas adelante verás los edificios medio derruidos de los yesares.

La fotografia, com les altres de Pedro estan sommeses a la llicència Creative Commons (link ací). D'altra banda, si voleu conéixer més fotografies d'esta persona interessada en documentar aquells llocs que d'alguna forma estan abocats a desaparéixer, o amenaçats, podeu fer-ho en: http://www.panoramio.com/user/39725. Les fotos, com voreu, són magnífiques. L'objectiu de l'autor és donar a conéixer estos llocs, per a una major consciència de conservació.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Les hortes del vell Domeño vistes des del campanar de l'església l'any 1985 (fotografia de Joan Manuel Bullón)

Joanma Bullón, des de la comarca dels Serrans, ens envia una fotografia de Domeño que correspon a l'any 1985, quan el poble ja estava abandonat. Correspon a una vista des de dalt del campanar. A banda de les teulades de les cases, es pot apreciar la vega on estaven els horts del "Domeño viejo", com es deia el poble. Moltes gràcies a Joanma Bullón. Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant algunes imatges, podeu fer-ho a l'adreça agustihernandez@hotmail.com

dilluns, 7 de setembre del 2009

Domeño abans i després de la seua desapació física l’any 2001 (gràcies a les persones que han cedit fotografies)















Com un fantasma, un esperit trist i desolat abandonat a la seua sort enmig de la vega dels rius Túria i Tuéjar. Així era el Domeño (Domenyo en valencià) que moltes persones vam conéixer durant unes dècades a la vora de la carretera d’Ademús. Però abans d’este Domeño que va morir definitivament l’any 2001 en ser enderrocat, va existir un poble amb vida. Domeño estava a la comarca dels Serrans, abocat a un espai d’hortes que formava un vergel enfront de les primeres cases.

L’embassament de Loriguilla es va planificar com a contraembassament del de Benagéber (en el seu moment conegut com “del Generalísimo”) i per controlar la torrencialitat del riu Tuéjar i els seus afluents. Este embassament va condemnar a la desaparició els pobles de Loriguilla i Domeño.

El nivell màxim de la presa de Loriguilla estava per davall del nivell de Domeño. És a dir, abans l’aigua botaria la presa o esta s’enfonsaria que Domeño seria inundat, però l’eventualitat de la desaparició d’una de les fonts de riquesa del poble com les hortes, l’anul·lació de les comunicacions, i també l’existència d’aigües estancades al costat del nucli de població, feren inviable el manteniment. El poble va ser expropiat i la gent va anar a Marines Nou i el nou Domeño, entre els anys 70 i 1984.

El nou Domeño es va construir en terrenys llavors del terme municipal de Llíria, la Masía del carril, situats a la vora de la mateixa carretera d’Ademús, entre Llíria i Casinos, és a dir, uns 25 kms més prop de València. Prèviament, este lloc ja havia acollit desplaçats del municipi de Benaixeve.

A diferència de Bel (la Tinença de Benifassà) o Campos de Arenoso, que van perdre la seua municipalitat, Domeño la va mantindre, i va conservar el seu terme municipal originari, tot i que este procés administratiu va ser posterior al desplaçament de la població.

No obstant, el nou nucli de població poc té a vore amb l’antic. Es tracta d’un poblat planificat, amb carrers rectilinis, on l’únic record de l’antic Domeño són el nom d’alguns carrers, moltes fotografies, alguns testimonis com un vídeo grabat en la década dels 60 en plenes festes, i sobretot la memòria i el record de gran quantitat de persones.

Des del moment en què es va buidar fins a l’enderroc, el poble va patir un procés de degradació continuada. Les cases expropiades eren visitades per un gran nombre de curiosos, l’església i el cementeri profanats, la vega del riu convertida en una zona d’acampada a vora carretera... I mentrestant, Domeño anava caient, fins que es va decretar l’enderrocament de les ruines, per evitar qualsevol situació de perill per als nombrosos visitants.

Hui quan passes per allí, queda un gran silenci sobre el paisatge. Eixe mateix esperit trist i desolat abandonat a la seua sort que va ser fins a l’any 2001, es passeja hui pel triangle format entre el cementeri, el castell i unes poques pedres falcades en la muntanya que són el testimoni del contrafort d’algunes cases. La resta, ja és història. El vell Domeño ha desaparegut dels mapes.

Fotografies: (gràcies a Pepe i Asun d’Alboraia, José Manuel Almerich, Jorge Fontestad Ruix). (De dalt cap a baix). Domeño a meitat dècada dels 90 (J.M.A); l'espai on va estar Domeño, amb l'embassament buit; fragment d'un cartell turístic situat a la zona, amb el poble buit i l'embassament ple; l'embassament ple sense el poble (J.M.A); la família de Pepe i Asun caminen per Domeño; Jorge Fontestad i amiga a Domeño; Domeño des del castell (J.F); la família de Pepe i Asun a Domeño i a la vega del riu; cementeri de Domeño; Àngels al castell de Domeño; mirant el lloc on estava Domeño i caminant per eixe mateix lloc; església del nou Domeño.

dissabte, 5 de setembre del 2009

El llibre "La vall de Vernissa. A propòsit d'un ecomuseu" ens parla del despoblat morisc del Rafalet de Bonamira, actualment destruït

La present publicació, editada per l'Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni i l'Ecomuseu Vernissa Viu, ens acosta a la vall de Vernissa, un espai integrat dins la comarca de la Safor i format per cinc municipis: Alfauir, Almiserà, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni i Ròtova. La publicació ha sigut coordinada per Jordi Puig, Rebeca Pascual, Xavi Ródenas i José Maria Peiró.

En ella es descriu el paisatge de la vall, i dins d'ell, tots els elements que el conformen: les sendes de l'aigua, les fonts, les principals fites de la història, unes rutes per la comarca, dues propostes de l'ecomuseu... Al llibre també es parla del Rafalet de Bonamira, un poble morisc antecessor de l'actual Llocnou del qual l'autor de l'article aporta fotografies, i que va ser tristament destruït l'any 2001.
La foto superior, cedida per a este blog i propietat de Rafael Garcia Mahiques (moltes gràcies) mostra la granja dels frares jerònims de Sant Jeroni de Cotalba. Es pot observar el mur de la granja, o residència estival, original, situada al llogaret de Rafalet de Bonamira, els habitants del qual van haver d'abandonar per ordre dels frares jerònims. La resta de la casa és una reconstrucció del segle XVIII o XIX.