Un treball de recerca mostra en un llibre 200 tolls i salts d’aigua valencians de més de 60 rius i barrancs

Actualment (desembre 2024 - gener 2025) hi ha obert un micromecenatge on es poden aconseguir tots els llibres en: https://www.verkami.com/projects/39889-llibre-tolls-estrets-i-salts-daigua-valencians-2a-part

El llibre 'Tolls i salts d'aigua valencians' és una autoedició. No es ven en plataformes ni en llibreries. 

La forma d'aconseguir-lo és en alguna de les presentacions previstes (més avall d'estes línies), per enviament directe (en fem diversos per setmana), venint a Alboraia a per ell o en futurs micromecenatges (de moment, sense data, l'11 de febrer acabà l'últim). Contacte per a comprar el llibre: escriu a agustihernandez@gmail.com

També es poden aconseguir els llibres 'Pobles valencians abandonats', 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' i 'Paisatges i pobles abandonats' pel mateix procediment. 

Informació (nota de premsa) llibre 'Pobles valencians abandonats' clicant ací

Informació (nota de premsa) llibre  'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' clicant ací

Informació (nota de premsa) llibre 'Paisatges i pobles abandonats' clicant ací

        

• El llibre Tolls i salts d’aigua valencians amb més de 400 imatges, ha eixit en gener i reivindica estos espais per a l’oci i el turisme i com una alternativa per fer més atractiu el món rural 

 

• El treball aposta per la senyalització, millora i catalogació d’estos espais culturals, així com la recuperació de les denominacions tradicionals 
  
   
• L’autor és Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), qui ha fet el treball de camp durant huit anys i ha publicat altres obres sobre el món rural com el llibre  Pobles valencians abandonats  
  
  
  
  
    

Los Peñones i la Jarra (Río Buñol), els Tolls del Matà (Barranc de la Valltorta, les Coves de Vinromà), el Clot del Negre (Riu Xúquer, Cotes), la Fuente del Señor (Río Andilla), el Chorrero de la Castellana (Barranco de la Ermita, Chera), el Toll de Cabrera (Riu de Penàguila, Alcoleja), o los Charcos del Ral (Rambla del Ral, Cortes de Pallás). Són alguns dels tolls i salts d’aigua més bells de la geografia valenciana. Toll és qualsevol espai on el riu s’eixampla, sense a penes corrent i que en alguns casos s’ha utilitzat o s’utilitza per al bany. Junt als esmentats, espais que han desaparegut com el Salto de la Barbulla (Cortes de Pallás), la Cornicabra i el Molino Rompío de Loriguilla, els Clots de Frechina i de l’Estrela (Alboraia) o el Toll de Cirildo (Tales), entre d’altres.  

 

El periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) porta huit anys investigant estos gorgs i cascades, i n’ha trobat uns 500. "El treball, escrit íntegrament en valencià i reivindica la vigència dels tolls i salts d’aigua com a espais per a l’oci i el turisme. Cal adaptar els accessos on no estan i indicar-los, recuperar la denominació tradicional d’alguns, i posar mesures per a què la seua visita puga repercutir en l’economia local”, destaca Hernàndez, qui els anys 2007, 2013 i 2014 va publicar tres llibres sobre pobles abandonats, el primer d’ells com a coautor i per un encàrrec de la Generalitat Valenciana a través del Consell Valencià de Cultura. 

 

El llibre no és un catàleg d’espais bonics, sinó que obri un debat sobre la gestió d’estos espais, molts dels quals eren desconeguts fora del seu àmbit, però que els últims anys han vist com l’afluència ha augmentat, fet que ha generat conflictes i també beneficis. Les limitacions per a visitar zones més llunyanes derivades de la pandèmia de COVID-19 han pressionat més encara estos llocs, fent que inclús alguns d’ells s’hagen tancat durant l’estiu. La situació es troba en un context global de reivindicació del món rural i l’espai de proximitat, no és un fenomen únicament valencià. 

El treball de recerca també aposta per recuperar la toponímia dels tolls i salts d’aigua, que en alguns casos s’ha alterat, de forma que la tradicional inclús ha sigut desplaçada. També demana que l’administració faça un mapa d’estos llocs i delimite clarament els accessos, que en molts casos són per propietats privades. A més, reivindica els salts o gorgs com “un element important en la identitat local dels pobles, de la mateixa forma que ja ho són una muntanya, una font o un mas”, diu Hernández.  

 

La realitat valenciana ha donat molts noms a estes realitats. El toll en valencià és sinònim de clot, pou i gorg, encara que predomina la primera opció. Són exemples el Toll de la Figuereta (Llucena) o el Toll Blau (Bocairent), però també el Clot del Negre (Cotes) o el Pou del Canyar (Onda). En castellà trobem pozo, tollo, gorgo i charco. Per exemple, el Pozo de las Palomas (Puebla de Arenoso), los Charcos de Quesa (Quesa), el Gorgo Cadena (Bolbaite) o el Tollo del Amor (Venta del Moro). El salt (el Toll Salt, per exemple) també és cascada en valencià, i en castellà s’afig a salto els termes chorrador, chorrero o chorro: El Chorrador del Villar (Castillo de Villamalefa), el Chorrero de la Garita (Chera) o los Chorros de Barchel (Chelva). En castellà també hi ha el concepte de playa o playeta. Per exemple, la de Molino Puerto de Chelva.  

