Òbric un espai ací per a l'aldea de Paraíso Alto. Ja té un enllaç a este mateix blog, però pense que no està de més recordar alguns dels continguts ja publicats. L'aldea està en la carretera que enllaça Abejuela i Manzanera, en un emplaçament molt bell. Des de dalt del port hi ha unes vistes magnífiques.
El link on podeu llegir l'entrada completa sobre Paraíso Alto és clicant ACÍ.
dissabte, 30 de juliol del 2011
dimecres, 27 de juliol del 2011
Els primers passos del Palància i les basses pròximes a la Font dels Cloticos (Begís-El Toro, l'Alt Palància)
Ací adjunte unes refrescants fotografies del riu Palància molt a prop de la Font dels Cloticos, a Begís. La zona és un dels pulmons verds de l'interior de Castelló, i un lloc magnífic per fer senderisme utilitzant com a punt d'eixida l'esmentada font. Podem anar cap al Resinero, cap al Toro, visitar el caseriu del Molinar, anar al naixement del Palància o les Artees, entre moltes altres opcions.
dimarts, 26 de juliol del 2011
Bujalcayado, a Guadalajara, un poble pràcticament en runes on només viu una persona
Bujalcayado és un poble de Guadalajara on només viu un habitant. Quan Àngels i jo el vam visitar, l'any 2008, vam poder apreciar com s'estan reformant algunes cases, però, com la majoria estan abandonades i en runes. La província de Guadalajara, sobretot la part més pròxima a l'Aragó, pateix una forta despoblació, fruit també d'un clima extremat. La zona més pròxima a Madrid, i la Serra Nord, està patint un fort procés de rehabilitació de vivendes.
divendres, 22 de juliol del 2011
Poema dedicat als masos deshabitats situats entre la Plana i l'Alt Millars
Sóc el mas d’ara i de l’endemà dels anys,
el braç que va retirar l’estiu d’aquesta solitud
i el va fer brollar ullal, saó, pluja i tardor.
Sóc el roure enfront de l’horitzó,
la paraula que va detindre la tramuntana,
en el seu nom va infantar el migdia
i el féu créixer blat i espiga daurada.
Sóc l’empelt del foc
i aquell fum que fugia com la milotxa.
(De 'La Tramuntana fugaç', any 2001).
el braç que va retirar l’estiu d’aquesta solitud
i el va fer brollar ullal, saó, pluja i tardor.
Sóc el roure enfront de l’horitzó,
la paraula que va detindre la tramuntana,
en el seu nom va infantar el migdia
i el féu créixer blat i espiga daurada.
Sóc l’empelt del foc
i aquell fum que fugia com la milotxa.
(De 'La Tramuntana fugaç', any 2001).
diumenge, 17 de juliol del 2011
Evitar els grans incendis forestals a les nostres muntanyes (el número 112, sempre que hi haja algun perill)
Quan arriba l'estiu, també arriba l'època d'incendis forestals a les nostres muntanyes. Enguany ja n'hem patit uns quants, com per exemple el de la Serra d'Irta o un que va tindre lloc a la comarca dels Serrans. És probable que en els pròxims dies i fins i tot, més enllà de l'estiu se'n declare algun més. La quantitat i la força dependrà de molts factors.
Els factors que poden provocar un incendi són molts, i alguns estan vinculats a causes naturals: caiguda de rajos, calor, estat dels boscos... Uns altres no, de fet, la majoria de factors ja no són naturals. També hem de tindre en compte que en la nostra cultura, a l'àmbit mediterrani els incendis sempre han existit. Podríem dir que el normal és que els boscos es cremen cada un cert temps.
Amb l'augment de la massa forestal que ha experimentat la muntanya mediterrània en les últimes décades, els incendis de grans proporcions han crescut d'una forma important. Eixos són els incendis que hem de témer. En la memòria col·lectiva, la Muela de Cortes, la Serra d'Espadà i la Calderona, Sacanyet, Alcubles... Pina de Montalgrao, l'Alcalatén, la Calderona una altra vegada... han sigut molts.
Evitem sempre deixar restes de menjar o vidre en la muntanya. Molt menys encenguem foc en cap època de l'any, menys en estiu; i no tirem puntes de cigarreta des de les finestres del cotxe. En el moment en què veiem un conat d'incendi, tot i que pensem que puga ser controlat, cridem immediatament els serveis d'emergència (112). Ells ja verificaran si és un foc controlat o no. I si anem caminant per la muntanya i intuïm foc, a més, intentem abandonar la zona el més aviat possible, a més de si hem vist alguna persona en la caminada, donar compte immediatament. Els dies de ponent o vent de sud-oest són els dies en què pitjors incendis s'han declarat a terres valencianes, per tant, tinguem especial cura a la muntanya eixos dies.
