Ademús i la comarca del Racó d'Ademús, una bona aposta per a l'estiu

Arriba l'estiu i moltes persones ens preguntem què fer, on anar. Sobretot aquelles persones que, per les circumstàncies que siguen, volem una destinació pròxima a casa, o un lloc on anar un cap de setmana i que ens permeta estar prop i compatibilitzar ambients diferents.

Bé, per a mi, un d'eixos llocs és el Racó d'Ademús. Lògicament no trobarem platges, però sí 'l'oferta' de rius i zones on banyar-se és àmplia, a més de piscines artificials. Per descomptat, jo descartaria banyar-me en el Túria, que quan arriba a Ademús ja duu un llarg recorregut, però sí que trobem uns altres rius molt més curts com ara el Bohilgues o l'Ebrón, on remuntant-los aigües amunt, sí que és possible.

En la comarca trobem ambients de muntanya variats. Per una banda, el Parc natural de Puebla de San Miguel, amb el 'sostre' del País Valencià, l'Alt de les Barraques i els seus 1839 metres. També podem acostar-nos a la vega del Túria en els voltants de Casas Altas i Casas Bajas, o remuntar el rio en direcció a Terol. En els dos casos trobarem un paisatge de vega molt bonic. Anant en direcció a Riodeva i Camarena, podem arribar als 'Amanaderos de Riodeva', del qual en este blog ja he fet alguna referència.

O visitar un poble que a mi em sembla interessant, com Vallanca amb la seua arquitectura, i les zones naturals pròximes al poble banyades pel riu Bohilgues. Una altra de les opcions és fer-se una bona volta per Ademús, pel seu centre històric. I com no, visitar Castielfabib, un poble encaramat en la muntanya. No conec ningú que l'haja visitat i diga que no li ha agradat.

Pel que respecta a nuclis i aldees deshabitats, o amb poca població, tenim un bon ventall. De totes formes, penseu que moltes d'estes aldees s'omplin en estiu, tot i que només siga durant uns mesos a l'any. Sesga, a més de 1.000 metres d'altura és un lloc interessant. També les aldees deshabitades de las Tóvedas de Arriba i de Abajo, La Nava i el Hontanar. A nosaltres també ens va agradar molt Negrón.

Les fotos corresponen a Ademús; i una a l'església-fortalesa de Nuestra Señora de los Ángeles de Castielfabib.

Des de Benlloch fins a Culla i la baixada fins a els Ibarsos (la Plana Alta-l'Alt Maestrat)

La darrera excursió ens ha dut per terres castellonenques. La transició entre la Plana Alta i l'Alt Maestrat. Ha sigut una excursió paisatgística, per recórrer una zona que no coneixíem com és el tram Benlloch-Serra en Garceran-Els Rosildos. I de pas la vam allargar fins quasi arribar a Culla. Una excursió en cotxe, amb algunes parades.

Hem passat desenes, centenars de vegades per la CV-10 o per la carretera Atzeneta-Torre d'en Besora en direcció a mil i un llocs, però mai havíem fet el tram que enllaça les dues vies a través de Serra d'en Garceran, i crec que ja tocava.

Podria dir que ha sigut una excursió d'una gran bellesa. Tocant la zona 'menys alta' del Maestrat, però no per això menys bonica. El port que puja des de Benlloch fins a Serra d'en Garceran, el coll de la Bandereta, em va semblar d'una gran bellesa, en un paisatge masover amb àmplies vistes primer sobre el corredor del Maestrat que ocupa la CV-10, i després, des del port, sobre el corredor Atzeneta-Albocàsser.

La densitat masovera no és tan alta com a altres zones pròximes, però no per això ens va semblar menys interessant. Aprofitàrem per visitar i conéixer l'Ermitori de Sant Miquel, i també vam visitar alguns conjunts masovers especialment significatius.

Les fotos que ací s'adjunten corresponen a tot el tram de pujada entre Belloch i quasi Culla, i la baixada per la pista Culla-els Ibarsos.

El mas del Moro de Llucena, un emplaçament increïble en una extensa altiplanície

El mas del Moro de Llucena m'encissa. No puc deixar de deleitar-me amb la foto que encapçala esta entrada i que per a mi té un gran valor estètic, i al mateix temps em duu a les meues caminades habituals per l'Alcalatén. Les fotos són de l'any 2010.

Entre Argelita i Llucena hi ha 22 quilòmetres en què no hi viu pràcticament ningú. Molts masos deshabitats i la transició entre dos comarques, l'Alt Millars i l'Alcalatén.

El mas del Moro va arribar a tindre més de 100 habitants. Com a testimoni, hui podem veure l'antic forn comunal, l'edifici que feia les funcions d'escola, la plaça, unes vistes magnífiques de la Plana de Castelló, i també la font subterrània, entre d'altres construccions, més de vint. A prop, altres masos i aldees igualment deshabitats.

El Penyagolosa domina estes terres buides. És una omnipresència llunyana, pedregosa i solitària que ha patit en els últims anys diversos incendis que han matat aquesta terra. Una altiplanície on, quan vas en cotxe, sures entre dos realitats ben diferents: a l'oest la muntanya castellonenca, l'èxode, la naturalesa que retorna a ocupar el terreny que li furtaren fins a fa quaranta anys; a l'est la indústria, les ciutats, la mar, la vida.

Per a mi tota esta zona és una de les més belles expressions de la combinació entre natura i cultura que mai he trobat. Un paisatge secular, humà, fet i modelat per la mà de l'ésser humà.

Cervera del Maestre, un poble encissador i un dels més bonics del Maestrat

Per la seua situació, pel desconeixement que tenia d'ell (el vaig visitar per primera vegada l'any 2010), per tota la història que té darrere de si. Em va impressionar. No esperava menys. Havia vist fotos, llegit referències, algunes guies, les cites que hi havia sobre Cervera del Maestre en alguns llibres de temàtica variada.

Però quan arribes i veus el poble enfront teu la cosa canvia. Per moltes fotos que hages vist o que t'ho hagen contat, el poble en viu és diferent. La seua silueta, les seues cases, el seu castell coronant-lo. Cervera és un poble per a anar a veure. I més encara si tenim en compte que les restes del seu passat són ben visibles. Les restes de la muralla, el castell, la torre fortalesa, una ubicació privilegiada, un castell que és un mirador sobre part del Baix Maestrat.

No vaig a estendre'm, perquè per a conéixer la seua història, racons més encissadors, què fer en el pobles preferisc remetre-vos a la web de l'Ajuntament (http://www.cerveradelmaestre.org/). Guia turística: http://www.cerveradelmaestre.org/guia%20turistica/guia%20turistica.pdf. Però que no vos ho compten, si no hi heu estat, aneu a aquella raconada del Baix Maestrat, i gaudiu també dels altres pobles que vos trobareu pel camí.