Amb Bèrnia, molt bones festes a tot@s!

Recorrent la part més deshabitada de la comarca de l'Alcalatén: documents sobre la II República en un mas

Estos són alguns dels testimonis fotografiats en el llindar de diversos masos a cavall entre les comarques de l'Alcalatén i l'Alt Millars en un viatge recent. El document que hi ha sobre estes línies és una citació a un regidor per tal que assistisca a un Ple municipal de Llucena el 15 de novembre de l'any 1931. El nom del regidor està baix la firma de l'alcalde i del secretari municpal, i està retallat. Baix estes línies, objectes de la vida quotidiana deixats en estos masos, un dels quals està ja a punt de caure.

Foto a Dos Aguas, feta esta setmana, sobre l'incendi de l'estiu de 2012

Esta setmana he estat en la zona afectada per un dels incendis que va haver este estiu: el de Dos Aguas (entre d'altres llocs). La foto està feta precisament a un quilòmetre d'este poble, des de la carretera que va cap a Reial de Montroi, i la vista no pot ser més dessoladora.

Vistes des del cim de Peñaescabia, a Bejís, en la comarca de l'Alt Palància

Compartisc esta foto, feta des del cim de la Peñaescabia, a Bejís, comarca de l'Alt Palància. Quin vent feia, malgrat que no es puga apreciar en la imatge! Als meus peus estan el Palància, la font dels Cloticos i el caseriu del Molinar. En la llunyania, el Pla de Barraques i al fons el pic de Santa Bárbara, a Pina de Montalgrao.

Projecció de fotos 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí, amb la Fundació Novessendes

Divendres 30 de novembre de 2012

Conferència 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí divendres 30 de novembre a les 19 hores en la Fundació Novessendes

Conferència que forma part dels actes del XXIII Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni, que tindran lloc a Betxí (la Plana Baixa), entre el 30 de novembre i l'1 de desembre.

Vista de l'Albufera, la mar, Cullera i Favara, des del cim de La Ratlla, a la Ribera

Fa poc vam fer una excursió al cim de La Ratlla, a la comarca de la Ribera. La veritat és que no coneixia la zona i em va sorprendre gratament. Férem una ruta circular, d'unes cinc hores, parades incloses. Un dels motius pels quals l'eixida em va resultar molt grata, a banda de per la bona companyia, va ser per la gran quantitat de terreny que férem circulant per les crestes de les muntanyes. Adjunte fotos de diversos moments de l'excursió. Gràcies a Dani per suggerir una ruta tan bona!

La vega del riu Bohilgues, entre Vallanca i Ademús

Una bellesa autèntica, els colors de la tardor en un enclau privilegiat: el Racó d'Ademús. En la foto veiem el riu Bohilgues, en un punt entre Vallanca i Ademús.

Vore el roig de la vinya abans de la caiguda de les fulles, estos dies a la comarca valenciana d'Utiel - Requena

Estes són dos imatges molt recents de com estan moltes vinyes de la comarca d'Utiel-Requena. Vore-ho és un plaer per als sentits. Les fotos estan fetes una a primera hora del dia i l'altra amb el capvespre, les dos a Sinarcas, en camps diferents. Si podeu acudir, no vos perdeu el contrast cromàtic de la comarca amb la tardor. Espectacular, i no durarà ja massa temps.

El Boixar (24 habitants), en la Tinença de Benifassà, un dia que bufava vent de Mestral o de Tramuntana

El Boixar és una aldea del municipi de La Pobla de Benifassà que compta, al tancament de l'any 2011, amb 24 habitants empadronats. Aquesta fotografia la vaig fer l'any 1999, i diria que el lloc ha canviat prou, ja que moltes cases s'han reformat. La Tinença de Benifassà és un lloc que enamora. Per a tornar una i mil vegades. Els seus pobles, la seua gent, el seu paisatge... són meravellosos. Com este cel que envoltava, aquell dia de 1999, el poble. Un dia, òbviament, de vent de Mestral o de Tramuntana. No només pel fred que recorde, sinó pel cel. Eixes fotos només t'ixen amb dies de vent molt sec i fred. Després de passejar pel Boixar vam anar a Coratxà, molt més aïllat. No vam trobar ningú. Però això ho contaré i ho il·lustraré en una altra entrada.

