Ascensió al Tis i fotos panoràmiques de la vall del riu Villahermosa, del Carbo, de Penyagolosa i del despoblat de Bibioj

Adjunte algunes fotografies de l'última excursió realitzada. En aquest cas, la vaig fer en companyia de Ramon. Vam eixir d'Alboraia a les 5.30 de la matinada. El nostre objectiu: ascendir el pic Tis, en el terme municipal de Villahermosa del Río.

Vam començar a caminar cap a les 8 hores des de l'Ermita de San Bartolomé i l'ascensió la vam fer començant el massís on està el Tis, pel sud, és a dir, pel cara-sol. Alguns trams incipients de la pujada els vam haver de fer al camp al través. Quan vam trobar la pista que duu cap a la vall del riu Villahermosa, la vam seguir poc més d'un quilòmetre i des d'ella ens desviàrem al Tis. Tot va ser per intuïció, però afortunadament vam trobar una bona via d'ascensió que, no obstant, en algun tram estava envaida per la vegetació.

Les vistes des del Tis són impressionants. El massís del Penyagolosa, la vall del riu Villahermosa, la vall del Carbo, tot el massís de muntanyes que s'estén cap a Puertomingalvo i la Serra Ferriz, la vall masovera que hi ha entre Villahermosa i San Vicente de Piedrahita... les fotos no fan justícia a tanta bellesa.

Em quede també amb la vista del despoblat de Bibioj, amb el Penyagolosa, magestuós, coronant-lo. I un apunt, la vista del propi nucli de Villahermosa, i els penya-segats del Cantera del Tis, també molt bonics. Passejar per la cresta del Tis i Cantera del Tis et permet anar ampliant i modificant les vistes i l'orientació de les mateixes.

L'excursió també va tindre algunes anècdotes, com que en algun moment vam perdre el camí i vam haver d'entrar quasi al camp al través. Afortunadament, l'orientació és fàcil en esta zona i sempre vam trobar alguna solució no agressiva amb la vegetació. Cap a les 15.15 hores donàvem per finalitzada l'excursió.

El dia triat per a fer l'excursió va ser seleccionat triant les previssions meteorològiques, les quals es van complir. Per a ser meitat de juliol, el dia es preveia molt agradable per a caminar. En el punt d'eixida una mínima d'uns 13 graus i una màxima prevista de 25. Feia Mestral (vent del nord-oest) i hi havia alguns núvols, cosa molt habitual els dies de Mestral, els millors per a fer fotos en la natura. Aconseguíem així que la temperatura no pujara massa i un ambient net per l'efecte d'un vent eixut. Els núvols, que estaven anunciats en la previssió, ens facilitaren l'excursió, ja que ens evitaren l'impacte del sol i al mateix temps, com a part de les composicions fotogràfiques, han quedat certament bonics.

Fotos: Ramon i meues. Moltes gràcies a Ramon.