dilluns, 20 de juny del 2011

Des de Benlloch fins a Culla i la baixada fins a els Ibarsos (la Plana Alta-l'Alt Maestrat)

La darrera excursió ens ha dut per terres castellonenques. La transició entre la Plana Alta i l'Alt Maestrat. Ha sigut una excursió paisatgística, per recórrer una zona que no coneixíem com és el tram Benlloch-Serra en Garceran-Els Rosildos. I de pas la vam allargar fins quasi arribar a Culla. Una excursió en cotxe, amb algunes parades.

Hem passat desenes, centenars de vegades per la CV-10 o per la carretera Atzeneta-Torre d'en Besora en direcció a mil i un llocs, però mai havíem fet el tram que enllaça les dues vies a través de Serra d'en Garceran, i crec que ja tocava.

Podria dir que ha sigut una excursió d'una gran bellesa. Tocant la zona 'menys alta' del Maestrat, però no per això menys bonica. El port que puja des de Benlloch fins a Serra d'en Garceran, el coll de la Bandereta, em va semblar d'una gran bellesa, en un paisatge masover amb àmplies vistes primer sobre el corredor del Maestrat que ocupa la CV-10, i després, des del port, sobre el corredor Atzeneta-Albocàsser.

La densitat masovera no és tan alta com a altres zones pròximes, però no per això ens va semblar menys interessant. Aprofitàrem per visitar i conéixer l'Ermitori de Sant Miquel, i també vam visitar alguns conjunts masovers especialment significatius.

Les fotos que ací s'adjunten corresponen a tot el tram de pujada entre Belloch i quasi Culla, i la baixada per la pista Culla-els Ibarsos.
a

3 comentaris:

  1. Coralet21 de juny del 2011, a les 11:27

    Vaig estar fa poc per Tírig i Sant Mateu. Allí el guia de les coves visitables de la Valltorta me digué que les "barraques" eixes construccions de pedra en sec no tenien cap figura de protecció.
    Com és possible?

    Gràcies

    ResponElimina
  2. Raul Rentero21 de juny del 2011, a les 20:59

    muchas veces (yo el primero) nos quejamos del arcaismo de las tradiciones cristianas que parecen que nos tienen anclados al pasado pero en muchos lugares como éste la única luz de vida que se les acerca son las romerías a esas ermitas que aun se mantienen en pie como última resistencia al abandono. Lancemos una lanza en favor de dichas tradiciones, aunque no creamos
    saludos desde el maestrazgomagico.blogspot.com
    RAUL

    ResponElimina
  3. L. Gispert22 de juny del 2011, a les 9:06

    Tranquilo y silencioso lugar para recrear el pasado y gozar del magno silencio.

    Un abrazo,

    Luis.

    ResponElimina