Les vistes són magnífiques des de dalt la muntanyeta en direcció als quatre punts cardinals. I allí estava també el cementeri de Bronchales. Vaig fer la foto perquè em va semblar una composició bella, on la planura, les muntanyes i l'horitzó són l'expressió del paisatge, fet a mida de les persones. Les que viuen, i les que ja no. A la seua mesura, totes han participat en modelar el paisatge que des d'ací es veu. Camps de cultiu, una muntanya desforestada, alguna masia. I des de més a prop, séquies, ponts, camins i sendes... La foto la vam fer en una estada d'uns dies en esta població de Terol, situada a més de 1.500 metres d'altura, i ja quasi en el límit amb Guadalajara. Bronchales és un poble gran (comparat amb els de la zona) i habitat regularment. Convide els lectors d'este blog a visitar-lo, així com conéixer l'entorn comarcal.
Si las paredes hablaran que de historias nos contarían ...
ResponEliminaMi abuelo materno era de un pueblo de teruel, todavía con vida propia, pero era uno de los dieciséis hermanos que vivían en una casa, calculo de unos 40 m2. Cuando se iban a la mili, ya no volvían mas que de visita.
Marcos, gràcies pel teu comentari. Supose que la casa tindria 40 metres, però vàries plantes. És habitual en molts pobles l'existència de cases estretes i xicotetes, però amb dos o tres altures.
ResponEliminaMagnífica la comarca de la Sierra de Albarracín, així com també el paisatge que s'albira fins a Molina de Aragón. No té preu veure els cèrvols creuant-se per la carretera o visitar els poblets dispersos que van des d'Orea fins a Terzaga i Peralejos de las Truchas. Per no parlar de la plaça de bous natural, ja en desús, del poble de Chequilla, allà on unes pedres fantàstiques donen la benvinguda al visitant i un frontó de pilota amaga els seus tresors.
ResponEliminaEt deixe aquest enllaç per si et ve de gust llegir-la. Conec prou bé la zona. Està molt bé. http://costumaridurba.blogspot.com.es/2009/10/montes-universales.html
ResponEliminaSecretari, gràcies!
ResponEliminaMira, també és casualitat. Jo tinc tota la família paterna enterrada en aquest cementiri. Bronchales té un valor paisagístic evident i un patrimoni natural, arquitectònic i arqueològic a descobrir; tanmateix, la incúria, la ignorància, la deixadesa i l'especulació l'han transformat en un dels pobles més lletjos de la comarca.
ResponElimina