Micromecenatge (ha arrancat dimecre 2 d'octubre de 2024) en https://www.verkami.com/projects/39312-segon-llibre-de-tolls-i-salts-daigua-valencians
- El treball reivindica la potencialitat turística i cultural d’estos espais i aposta per la seua divulgació i per superar l’estacionalitat del turisme d’interior
- El llibre, de 160 pàgines, a tot color i amb més de 400 fotos, contindrà uns 200 d’estos espais naturals i culturals
Un llibre mostrarà els tolls, salts d’aigua i estrets més amagats de la geografia valenciana. La publicació vorà la llum a finals de novembre d’enguany i descobreix uns 200 llocs on “no existeix la massificació”, explica l’autor, el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977). Hui dimecres comença un micromecenatge per a publicar el llibre: https://www.verkami.com/projects/39312-segon-llibre-de-tolls-i-salts-daigua-valencians.
Els
tolls del curs alt dels rius Reatillo (Requena), Escalona (Castell de Cabres),
Ludey (Bicorp i Quesa) o Rodeche (Puebla de Arenoso) o dels barrancs de la Hoz
(Chera) o la Rambla Argongueña (Teresa) són racons d’una bellesa inigualable.
Junt a ells, espais on el temps s’ha detingut, com els estrets de Castielfabib,
la Hoz del Calderón d’Alpuente, los Pozos Negros de Cortes de Arenoso o el
Sabinar de Ayora, entre d’altres i que conviden a deleitar-se amb la seua
observació. Són algunes de les propostes del nou llibre de tolls, que se suma a
un altre, ‘Tolls i salts d’aigua valencians’, del mateix autor, publicat en
gener de 2021.
Les propostes de la nova publicació són totes noves respecte a l’anterior llibre i demostren que a banda dels espais on va molta gent, l’interior valencià té una gran potencialitat pel que fa a racons solitaris d’una bellesa singular. Si en el primer llibre predominaven tolls i salts més coneguts i en certa mesura, alguns amb grans afluències (Los Baños de Montanejos, La Font Salada d’Oliva, el Motor de Gestalgar o el tram baix dels rius Anna o Sellent), en el nou llibre este concepte desapareix. Tolls i salts d’aigua com el de Pera (Gestalgar), el Toll Negre d’Alfafara, Fuente Iniestra (Dos Aguas), el Charco Negro (Tous), els del riu Amadori a Relleu o els Salts de Cortes de Pallás o Lo Botador (Herbers) són molt menys visitats i coneguts. No obstant, també se n’incorporen alguns més coneguts (el Charco de los Picantes de Bicorp o el tram del riu Túria de Domeño, o l’Estret del Mascarat d’Altea, entre d’altres).
El
treball de camp s’ha fet des de 2021 fins a l’estiu d’enguany, i en ell,
l’autor, en companyia de coneguts i sobretot familiars, ha anat a llocs que
prèviament havia escarbat als mapes, especialment el Visor Cartogràfic de la
Generalitat Valenciana. Es tracta d’una eina en la qual es poden superposar les
capes d’imatge aèria amb la topogràfica, amb la qual ha identificat molts
llocs, als quals després ha anat quan s’han donat les condicions.
 |
Esta recerca,
sumada a la de l’anterior llibre, mostra un ventall de racons de la geografia
valenciana destinats a l’oci en la cultura tradicional i amb un alt grau
d’identificació en les comunitats locals, que mai s’havien divulgat d’una forma
sistemàtica. Aquest llibre, així, obri noves oportunitats per a estos llocs i
també per a les ciutats. Enfront del concepte de “massificació”, el llibre
aposta per superar l’estacionalitat d’un turisme d’interior que només busca
calor i aigua, però la resta de l’any no va a estos llocs.
El
llibre també incorpora elements culturals i patrimonials pròxims als espais de
l’aigua. Així, per exemple, una doble pàgina tracta deu miradors del Maestrat
situats en unes altres tantes ermites, des d’on es poden apreciar àmplies
franges del territori, fins i tot la mar o des d’on gaudir de trencs d’alba o
postes de sol. També una pàgina sobre despoblats pròxims al riu Millars (La Lleuja,
Pandiel i Alcudia), una pàgina de paisatges del Racó d’Ademús, una altra
voltant el riu Túria (espais d’Aras i de Titaguas) o una proposta sobre
paisatges d’Ayora (la Hunde, Pico Palomeras, fonts i estrets), entre d’altres.