Fotos: Incendis de l'Alcalatén, any 2007; incendi d'Argelita, Llucena i Vallat (any 2005), incendi Pinta de Montalgrao (any 1994); Incendi Serra Calderona (any 2004).
Els factors que poden provocar un incendi són molts, i alguns estan vinculats a causes naturals: caiguda de rajos, calor, estat dels boscos... Uns altres no, de fet, la majoria de factors ja no són naturals. També hem de tindre en compte que en la nostra cultura, a l'àmbit mediterrani els incendis sempre han existit. Podríem dir que el normal és que els boscos es cremen cada un cert temps.
Amb l'augment de la massa forestal que ha experimentat la muntanya mediterrània en les últimes décades, els incendis de grans proporcions han crescut d'una forma important. Eixos són els incendis que hem de témer. En la memòria col·lectiva, la Muela de Cortes, la Serra d'Espadà i la Calderona, Sacanyet, Alcubles... Pina de Montalgrao, l'Alcalatén, la Calderona una altra vegada... han sigut molts.
Evitem sempre deixar restes de menjar o vidre en la muntanya. Molt menys encenguem foc en cap època de l'any, menys en estiu; i no tirem puntes de cigarreta des de les finestres del cotxe. En el moment en què veiem un conat d'incendi, tot i que pensem que puga ser controlat, cridem immediatament els serveis d'emergència (112). Ells ja verificaran si és un foc controlat o no. I si anem caminant per la muntanya i intuïm foc, a més, intentem abandonar la zona el més aviat possible, a més de si hem vist alguna persona en la caminada, donar compte immediatament. Els dies de ponent o vent de sud-oest són els dies en què pitjors incendis s'han declarat a terres valencianes, per tant, tinguem especial cura a la muntanya eixos dies.
Fotos: Incendis de l'Alcalatén, any 2007; incendi d'Argelita, Llucena i Vallat (any 2005), incendi Pinta de Montalgrao (any 1994); Incendi Serra Calderona (any 2004).
divendres, 15 de juliol del 2011
Ascensió al Tis i fotos panoràmiques de la vall del riu Villahermosa, del Carbo, de Penyagolosa i del despoblat de Bibioj
Adjunte algunes fotografies de l'última excursió realitzada. En aquest cas, la vaig fer en companyia de Ramon. Vam eixir d'Alboraia a les 5.30 de la matinada. El nostre objectiu: ascendir el pic Tis, en el terme municipal de Villahermosa del Río.
Vam començar a caminar cap a les 8 hores des de l'Ermita de San Bartolomé i l'ascensió la vam fer començant el massís on està el Tis, pel sud, és a dir, pel cara-sol. Alguns trams incipients de la pujada els vam haver de fer al camp al través. Quan vam trobar la pista que duu cap a la vall del riu Villahermosa, la vam seguir poc més d'un quilòmetre i des d'ella ens desviàrem al Tis. Tot va ser per intuïció, però afortunadament vam trobar una bona via d'ascensió que, no obstant, en algun tram estava envaida per la vegetació.
Les vistes des del Tis són impressionants. El massís del Penyagolosa, la vall del riu Villahermosa, la vall del Carbo, tot el massís de muntanyes que s'estén cap a Puertomingalvo i la Serra Ferriz, la vall masovera que hi ha entre Villahermosa i San Vicente de Piedrahita... les fotos no fan justícia a tanta bellesa.
Em quede també amb la vista del despoblat de Bibioj, amb el Penyagolosa, magestuós, coronant-lo. I un apunt, la vista del propi nucli de Villahermosa, i els penya-segats del Cantera del Tis, també molt bonics. Passejar per la cresta del Tis i Cantera del Tis et permet anar ampliant i modificant les vistes i l'orientació de les mateixes.
L'excursió també va tindre algunes anècdotes, com que en algun moment vam perdre el camí i vam haver d'entrar quasi al camp al través. Afortunadament, l'orientació és fàcil en esta zona i sempre vam trobar alguna solució no agressiva amb la vegetació. Cap a les 15.15 hores donàvem per finalitzada l'excursió.
