Benicalaf, un poble abandonat del qual només queden l'església i alguns paretons de vivendes entre camps de tarongers (fotografies noves)

Benicalaf és un antic llogaret situat a la Vall de Segó (el Camp de Morvedre) del qual únicament queden l'església de San Antiago Apóstol i alguns paretons en els camps de taronges que rodegen el temple. Realment, la vista del lloc és una església rodejada de tarongers. Quan accedeixes a l'interior (actualment està tancat) crida l'atenció la policromia del sostre del temple. Benicalaf va perdre la condició de municipi en l'any 1856 i es va agregar a Benavites, encara que el lloc va continuar habitat aproximadament fins l'any 1900.

Després l'església es va suprimir per al culte i es van enderrocar les cases i els solars s'aprofitaren per a diverses plantacions, que és la imatge que tenin hui d'este poble abandonat i desaparegut. L'església de Benicalaf està aproximadament a un quilòmetre del nucli de Benavites.

Benicalaf queda citat al Llibre del Repartiment de Jaume I amb categoria d'alqueria. Pel que respecta a la seua demografía, l'any 1609, el de l'expulsió dels moriscos, hi vivien huit famílies; 56 habitants el 1622, 140 en 1722 i 124 en 1735. En l'any 1794 tenia 68 habitants; i 76 el 1830. Estigué format per diversos carrers i una o més places, a més d'un cementeri, que queda a l'est de l'església i que hui és un tros sense conrear situat a l'est del temple, encara que personalment tinc els meus dubtes i m'inclinaria a pensar que estava al migdia de l'església, en un lloc reconvertit en aparcament. L'any 1982 es va incoar la Declaració de l'edifici com a Monument històric i artístic.

La informació per a este article s'ha obtingut, en part, del magnífic treball d'Emilio Llueca Úbeda "Benicalaf", publicat per la Confederación Española de Cajas de Ahorros, l'any 1986.

Les noves fotografies són fetes arran d'una excursió feta amb el Fotoclub alboraier, durant l'any 2009. La vista general correspon a la fotografia feta des de la torre de Quart.