Senderisme, turisme, accessibilitat
La
proposta, a més, vol obrir un debat al voltant de la massificació o no dels
tolls i salts d’aigua, i la necessitat d’integrar-los en rutes de senderisme,
divulgar-los a escala local, protegir-los o limitar el seu aforament. Enfront de
la visió contrària a divulgar-los, el llibre plantejarà descobrir-los i fer-los
accessibles. “Hi ha molta gent que els vorà en les fotos i voldrà anar a
vore’ls i s’emocionarà, i ho contarà a unes altres persones, i farà comboi per
a tornar”, explica l’autor, qui creu que este turisme de proximitat és
beneficiós per als pobles valencians, i alhora redueix la contaminació d’anar a
llocs més llunyans.
La
publicació, que es presentarà a finals de novembre, també creu que el llibre
mostrarà, com les xarxes socials, els espais a persones que segurament no hi
aniran mai, però també tenen dret a conéixer-los o saber la història de
persones que s’hi han identificat amb ells. En clau personal, l’autor creu que descobrir
estos llocs ha sigut una lliçó de vida, en la qual ha compartit grans moments,
i que li ha mostrat que moltes vegades “ignorem allò que tenim prop i no li
donem la importància que deuria tindre”.
Peus de
foto:
1.- Toll del Barranco del Regajo, a
Benagéber, en l’entorn de la Fuente Pardala.
2.- Charco de la Horteta de Quesa.
3.- Pozo Negro del riu Villahermosa
(Argelita).
4.- Riu Llucena, prop de la Cova Redona
(Llucena).
Doncs si no estan massificats, millor no divulgar-los, no?
ResponEliminaEls ecosistemes aquàtics ja tenen prou mal panorama amb el canvi climàtic, estalviem-los l'agonia d'haver de patir també el domingueo ;-)
gràcies per l'aportació. La meua filosofia és la contrària. Divulgar per a conéixer, estimar, apreciar. Allò que no es coneix, no es valora, i al final, molt pitjor en la seua gestió. La majoria dels llocs que ixiran, tin per segur que no tindrem la sort que siguen molt més visitats del que ja són. El llibre planteja que als llocs es vaja TOT l'any, no només els diumenges ni en estiu.
EliminaD'acord Agustí. Per endavant que la tasca de divulgació i l'objectiu de sensibilització són agraïts. Però la realitat és altra i cada volta trobes més llocs que acaben amb regulacions (amb la complexitat que comporta). Des d'un punta ecològic, portar gent al riu és un desastre perquè són sistemes que ja estan molt tensionats i si afegixes gent xafant per tots els puestos, gossos, cremes solars... els acabes rematant. A lo millor és una qüestió de repensar el format, les imatges que s'inclouen... Només per reflexionar!
ResponEliminaEl problema és que amb plantejaments com els que exposes, estàs expulsant la gent de l'inteior. Un dels principals atractius que té la muntanya valenciana, és anar. No sols anar al toll ni a banyar-se, que crec que sembla que és el que més et preocupa. A mi em preocupa que vaig una, i altra, i altra, i altra vegada, i mai trobe ningú, en llocs relativament ben comunicats. En gener jo no vaig a banyar-me a cap lloc, vaig a vore llocs. Si no els promocionem i fem que la gent estime més l'inteiror, la muntanya, estem perduts. Una societat de gent urbanita, sense referents en l'interior, que quan anirà, farà destrosses. Per això, cal que la gent vaja, i vaja de moltes formes. La natura es regenera. Nosaltres, no.
ResponEliminaLa natura es regenera... Depén! I ho fa millor sense nosaltres pel mig segur ;-)
ResponEliminaI el problema dels pobles d'interior és precissament que tots volem ser urbanites. Fa falta molta autoestima, molta inversió en servicis públics i models econòmics que vagen més allà del turisme, que només va de consumir i consumir... Fa falta gent que vullga viure ací i es vincule amb el territori i els seus veïns. Segur que estem d'acord en moltes coses (i en què fàcil no és!)