Vaga General el 14 de novembre de 2012

El paisatge des de la carretera del Boixar a Castell de Cabres, entre les comarques del Baix Maestrat i els Ports

La carretera que enllaça El Boixar (aldea de La Pobla de Benifassar) amb el nucli de població de Castell de Cabres sempre m'ha semblat d'una gran bellesa. Recentment, de nou, he pogut estar-hi. És indescriptible el que se sent quan un recorre els vora 10 kms que separen els dos llocs. Diria que estava gaudint d'una gran pau, un assossec que només es pot tindre quan un s'endinsa en algunes raconades de la comarca dels Ports. Estàvem envoltats per un paisatge masover meravellós, amb les traces de l'abandonament. Masos, pedra en sec, sendes, bosc, pastures, barrancs, miradors, penya-segats, zones en pla i unes altres de barranc. Carrasques, pi, boix. Borregos i vaques. Un cel de plom, malgrat tot, meravellós.

Aquest tram de la comarca dels Ports, com uns altres, és una d'eixes zones que m'agradaria tastar amb més intensitat. Recórrer les pistes, sendes, assagadors, amb un dia de mestral i un altre de boira. Poder perdre'm durant hores i hores caminant o pedalejant amb bona companyia. Traure la bota de vi i pegar un glop. Esmorzar i seguir caminant.

També vam estar a Castell de Cabres, i em va sorprendre la buidor que es respirava pels seus carrers. No és la primera vegada que vaig allà, però el lloc no deixa de sorprendre'm. Estem a un municipi de la comarca dels Ports amb només 17 habitants empadronats. Malgrat que era diumenge, els carrers estaven solitaris, buits. Vam agafar forces i continuàrem el nostre camí. El bar sí que estava obert.

Foto: Castell de Cabres vist des de l'oest, aproximadament.

Xarrada 'Els pobles valencians abandonats', al Foro d'Opinió de Torrent, dilluns 5 de novembre

El Foro d'Opinió de Torrent va acollir dilluns 5 de novembre l'inici del curs 2012-2013 amb una xarrada, 'Els Pobles Valencians Abandonats', a càrrec de l'escriptor i geògraf José Manuel Almerich, i el periodista Agustí Hernàndez Dolz. La xarrada va ser a partir de les 21 hores en el restaurant casa El Chesús de Torrent. El cicle d'enguany del Foro d'Opinió de Torrent es titula 'L'home i el territori'. Moltes gràcies a totes i tots. Vam compartir una bona estona de debat. Foto de Eduardo Faus. Moltes gràcies.

El llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, mostra l'evolució en el paisatge de l'Alt Millars (gràcies a l'autor per cedir les fotos per a esta entrada)

Ha caigut a les meues mans un llibre, 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, que pense que fa una aportació molt significativa a la divulgació i el coneixement no només del poble de Montanejos, sinó també a la comarca de l'Alt Millars i en general al conjunt de l'interior valencià.

Pense que és un llibre -autoeditat per l'autor- amb una finalitat molt loable. "La esencia de este libro, es recuperar y reunir en una sola obra, imágenes de Montanejos y alrededores que ya forman parte del pasado, para que unos las recuerden y otros las descubran", diu Javier Navarro en la introducció.

L'obra mostra com ha evolucionat el terme municipal de Montanejos al llarg d'un segle, aproximadament. Canvis urbanístics (el nucli ha crescut), però també canvis del paisatge que envolta la vila. Gràcies a les fotos recopilades per l'autor i eixe esforç de tornar a fer la mateixa fotografia anys després, podem veure una simbiosi entre el paisatge de l'interior castellonenc durant la primera meitat del segle XX, el paisatge de l'emigració dels anys 60, i la vila hui.

Sorprén el resultat, muntanyes desforestades en els anys 60, hui totalment cobertes pel pi. Eixes imatges són acompanyades dels masos o altres nuclis de Montanejos (l'Alqueria), el riu Millars, la Fuente de los Baños, el barranc de la Maimona o els ponts de Montanejos. Tot plegat, fan d'este un llibre molt complet, que també aporta eixa vessant sentimental, per al record. Són, al cap i a la fi, les imatges, la vida, els carrers i cases de les persones que han viscut a Montanejos, però també les persones que durant un segle han anat a banyar-se al riu, a fer una visita, o a conéixer l'entorn, d'excursió, amb els amics. Per això, jo, en part també considere que 'Montanejos de ayer a hoy' es un llibre que representa un poble que també és part de mi.

