Reflexió des d'una talàia, en les comarques de l'Alt Millars i l'Alcalatén

Em situe en este punt en alt, i veig, contemple, gaudisc de l'espai que hi ha enfront nostre. Aquesta talàia, entre l'Alt Millars i l'Alcalatén, em situa davant d'una vista privilegiada. Encara és prompte, hem començat a caminar fa poc. Continuem endavant, amb més masos a la vora del precipici.

El què hi haurà en l'endemà de la mar,

quin alt espai ocuparé després de mi,

en quin ofici seré convocat,

o quina passejada encetaré,

quan,

pell i records,

arrelen a l'endret d'aquestes pàgines,

i jo cresca roser, o caiga plugim.

(Camí de camins, 2001)