






A més de ser un poble de nova planta, Guardamar es pot visitar per altres motius. A principis del segle XX l'avanç de les dunes amenaçava les primeres cases de Guardamar, tal i com podem vore en les fotografies de la casa Museu enginyer Mira. Per evitar-ho es va plantar un pinar a vora mar, per part de l'enginyer Mira, qui també va fer actuacions similars a Elx i Alacant. L'eficàcia d'està pràctica va fer que la vila el nomenara fill predilecte.
Hui a la part nord del poble hi ha el parc Alfonso XIII, que a través d'ell ens duu a la mar i més enllà, a la desembocadura del riu Segura. Per a Àngels i per a mi Guardamar va ser una gratificant sorpresa, un poble al qual recomanem la visita, que a més, és l'últim on es parla la nostra llengua, el valencià. Ah! Des de la desembocadura del Segura es veu l'illa de Tabarca, però d'això parlarem en altra entrada. (Fotos: les primeres representen el lloc on estava originàriament el nucli de Guardamar i un grabat d'una placa de l'Ajuntament que representa el poble abans del terratrèmol; a continuació el parc Alfons XIII i imatges del Passeig Enginyer Mira).
M'imagine que deu ser una història pareguda a la veïna població de Torrevella, clar que aquesta no té l'encant de Guardamar ni tampoc acull el més bell catalanesc del món. És així?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo entenc quina és la pregunta o l'apreciació. Efectivament, Torrevella també va ser destruïda per un terratrèmol, si és això el que vols dir.
ResponElimina