Memòria dels rius 

El treball de recerca d’Agustí Hernàndez reivindica la memòria dels rius en el llibre Tolls i salts d’aigua valencians. En un text introductori s’incorporarà fotografia històrica i més de vint persones de Benaguasil, Loriguilla, Almiserà, Buñol, Millares, Castelló de la Ribera, Tales, Requena, Vila-real, Rotglà i Corberà, Alboraia, Llucena, Atzeneta del Maestrat, Alcoi, el Campello o Cocentaina rememoraran com d’important ha sigut el bany als rius i fonts. També s’hi parlarà de tolls o salts que han desaparegut dins d’embassaments, colmatats o en séquies i barrancs que s’han canalitzat.  

 

Bany lliure, amb restriccions 

Les normatives sobre el bany als rius són el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refòs de la Llei d’Aigües; i el Reial Decret 1341/2007, sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany. La primera estipula en l’article 2 que la propietat dels rius és de l’estat (domini públic hidràulic), i que el bany és lliure (article 50), mentre que el segon fixa límits al bany.  

 

Agustí Hernàndez a més, també explica ferramentes que permeten conéixer el cabal dels rius, com els sistemes automàtics d’informació hidrològica (SAIH); d’altres per a saber les característiques dels tolls o paratges reconeguts com a platges fluvials (Náyade, Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Bany); o una eina d’utilitat per a conéixer la seua ubicació, com és el Visor Cartogràfic de la Generalitat Valènciana.  

 

Organització interna del llibre 

El periodista Agustí Hernàndez ha organitzat el llibre en cinc blocs que agrupen més de 60 rius i barrancs. Dos d’estos blocs corresponen a les comarques de Castelló, altres dos al nord i centre de València, i un cinqué representa el sud de València i Alacant. El llibre, com els anteriors d’Agustí Hernàndez, serà de caire molt gràfic i amb poc de text, finançat amb micromecenatge.  

 

L’objectiu és mostrar els salts o tolls més coneguts (el Turche de Buñol, l’Esgoletja de Sumacàrcer, el Chorrador del Villar de Castillo de Villamalefa, el Pou Clar d’Ontinyent o les Fonts de l’Algar), junt a altres menys coneguts com els tolls dels rius Buñol, Cabriol, Bohílgues, Pequeño, Llucena o Penàguila, barrancs com la Valltorta, Agualobos, Regajo, Bercolón o Salinas, o salts diversos de Chera, Argelita, Cortes de Pallás, Ludiente o Xixona, entre molts d’altres.  

 

A més, el llibre intercala entre alguns rius o àrees una secció, Prop de, que mostra elements del patrimoni natural i cultural del món rural relacionats amb els rius. Es tracta de rutes junt a alguns d’ells (la senda Calduch de Vila-real), ponts o molins destacats (el gòtic de la Pobla del Bellestar), o el punt on conflueixen rius importants (el Túria amb els seus afluents Bohílgues, Ebrón i Arcos; el Xúquer i el Cabriol; o el Villahermosa i el Millars). També mostra d’altres elements com coves (les de la Valltorta, amb pintures rupestres, situades sobre el barranc del mateix nom), llavadors (el del Mas de la Costa), fonts (la de Godó, com l’anterior, de Llucena), pous (el d’en Calvo de les Useres), o embassaments històrics (com el d’Elx, amb el salt de la presa al riu Vinalopó), entre d’altres elements. 

 

L’autor 

Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) és periodista. Treballa a la Universitat de València. Ha sigut periodista en diversos mitjans de comunicació i institucions publiques. També ha sigut professor de Formació Professional, comissari de l’exposició del Museu Valencià d’Etnologia Pobles abandonats. Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006) i autor i editor de tres llibres més sobre despoblació, entre ells Pobles Valencians Abandonats (2013). 

 

Peus de fotografia:  

 

1.- Cascada i toll del Barranco de Bercolón (Tuéjar). 

 

2.- Los Peñones, en el Riu Buñol (Buñol).  

 

3.- El Chorrero de la Castellana, en el Barranco de la Umbría de la Viña (Chera). 

 

4.- Vista aèrea del Pozo Negro del Barranco de Santa Ana (Ludiente). 

 

5.- Els Tolls del Matà, en el Barranc de la Valltorta (les Coves de Vinromà).  

 

6.- L’Estrecho del Río Ebrón, un paratge fascinant (Castielfabib). 

 

7.- El Río Maimona, prop del paratge de la Fuente Pierres (Fuente la Reina).  

 

8.- El Toll de Cabrera, en el Riu de Penàguila (Alcoleja).  

 

9 i 10.- Salto del Barranco de la Barbulla (Cortes de Pallás), en 1975 i actualment. La cascada ha quedat coberta per l'embassament de Cortes. Foto històrica: Vicente Carrión.