Arriba la tardor, tota plena de bons desitjos i l'espera de llargues caminades

M'agrada la tardor. Enguany sembla que no arribava, però ara sí, sembla que ja no hi ha marxa enrere. Quedarà algun dia de calor, però ja no poden ser molts. A més, independentment de què haja plogut poc o molt, o faça molt de sol o poc, la reducció d'hores de sol ja va fent l'efecte sobre la natura.

Les xoperes, allà on hi ha, en vegues de rius sobretot, van tenyint un mantell groc als seus peus. Els caquiers tenen un roig bonic de veres; també els cirerers, no vull pensar en el faig. Però si hi ha un color, per a mi, protagonista de la tardor, i extraordinàriament bell, és el roig de la vinya. Un color amb tants matisos i tonalitats que sembla indescriptible. Només es pot fer una cosa: anar i tastar-lo. Jo ho faré aviat.