Benicalaf és un antic llogaret situat a la Vall de Segó (el Camp de Morvedre) del qual únicament queden l'església de San Antiago Apóstol i alguns paretons en els camps de taronges que rodegen el temple. Realment, la vista del lloc és una església rodejada de tarongers. Quan accedeixes a l'interior (actualment està tancat) crida l'atenció la policromia del sostre del temple. Benicalaf va perdre la condició de municipi en l'any 1856 i es va agregar a Benavites, encara que el lloc va continuar habitat aproximadament fins l'any 1900.
Després l'església es va suprimir per al culte i es van enderrocar les cases i els solars s'aprofitaren per a diverses plantacions, que és la imatge que tenin hui d'este poble abandonat i desaparegut. L'església de Benicalaf està aproximadament a un quilòmetre del nucli de Benavites.
Benicalaf queda citat al Llibre del Repartiment de Jaume I amb categoria d'alqueria. Pel que respecta a la seua demografía, l'any 1609, el de l'expulsió dels moriscos, hi vivien huit famílies; 56 habitants el 1622, 140 en 1722 i 124 en 1735. En l'any 1794 tenia 68 habitants; i 76 el 1830. Estigué format per diversos carrers i una o més places, a més d'un cementeri, que queda a l'est de l'església i que hui és un tros sense conrear situat a l'est del temple, encara que personalment tinc els meus dubtes i m'inclinaria a pensar que estava al migdia de l'església, en un lloc reconvertit en aparcament. L'any 1982 es va incoar la Declaració de l'edifici com a Monument històric i artístic.
La informació per a este article s'ha obtingut, en part, del magnífic treball d'Emilio Llueca Úbeda "Benicalaf", publicat per la Confederación Española de Cajas de Ahorros, l'any 1986.
Les noves fotografies són fetes arran d'una excursió feta amb el Fotoclub alboraier, durant l'any 2009. La vista general correspon a la fotografia feta des de la torre de Quart.
El que més impressiona de Benicalaf és la pintura del sostre de l'església. S'ha d'anar i vore-ho. Demaneu permís a l'Ajuntament perquè vos òbriguen l'església i vos impressionarà...
ResponEliminaAixò t'anava a dir: l'última foto que poses, la de l'absis de l'església, és impressionant.
ResponEliminaSi que va tindre un impacte demogràfic fort l'expulsió dels moriscos...
Home, precisament la despoblació d'este llogaret no correspon a l'època dels moriscos. Va ser despoblat, rehabitat i finalment despoblat. Com, per altra banda, molts altres llogarets valencians. Gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaImpresionantes las imágenes de la iglesia,sin duda.Es una joyita emergiendo entre naranjos...Una verdadera lástima que se vae en ése estado.
ResponEliminaGracias por compartir las imágenes,son muy interesantes.
Un abrazo.
Gràcies, Riviere.
ResponEliminaSi en algun moment vas en direcció a València per la CV-10, l'autovia paral·lela a l'AP-7, el lloc és molt accessible. De fet, el que es veu de fons en la fotografia general és l'autovia.
perdona pero la torre no es de Quart es la torre de Benavites,Quart no te torre
ResponEliminaElvira, tens tota la raó. No sé en què estaria pensant quan vaig escriure l'entrada del blog. I el cas és que he pujat en un parell d'ocassions a l'esmentada torre de BENAVITES.
ResponEliminaes que jo soc de Benavites, també te tinc de dir que Emili ja no esta amb nosaltres,fara ja uns dos anys.
ResponEliminaQué preciosidad de iglesia, y qué pena, sola entre los campos de naranjos.
ResponElimina