Pobles Valencians Abandonats: Divendres 13/9 a Llucena, presentació del llibre 'Pobles valencians abandonats' a benefici de l'associació que recupera els camins tradicionals

També es podran aconseguir els llibres 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' i 'Paisatges i pobles abandonats' i es projectaran imatges de Llucena

L'acte serà divendres 13 de setembre, a les 20 hores, al Saló de ciutadania de l'Ajuntament (Plaça d'Espanya, 22)del municipi de Llucena.

Els beneficis obtinguts de la venda dels tres llibres seran per a l'associació Amics dels Camins de Ferradura de Llucena, que des de 2013 recupera estes vies, moltes d'elles engolides per la vegetació

Llucena, dissabte 7 de setembre. El camí tradicional de Llucena a Xodos en el tram de la Casa Nova al Mas de la Moleta; una ruta circular per les Foies; diverses variants al voltant del Mas de les Roques Llises (entre els termes de Xodos i Llucena); o el Camí de la Font Podrida (des del riu Llucena al Mas d'Olària). Són algunes de les rutes que els últims anys l'Associació Amics dels Camins de Ferradura de Llucena ha localitzat, desbrossat i senyalitzat per a usos lúdics (per exemple el senderisme o les carreres de muntanya), però que també manté la memòria dels camins tradicionals que fa unes dècades eren la principal comunicació entre els masos del terme i de termes veïns.

Els camins de ferradura són aquells que en la societat tradicional utilitzava un sol animal en distàncies normalment curtes. Discorren per les zones més accessibles i curtes i els trobem a una gran varietats de llocs (boscos, junt a marges de pedra entre cultius o on acabaven estos, per laderes o zones elevades), sent l'element principal de comunicació dels masos. A més, en els trams de major pendent solien estar empedrats i contaven amb la pedra disposada de forma que s'afavorira el desaigüe en cas de pluja.

Per a ajudar a continuar amb esta tasca de recuperació de camins, el periodista Agustí Hernàndez, autor dels llibres Pobles valencians abandonats, Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges i pobles abandonats, entre d'altres, ha oferit estos tres treballs a benefici de l'associació, en una presentació de llibres amb projecció de fotos que tindrà lloc divendres 13 de setembre al saló de ciutadania de l'Ajuntament de Llucena.

Entre d'altres, l'associació també han recuperat el camí des del llit del riu Llucena al Mas de la Fos; el del Mas de la Costa al Mas de Bartoll, que estava pràcticament perdut i va ser el primer en què va treballar; o el de la Malvestida, que enllaça la platja fluvial de la Badina de Llucena amb Figueroles. Una tasca per a la qual l'associació ha comptat amb la col·laboració de veïnes i veïns des de finals de l'any 2013. Pel camí, vendes de samarretes i altres llibres o marxes senderistes nocturnes. També un reconeixement a Juan Antonio Chiva, un veí de Llucena que va guiar en la recuperació del camí del barranc de les Parres i el camí del mas de les Solanes, i que va morir poc després.

L'acte de divendres també tindrà una especial significació, perquè el projecte Pobles Valencians Abandonats (https://www.facebook.com/poblesvalabando/ en Facebook i www.twitter.com/poblesvalabando en Twitter) va nàixer a Llucena fa 20 anys i els últims anys la localitat de Llucena s'està convertint en un dels llocs de referència del senderisme valencià, a més d'haver acollit dos finals d'etapa de la Volta a Espanya.

Per a fer esta tasca de recuperació dels camins de ferradura, les persones que integren l'associació s'han informat en el cadastre sobre quins camins públics existien al terme, molts dels quals s'han perdut. Una vegada localitzats, han contactat amb la propietat o qui habitava els masos colindants, qui en la gran majoria de casos, tot i ser persones majors, han facilitat la tasca d'identificar i reconéixer els camins. Amb rolls de cinta, estos s'han anat marcant, i posteriorment el grup encarregat de netejar el camí acudia. D'unba banda la motosserra i la desbrossadora, i després el treball d'afinar el camí amb rastrells i aixades. Esta última tasca, la més complicada, ha implicat retirar la pedra caiguda dels bancals, reconstruir el mur si calia, i tallar puntes d'arrels que pogueren recuare al camí de ferradura. Si en un dia, normalment dissabtes pel matí, la motoserra i la desbrossadora han pogut fer 400 metres, el grup de darrere solia fer menys de la meitat.

Posteriorment a aquesta tasca, ve el marcatge. Com que al terme ja existeix una xarxa de senders homologats, l'associació Amics dels Camins de Ferradura de Llucena utilitzava una senyalització alternativa, consistent en ratlles blanques i blaves, per a nous camins. Així, primer es pintava diversos punts del sender amb pintura d'estos colors, i posteriorment es feia el marcatge amb paletes i postes. Les paletes un soci les ha construïdes amb fusta, i posteriorment s'han instal·lat en els postes. Tot açò és el que es pot vore a la pàgina de Facebook de l'associació: https://es-es.facebook.com/people/Amics-De-Camins-De-Ferradura-De-Llucena-Voluntaris/100008462761566 .

Pobles valencians abandonats

Els llibres Pobles valencians abandonats (2013), Pobles abandonats de la Península Ibèrica (2014) i Paisatges i pobles abandonats (2015), del periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) són una obra divulgativa sobre els nuclis deshabitats del territori valencià. El primer llibre publicat, Pobles valencians abandonats, mostra 30 nuclis deshabitats a terres valencianes, algun dels quals s'ha rehabitat, si bé la majoria continuen despoblats i en pitjor estat de conservació. A més, en cada capítol, l'autor ofereix diversos espais naturals i culturals pròxims al despoblat.

Noves perspectives de la despoblació

Pobles abandonats de la Península Ibèrica amplia la perspectiva i acull 50 despoblats, aproximadament la meitat dels quals, aproximadament, són valencians també, a llocs de les zones veïnes de Terol, Conca i Tarragona, així com també del Pirineu aragonés i català i de Sòria. En la introducció, persones que habitaren o de nou habiten masos de l'Alcora, Llucena i Morella conten la seua experiència amb el món rural. Finalment, el tercer llibre, Paisatges i pobles abandonats, és de poesia i consta d'un conjunt de reflexions al voltant de la bellesa, la felicitat, l'admiració de molts llocs del món rural despoblat, però també de l'Horta de València.

+Info llibre Pobles valencians abandonats: http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2013/12/pobles-valencians-abandonats-paisatge-i.html

+Info llibre Pobles abandonats de la Península Ibèrica: http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2014/10/un-llibre-per-descobrir-els-mes-de-mil.html

+Info llibre Paisatges i pobles abandonats: http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2015/07/el-paisatge-poetic-dels-pobles_15.html