El Penyagolosa, pic emblemàtic del País Valencià, té moltes vistes. Des del migdia i des del sud-est, des de València ciutat, però també des de molts punts de la Plana Baixa és altiu, una mole que destaca magestuosa sobre tot el seu voltant. Potser siga la visió més coneguda i la més reproduïda. També vist des de l'oest i sud-oest, des de l'altiplà de Terol, destaca sobre el seu entorn. Potser no tant, per la proximitat d'altres cims com l'Alt de Santa Bàrbara, Las Cruces o la Penya Calva. I ací tenim la vista des de l'est i nord-est. El rostre jacent del Penyagolosa on alguns diuen vore un nas, una barbeta, el front i el cabell d'una persona. Traeu vosaltres mateix les conclussions. Jo vos deixe la foto d'una posta de sol des d'un punt indeterminat de l'Alt Maestrat o la Plana Alta, cap a l'est/nord-est del pic.
Todo el relieve de Castellón tiene un faro geográfico, que alumbra siempre. Sí, el Penyagolosa tiene su rostro radiante, y así lo destacas, amigo Agustí... Magnífico, con su puesta de sol.
ResponEliminaUN abrazo,
Luis.
Un Penyagolosa, estimat Luis, que tu bé coneixes perquè ens l'has mostrat moltes vegades.
ResponEliminaEl comentari anterior és meu, no sé què ha ocorregut!
ResponEliminaPodries fer una sèrie sobre les cares o formes de les nostres muntanyes, seria ben curiós!
ResponEliminaUf! sobre cares és difícil. sobre formes em sembla més fàcil. Ja ho pensaré! Gràcies per la idea.
ResponElimina