Sant Francesc d'Assís del Molar (Elx) és un nucli del qual sols resta l'església, ara convertida en un corral

L'antic poblat de Sant Francesc d'Assís, creat per a la colonització de terres pantanoses en la segona meitat del segle XVIII, va estar a la part oest de la Serra del Molar d'Elx. De l'antic nucli de població únicament queda l'edifici del que va ser l'església, d'estil neoclàssic, i que ara es troba reconvertida en un corral de bestiar.

Els motius pels quals s'abandonà el lloc són el mal drenatge d'aigües, el que provocava que la zona s'empantanara contínuament malgrat les obres de desecació que s'havien fet. A finals del segle XIX el lloc ja estava deshabitat i els pobladors s'instal·laren en el que ara és el nucli de la Marina, a la part est de la Serra del Molar. Àngels, Bernat i jo el vam visitar l'octubre de l'any 2008, després d'un viatge d'uns dies per la ciutat d'Alacant.

Una de les ascensions més boniques de la geografia valenciana: el cim del Benicadell

He pujat dues vegades el Benicadell. En la mateixa data, l'Aplec del Benicadell, de distints anys, i en condicions climatològiques totalment diferents. I les dues vegades la sensació de satisfacció ha sigut molt alta. En una ens lluïa un sol de justícia, l'any 2004. L'altra, durant el 2009, es féu amb boira. Precisament a aquesta última corresponen les fotografies. He posat fotos sobretot de la baixada, quan la boira havia minvat, per poder vore l'entorn.

El Benicadell, amb poc més de 1.000 metres d'altura, és la referència visual de la comarca de la Vall d'Albaida. I des del seu cim les vistes són espectaculars. També ho és la pujada, molt aèria, amb una senda tallada en molts trams sobre el penya-segat i amb una cresta final que per a algunes persones és d'infart. Pel camí podem gaudir de belles raconades com la nevera. Una excursió totalment recomanable.

Ja som més de 2.000 amigues i amics en el Facebook d'este blog: 'Pobles Valencians Abandonats'

En el Facebook d'este blog ('Pobles Valencians Abandonats') ja som més de 2.000 amigues i amics. Gràcies a totes i tots. Continuarem divulgant el nostre patrimoni natural i cultural, debatint sobre medi ambient i sostenibilitat, i aportant punts de vista diferents sobre la necessitat de conéixer el nostre entorn, i dins d'ell, els nuclis deshabitats o que estan en vies de despoblar-se. Gràcies! Foto: runes desaparegudes de Loriguilla.

L'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", actualment a Bocairent, inicia l'itinerància de l'any 2011

L'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", produïda pel Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, actualment es troba a Bocairent, concretament fins el diumenge 9 de gener. Amb el 2011, l'exposició inicia l'itinerància d'un nou any, en què es podrà veure a distintes poblacions valencianes.

Més informació ací.

El rostre jacent del Penyagolosa vist en una posta de sol

El Penyagolosa, pic emblemàtic del País Valencià, té moltes vistes. Des del migdia i des del sud-est, des de València ciutat, però també des de molts punts de la Plana Baixa és altiu, una mole que destaca magestuosa sobre tot el seu voltant. Potser siga la visió més coneguda i la més reproduïda. També vist des de l'oest i sud-oest, des de l'altiplà de Terol, destaca sobre el seu entorn. Potser no tant, per la proximitat d'altres cims com l'Alt de Santa Bàrbara, Las Cruces o la Penya Calva.

I ací tenim la vista des de l'est i nord-est. El rostre jacent del Penyagolosa on alguns diuen vore un nas, una barbeta, el front i el cabell d'una persona. Traeu vosaltres mateix les conclussions. Jo vos deixe la foto d'una posta de sol des d'un punt indeterminat de l'Alt Maestrat o la Plana Alta, cap a l'est/nord-est del pic.