El dia triat per a fer l'excursió va ser seleccionat triant les previssions meteorològiques, les quals es van complir. Per a ser meitat de juliol, el dia es preveia molt agradable per a caminar. En el punt d'eixida una mínima d'uns 13 graus i una màxima prevista de 25. Feia Mestral (vent del nord-oest) i hi havia alguns núvols, cosa molt habitual els dies de Mestral, els millors per a fer fotos en la natura. Aconseguíem així que la temperatura no pujara massa i un ambient net per l'efecte d'un vent eixut. Els núvols, que estaven anunciats en la previssió, ens facilitaren l'excursió, ja que ens evitaren l'impacte del sol i al mateix temps, com a part de les composicions fotogràfiques, han quedat certament bonics.
Fotos: Ramon i meues. Moltes gràcies a Ramon.
Vam començar a caminar cap a les 8 hores des de l'Ermita de San Bartolomé i l'ascensió la vam fer començant el massís on està el Tis, pel sud, és a dir, pel cara-sol. Alguns trams incipients de la pujada els vam haver de fer al camp al través. Quan vam trobar la pista que duu cap a la vall del riu Villahermosa, la vam seguir poc més d'un quilòmetre i des d'ella ens desviàrem al Tis. Tot va ser per intuïció, però afortunadament vam trobar una bona via d'ascensió que, no obstant, en algun tram estava envaida per la vegetació.
Les vistes des del Tis són impressionants. El massís del Penyagolosa, la vall del riu Villahermosa, la vall del Carbo, tot el massís de muntanyes que s'estén cap a Puertomingalvo i la Serra Ferriz, la vall masovera que hi ha entre Villahermosa i San Vicente de Piedrahita... les fotos no fan justícia a tanta bellesa.
Em quede també amb la vista del despoblat de Bibioj, amb el Penyagolosa, magestuós, coronant-lo. I un apunt, la vista del propi nucli de Villahermosa, i els penya-segats del Cantera del Tis, també molt bonics. Passejar per la cresta del Tis i Cantera del Tis et permet anar ampliant i modificant les vistes i l'orientació de les mateixes.
L'excursió també va tindre algunes anècdotes, com que en algun moment vam perdre el camí i vam haver d'entrar quasi al camp al través. Afortunadament, l'orientació és fàcil en esta zona i sempre vam trobar alguna solució no agressiva amb la vegetació. Cap a les 15.15 hores donàvem per finalitzada l'excursió.
El dia triat per a fer l'excursió va ser seleccionat triant les previssions meteorològiques, les quals es van complir. Per a ser meitat de juliol, el dia es preveia molt agradable per a caminar. En el punt d'eixida una mínima d'uns 13 graus i una màxima prevista de 25. Feia Mestral (vent del nord-oest) i hi havia alguns núvols, cosa molt habitual els dies de Mestral, els millors per a fer fotos en la natura. Aconseguíem així que la temperatura no pujara massa i un ambient net per l'efecte d'un vent eixut. Els núvols, que estaven anunciats en la previssió, ens facilitaren l'excursió, ja que ens evitaren l'impacte del sol i al mateix temps, com a part de les composicions fotogràfiques, han quedat certament bonics.
Fotos: Ramon i meues. Moltes gràcies a Ramon.
dimarts, 5 de juliol del 2011
Dos paisatges de les comarques centrals i l'interior nord d'Alacant: els Alforins i la Vall del Vinalopó
No parle molt habitualment de les comarques centrals i de l'interior nord de les comarques d'Alacant (i així ho han fet constar algunes persones). És una zona que té un gran atractiu, i que he visitat en moltes ocassions. Ací deixe una fotografia que correspon als masos de la vall dels Alforins; i una altra foto que correspon a la Vall del riu Vinalopó.
Es tracta d'una zona molt diversas, on la variabilitat entre la solana i l'ombria és molt apreciable, i un lloc molt diferent tant per la composició del sol, com pel tipus de poblament, respecte a la majoria de llocs que ixen al blog. Ací, a diferència del Maestrat o l'Alcalatén, el poblament predominant és concentrat, excepte casos com Villena, que tot i això aglutina la gran majoria de la seua població al nucli urbà.
Es tracta d'una zona molt diversas, on la variabilitat entre la solana i l'ombria és molt apreciable, i un lloc molt diferent tant per la composició del sol, com pel tipus de poblament, respecte a la majoria de llocs que ixen al blog. Ací, a diferència del Maestrat o l'Alcalatén, el poblament predominant és concentrat, excepte casos com Villena, que tot i això aglutina la gran majoria de la seua població al nucli urbà.