Com a tot, ha arribat l'hora de la fi. Les semibotes de muntanya que m'han acompanyat durant els últims cinc o sis anys a la majoria d'excursions que he fet als pobles valencians abandonats es retiren de la circulació i passaran a millor vida. Tot i que tenen un aspecte extern prou bo, la sola ja no està en condicions de seguretat, i, després del temps passat, l'amortiguació ha quedat ja molt minvada. També tenen alguns cosits. Valga esta entrada com a un xicotet i merescut homenatge a elles.
dijous, 25 de març del 2010
Companyes de viatge durant tantes excursions, moltes gràcies i adéu
Com a tot, ha arribat l'hora de la fi. Les semibotes de muntanya que m'han acompanyat durant els últims cinc o sis anys a la majoria d'excursions que he fet als pobles valencians abandonats es retiren de la circulació i passaran a millor vida. Tot i que tenen un aspecte extern prou bo, la sola ja no està en condicions de seguretat, i, després del temps passat, l'amortiguació ha quedat ja molt minvada. També tenen alguns cosits. Valga esta entrada com a un xicotet i merescut homenatge a elles.
La veritat, Agustí, és que tenen un merescut descans, però sempre és dolorós, descartar unes fidels companyes, que gaudit del teu amor pels poblats abandonats.
ResponEliminaAixí és. Altra prenda de vestir és diferent quan la tires. Però és que el calcer és... tantes coses. Ara a mirar el futur. El tipus de calcer deu anar en funció de l'ús. A mi, com a material, Goretex no m'agrada, tampoc faig tantes coses ni em pose per rius. Comfortable, dur, que calfe el peu, però que transpire. I a més, d'un color que no siga blanc. No he de tardar molt en decidir-me...
ResponElimina