El periodista Agustí Hernàndez llança la sisena edició del llibre ‘Pobles valencians abandonats’

Actualment (desembre 2024 - gener 2025) hi ha obert un micromecenatge on es poden aconseguir tots els llibres en: https://www.verkami.com/projects/39889-llibre-tolls-estrets-i-salts-daigua-valencians-2a-part

València, 26 de gener. “El treball mostra, d’una forma divulgativa, una part del patrimoni cultural valencià com són els nuclis deshabitats, els quals formen part del fenomen global de la despoblació que pateix part del territori valencià”, destaca Hernàndez. Pobles valencians abandonats explica les causes i conseqüències de la despoblació, on estan els principals despoblats, i espais naturals i culturals significatius pròxims a ells.

El llibre es va publicar inicialment a finals de novembre de 2013, es va reimprimir tres ocasions més fins meitat de 2015, es va tornar a reimprimir el gener de 2021 i vorà la llum novament a primers del mes que ve. Com tots els projectes d’Hernàndez, ha sigut autoeditat i finançat amb micromecenatge i ja ha aconenseguit imprimir més de 10.000 exemplars dels seus llibres, 6.000 dels quals corresponen a Pobles valencians abandonats. 

“Es demostra una vegada més que valencianes i valencians tenim un desig de conéixer el nostre entorn. Una vegada superada la part més dura de la pandèmia de COVID-19, moltes persones continuen acudint al món rural a conéixer el patrimoni valencià”, apunta Agustí Hernàndez. 

Despoblació

Olmedilla, Jinquer, L’Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera Alta, La Granella, Sant Francesc d’Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, La Fonseca, El Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci. Junt a estos noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l’autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims, poc coneguts i de gran valor i bellesa.

El llibre replega les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com l’abandonament rural patit en dos grans fases durant el segle XX: abans de la Guerra Civil, i els anys 60. Són les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d’època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l’esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d’anada.

Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la construcció d’embassaments a territori valencià, especialment en la segona dècada del segle XX, i que varen fer desaparéixer o canviar d’ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber.

 

Riuades i la Pantanada de Tous

Les catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències també ocupen un espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d’ubicació parcial de Marines Vell (com a conseqüència d’un allau de pedres) o de Gavarda (també per la Pantanada); les inundacions a Sant Francesc d’Assís o Salinas i que en un cas feren que s’abandonara el nucli originari, del qual hui queda una església; o que es construira un nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han provocat un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les Riberes.

La construcció i abandonament de colònies agràries (com la de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena; o la de Sierra de Salinas, a Villena), mostra un intent de colonitzar àmplies zones del territori valencià que va fracassar, però que donà lloc a nous nuclis de població. Les conseqüències de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609 és un fet clau. Uns 120.000 valencians i valencianes del moment, sobre una població d’uns 400.000 habitants, van ser expulsats, el que va suposar un allau de nuclis de població deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment o no, han arribat fins l’actualitat.

 

Periodista

Agustí Hernàndez és periodista. Treballa a la Universitat de València en divulgació de la ciència. També ha sigut professor de Formació Professional, comissari de l’exposició de la Diputació de València Pobles abandonats. Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia en valencià. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006), i autor i editor de dos llibres més sobre despoblació (Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges i pobles abandonats), a més del recentment publicat Tolls i salts d’aigua valencians. 

Micromecenatge ací: https://www.verkami.com/locale/ca/projects/37353-llibres-tolls-i-salts-daigua-valencians-i-pobles-valencians-abandonats

  

Peus de fotografia:

0.- Portada del llibre.

1.- Despoblat de Xivert, al municipi d’Alcalà de Xivert, en la Serra d’Irta.

2.- La Llécua, a Morella.

3.- Los Mores, despoblat en 1965, a Ludiente.

4.- El nucli històric de Beneixida, negat per la pantanada de Tous de 1982.

5.- El nucli històric de Loriguilla, enderrocat cap a l’any 2008.

6.- Olmedilla, nucli deshabitat del municipi de Tuéjar situat en la cua de l’Embassament de Benagéber.

7.- L’església és l’únic testimoni que queda del que va ser el poble de Sant Francesc d’Assís, a Elx.