El treball de Javier Navarro igualment aporta imatges d'un poble valencià que va tindre i va perdre l'entitat municipal, Campos de Arenoso, el qual va ser enderrocat i submergit baix les aigües de l'embassament d'Arenós. El seu terme va ser agregat al de Montanejos, i, com recorda l'autor, els seus habitants van marxar cap a Montanejos, La Puebla de Arenoso, València i Barcelona, fonamentalment. Una trista imatge de l'emigració, de la qual en este blog també hi ha altres testimonis, com l'aportació fotogràfica de José Luis, descendent de Campos de Arenoso(http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2008/11/algunes-fotos-de-campos-de-arenoso.html) i que està replegant les imatges del seu poble per a la memòria i per a no deixar que el Campos quede sense record. Gràcies.

En fi, estic molt agraït a Javier Navarro pel seu llibre. Ens ajuda a mostrar com ha evolucionat la societat -i el paisatge valencià- de l'interior, amb l'exemple d'un poble molt significatiu pel que és i pel que representa, ja que Montanejos ja des de principis del segle passat era un poble 'turístic', per les seues aigües. Crec que l'esforç de recuperar per a divulgar este material segurament no s'haurà recompensat econòmicament. Però també tinc el convenciment que l'autor tindrà una recompensa moral per haver fet allò que creu que calia fer. Una satisfacció personal que no es pot pagar amb diners. Creure que, a la seua manera, ha fet un servei a la societat, i també als veïns i veïnes de Montanejos, als d'abans, i als d'ara. Als que viuen tot l'any, i als que només van una curta estada. Diu Javier Navarro: "Hace ya más de 70 años que vinieron por primera vez mis abuelos a este pueblo atraídos por sus aguas. Ahora, este libro mostrará a mis hijos, el Montanejos que conocieron mis abuelos".

El llibre es pot comprar ací: http://montanejosdeayerahoy.com/
Podeu contactar amb l'autor en la següent adreça de correu electrònic: jardnafor@hotmail.com

Fotos ens mostren (de dalt a baix): La portada del llibre; dos imatges de la vila de Montanejos (una entre els anys 50 i 60 i l'altra d'ara); dos fotos del mateix carrer de Montanejos, una entre 1900 i 1913 i l'altra d'ara; el Morrón de Campos entre 1940-1960 i ara; i dos fotos de Campos de Arenoso, de 1972 i de 1966). Recordeu que les fotos són del llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño.

Reflexió des d'una talàia, en les comarques de l'Alt Millars i l'Alcalatén

Em situe en este punt en alt, i veig, contemple, gaudisc de l'espai que hi ha enfront nostre. Aquesta talàia, entre l'Alt Millars i l'Alcalatén, em situa davant d'una vista privilegiada. Encara és prompte, hem començat a caminar fa poc. Continuem endavant, amb més masos a la vora del precipici.

El què hi haurà en l'endemà de la mar,

quin alt espai ocuparé després de mi,

en quin ofici seré convocat,

o quina passejada encetaré,

quan,

pell i records,

arrelen a l'endret d'aquestes pàgines,

i jo cresca roser, o caiga plugim.

(Camí de camins, 2001)

 

Masos a la vora del precipici

El mas estava prop del precipici. Dúiem algunes hores caminant i era el cinqué en runes consecutiu que veïem. Començàrem a descendir cap a la vega del riu. Ens acompanyaven altres masos en la llunyania. Tan o més abandonats com el de la imatge. No obstant, la vista era d'una gran bellesa. Eixa combinació entre natura i cultura, m'encisa. Estos dies ens retrobarem, novament, amb les masies deshabitades de Castelló.

Terrible incendi en la comarca dels Serrans (en València ara mou vent a ràfegues)

Males notícies. Molt males notícies cara a la nit. A València i rodalies està començant a moure vent a ràfegues. I el foc, en la comarca dels Serrans, avança cap a Sot de Chera, Bugarra i Gestalgar. Un nou episodi trist i terrible en les nostres muntanyes. La comarca dels Serrans, una vegada més, castigada pel foc. Chulilla i Gestalgar han sigut desallotjades. En la foto, Chulilla, un dels pobles valencians més bonics, abans del foc.

La vegetació et destruirà, des de la comarca de l'Alcalatén

Estem a l'ombra del Penyagolosa. Mirem l'interior des del llindar de la casa i açò és el que veim: com la natura fa el seu camí inexorable. Avança sense presa, però sense pausa. La foto està feta amb zoom. En esta casa també hi ha un calendari de la dècada dels anys 70. Potser siga eixa la data del tancament, perquè la vivenda està molt deteriorada. La mirem, potser per última vegada perquè dins de vint anys, o en tornar, segurament serà un muntó de runes. Continuem el nostre camí, obrint solcs, mirant arreu, gaudint d'un dia inoblidable, entre el silenci, la pluja i el vent. Caminant entre esperances perdudes i una senda quasi desapareguda.

Projecció de fotos i conferència sobre pobles abandonats a Betxí, diumenge 16 de setembre. Gràcies a les Festes Alternatives de Betxí

Aquesta vesprada ha tingut lloc la 53 presentació - conferència del llibre 'Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit'. Ha sigut amb les Festes Alternatives de Betxí, i en un bon ambient. Gràcies als organitzadors.

Xerrada 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí (la Plana Baixa), diumenge 16 de setembre a les 19 hores

El pròxim diumenge 16 de setembre, a les 19 hores, faré a Betxí la xarrada "Pobles Valencians Abandonats", amb les Festes Alternatives Betxí. Ens veiem. Consisteix en l'explicació de les causes i conseqüències de la despoblació, així com la projecció i comentari d'unes 150 fotos sobre esta temàtica.

On es respira el silenci

M'assec en una de les cadires després d'assegurar-me que aguantarà el meu pes. L'habitacle duu anys sense vida. Només algú que ocasionalment passa, o va deixar de passar fa temps. És una vivenda molt forta, amb totes les portes obertes, rodejada d'una natura que l'ha envoltada per tots els cantons. Com les altres cases dels voltants, caurà més prompte que tard. O algú la rehabilitarà. No ho sé. El que que faig és parar i mirar. Sent el silenci, la calma d'un dia bascós d'estiu. Les persones es marxaren lluny. Òbric el llibre que m'acompanya, 'Paisajes con Memoria. Viaje a los Pueblos deshabitados del Alto Aragón', de José Luis Acín, i pense en què quan ell féu este treball, per estos pagos encara vivia alguna que altra persona. Ara, en molts quilòmetres a la redona, no viu ningú. Com en tants altres llocs del Pirineu aragonés.

Arbre, penya-segat, paisatge en el Mirador de Mireia, a la Serra Calderona

M'agrada esta fotografia per la composició. L'arbre, solitari enfront de l'hortizó; el sol de cara a la càmera, quan ja estava alt; la immensitat, llunyania d'altres muntanyes, i també la mar, vistos des d'este punt, prop del Mirador de Mireia. Tot plegat, un record d'una gran excursió en molt bona companyia, que espere poder repetir esta tardor i este hivern. La Serra Calderona és un mosaic de rutes, paratges, vistes i llocs molt a prop de la ciutat de València. Per a gaudir-la.

La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook supera els 3.000 seguidors. Fes-te tu també!

La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook ja ha superat els 3.000 seguidors, i continua creixent. Si vols fer-te seguidor, només cal que apretes en el botó 'M'agrada'. D'esta forma, cada vegada que es publique un contingut en el facebook, apareixerà en el teu canal de notícies.

L'accés a la pàgina és este: http://www.facebook.com/#!/pages/Pobles-Valencians-Abandonats/169073936505638.

En Twitter: @PoblesValAbando.

Ermita en runes a Villar de Tejas (Chelva - els Serrans)

L'aldea, Villar de Tejas, està habitada tot l'any, tot i que l'hivern la població se'n resenteix notablement. Segons el Nomenclàtor, són 14 els habitants empadronats a finals de l'any 2011. Àngels i jo vam veure esta bella ermita en runes a l'eixida del poble. L'entorn em va agradar molt. Molt a prop, i també ressenyat a este mateix blog, podem veure el Mas de Caballero.

Si el camí s'inicia de bon matí, millor

Matinar et permet no només fer boniques fotos, com eixides de sol i el paisatge en les hores de l'alba o del trenc d'alba, sinó també és una bona forma d'avançar cap a la destinació en avantatge. Guanyant-li terreny al sol, ja que si ens afanyem podrem cloure l'excursió abans de les onze del matí. Quan el sol comença a apretar, nosaltres ens retirem. Matinar també és una metàfora de la vida. En la foto, algun lloc del Maestrat de Castelló.

El temps aturat, a l'aldea deshabitada de Cañada Pastores

Fa uns quants anys ja vaig vindre ací, a Cañada Pastores. I de tant en tant torne, perquè al costat de l'aldea hi ha un magnífic bosc de savines, entre les quals destaca 'La Juana', un exemplar, diuen, cinc-centenari. És un lloc per a mostrar a qui no el coneix. I pel camí d'accés al bosc de savines i de l'aldea, també podem veure altre llogaret deshabitat: Pozo Marín. En totes les visites em crida l'atenció aquest aparell agrari de la foto (no sé exactament què és), que arribarà un dia que s'acabarà confonent amb el sòl que l'acull. En certa mesura, és una metàfora de la nostra vida.

Dedicat a esta masada de la Font de la Figuera

Escletxa d'arbre vell,

eres figura del temps,

finestra i clarobscur,

llum i ombria.

Les oliveres mil·lenàries de les comarques de Castelló (extracte amb fotos de Canet lo Roig, la Vall d'Alba i Atzeneta del Maestrat)

Una de les alternatives per al mes de juliol i agost, i que pot ser un magnífic complement d'una estada a l'interior de Castelló, és la visita a les oliveres mil·lenàries o centenàries. A més de les visites als pobles valencians abandonats, òbviament, es pot fer moltes altres activitats. Emociona estar enfront d'un ser viu com l'olivera del Notari, a Canet lo Roig, per exemple, que té una edat estimada d'aproximadament 1.000 anys. O les que podem veure a Sant Jordi (Oliveres del Muntell). En este sentit, recomane dos llibres sobre la temàtica. Un amb una visió més 'literària': 'Olivos de Castellón. Paisaje y Cultura', de Fina Gonell, Bernabé Moya, Arturo Oliver i F. Olucha; i, sobretot 'Árboles y arboledas singulares de las comarcas de Castellón', de Juan José Gual Ortí. Els dos han sigut publicats per la Diputació de Castelló.

Fotos (de dalt a baix): Olivera del Notari; olivera pròxima al castell d'Atzeneta del Maestrat; detall d'una de les oliveres de l'ermita de Sant Cristòfol (la Vall d'Alba).

El paisatge humanitzat de Bronchales (Terol), vist des de l'entrada del cementeri

Les vistes són magnífiques des de dalt la muntanyeta en direcció als quatre punts cardinals. I allí estava també el cementeri de Bronchales. Vaig fer la foto perquè em va semblar una composició bella, on la planura, les muntanyes i l'horitzó són l'expressió del paisatge, fet a mida de les persones. Les que viuen, i les que ja no. A la seua mesura, totes han participat en modelar el paisatge que des d'ací es veu. Camps de cultiu, una muntanya desforestada, alguna masia. I des de més a prop, séquies, ponts, camins i sendes... La foto la vam fer en una estada d'uns dies en esta població de Terol, situada a més de 1.500 metres d'altura, i ja quasi en el límit amb Guadalajara. Bronchales és un poble gran (comparat amb els de la zona) i habitat regularment. Convide els lectors d'este blog a visitar-lo, així com conéixer l'entorn comarcal.

Paisatges humans oblidats

Veig objectes de tot tipus ordenats. La pica amb escures, la roba sobre les cadires i a un armari de fusta que s'ha badat i està a punt de trencar-se. La polilla ha fet el seu camí i de la roba no queda a penes res que es puga tornar a posar. El sostre de la majoria de les vivendes del llogaret ha aguantat el pas dels anys, però no sé si ho podrà fer molt de temps més. Les paelles de cuinar i pots, les cartes per a jugar a la brisca o el cinquet, les cadires, els llits i la taula. Esperen. El calendari marca una data més de quaranta anys enrere. Sembla com si a aquest lloc haguera caigut una bomba nuclear i s'haguera quedat tot igual, sense persones. Però sé que no és així. Els habitants de la casa se'n van anar sense esperances i allí quedà una part de la seua vida. No deuen haver tornat. Les portes sembla que caigueren fa temps, podrides pel vent, la pluja i el sol. Hi havia una porta trasera, també oberta. Així és, així ho vaig vore, així ho compartisc. Des d'algun lloc no tan llunyà.

Polituara, un poble abandonat en la comarca de l'Alt Gállego, al Pirineu Aragonés

Polituara és un nucli relativament xicotet, situat en la comarca de l'Alt Gállego, al Pirineu Aragonés. El vam visitar l'estiu passat, arran d'un viatge a la zona. És fàcilment accessible des de la carretera que recorre la vall, inclús en cotxe. Polituara va ser, igual que altres nuclis, expropiat per a dur endavant la construcció d'un embassament, el de Búbal. He trobat una foto antiga a la xarxa, la teniu ACÍ.