dijous, 18 d’octubre del 2012

Reflexió des d'una talàia, en les comarques de l'Alt Millars i l'Alcalatén

Em situe en este punt en alt, i veig, contemple, gaudisc de l'espai que hi ha enfront nostre. Aquesta talàia, entre l'Alt Millars i l'Alcalatén, em situa davant d'una vista privilegiada. Encara és prompte, hem començat a caminar fa poc. Continuem endavant, amb més masos a la vora del precipici.

El què hi haurà en l'endemà de la mar,
quin alt espai ocuparé després de mi,
en quin ofici seré convocat,
o quina passejada encetaré,
quan,
pell i records,
arrelen a l'endret d'aquestes pàgines,
i jo cresca roser, o caiga plugim.

(Camí de camins, 2001)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada