Normalment Àngels i jo no repetim lloc on anar de viatge. Però en aquesta ocassió era pràcticament una obligació. Ho desitjàvem. Crec que mai he ansiat tant tornar a un poble o espai. A més, feia uns deu anys que cap dels dos havia xafat la Tinença de Benifassà, una de les zones més belles i extraordinàries de la geografia valenciana. I per això calia tornar. El viatge, com era d'esperar, va resultar molt gratificant per molts aspectes. La veritat és que l'oratge també va acompanyar. Vam tindre un dia amb molta calor, un altre apte per a fer fotos de paisatge (molts núvols i prou claror) i un tercer per a eixes fotos de prop que no es poden fer més que uns pocs dies a l'any, on la boira envaeix tota la composició.
M'atrevisc a dir que la Tinença és una bella expressió de la bellesa més autèntica que podem gaudir en tot el País Valencià, tant pels seus paisatges pràcticament inalterats, com per l'obra de l'ésser humà sobre el territori. Eixos elements 'artificials' que defineixen la comarca del Maestrat i per extensió gran part de l'interior de Castelló queden plasmats ací amb una perfecció inigualable, i són un exemple d'integració de paisatge i cultura. Allò que diríem un paisatge secular. El Maestrat abancalat; els murs de pedra en sec; els pobles encimbellats en llocs pràcticament inexpugnables, a la vora de penya-segats; les valls i els conjunts masovers; els boscos de carrasca barrejats amb altres de pi; la petjada històrica sobre el territori en forma de peirons, testimonis de guerres i també situacions recents com l'emigració de tot el segle XX.
La Tinença de Benifassà, a més, al meu entendre, té una peculiaritat: una arquitectura que, almenys fins a dia de hui, queda integrada en l'arquiectura tradicional d'una forma magnífica. Pobles com El Bellestar em van impressionar. El recordava com un poble bell, i puc continuar dient el mateix d'ell, com per exemple també del Boixar. Passejar pel carrers del Bellestar a poqueta nit em va transmetre una sensació de pau inigualable.
La Tinença continua sent molt feble demogràficament. El nucli principal, la Pobla de Benifassà, a penes aplega una cinquantena de persones que hi viuen tot l'any de forma regular. Comptant els altres nuclis de població(Fredes, El Boixar, El Bellestar, Castell de Cabres, Coratxar) el municipi no arriba a un centenar de residents regulars. Al poble de Bel, hui aldea de Rossell, dedicaré una entrada més endavant.
Recomane anar a la Tinença a tot el món que llig este blog. Demanaria que vos endinsàreu en el seu territori. Feu la GR, aneu als boscos, al Faig Pare, el Salt de Robert, visiteu els nuclis de població, ermites com Sant Cristòfol. A mi, deu anys després, la Tinença m'ha tornat a impressionar.
Peus de fotografia: (De dalt a baix). El Boixar, un dia de boira; Herbesset, en la veïna comarca dels Ports, aldea de Morella; El Bellestar; Cova dels Rossegadors; Coratxar; carretera del Boixar a Coratxar, vista aèria del Bellestar; Convent de Santa Maria de Benifassà, habitat per catorze persones. Té el seu origen en el segle XIII, fa més de 700 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada