diumenge, 13 de desembre de 2020

Tolls i salts d'aigua valencians, un debat obert

Amb vora 5.000 euros replegats en este moment, si files prim et dónes compte que encara no estan finançades totes les 'despeses' del nou llibre 'Tolls i salts d'aigua valencians': https://vkm.is/tollsisalts, malgrat que inicialment pensares que amb 3.500 ja estava. Esta quantitat només es referix a la impressió i la maquetació. Òbviament, n'hi ha moltes despeses més. Comprenc les dificultats que implica fer algo així, els perills, i la dependència del moment posterior al verkami per a vendre una quantitat superior inclús al nombre de mecenes, que és quan realment s'obtenen beneficis. Minsos, però se'n poden traure. Si penses des d' un punt de vista econòmic en el temps, esforç, anys de la teua vida que has invertit i altres despeses (viatges, polució creada), i li sumes possibles queixes, critiques, algun mal rotllo per qualsevol cosa, haver d'emmagatzemar llibres, estar pendent de presentacions i nous enviaments... no ho faries. Per això, no puc més que admirar la gent que viu d'açò. Per a mi són uns herois i heroïnes.

Està clar que en un projecte d'estes característiques has de tindre les esquenes cobertes. I sobretot, fer-ho per passió, amb tenacitat i ganes, assumint que ho has de fer, contra qualsevol impediment que puga eixir. Perquè creus que aportes alguna cosa important que perdurarà vinculada a la societat i al seu futur, millorarà un fet o situació, servirà a altres persones per a coses distintes a les que tu has plantejat. Una recerca, o un projecte d'oci personal que et farà sentir orgullós, que aporta i et fa créixer. Que obri un debat, o dóna un punt de vista sobre un debat ja obert, com és el cas de la gestió d'estos espais, tolls i salts d'aigua, que els últims anys s'estan popularitzant. Que recupera la memòria d'altres persones que els varen viure com una part importantíssima de la seua infantesa o la seua vida. Que fuig de la imatge d'algú que va a fer-se la foto per a la xarxa social de rigor, però que ha pensat que les xarxes socials eren una ferramenta clau per a difondre el treball. Tolls i salts estan en la toponímia dels pobles. Han sigut un element important, conegut, útil, igual com una font o un camí, i són, per tant, part de la nostra identitat com a valencianes i valencians. Malauradament, uns estan coberts per la vegetació, altres han desaparegut, altres estan massificats, i la majoria són desconeguts més enllà de l'entorn local. Cal fer algo, a nivell valencià, en un debat que ja s'està produint a escala espanyola i europea i que té altres variables. Per exemple, la gran majoria són espais públics (els rius ho són), però amb accessos privats en molts casos, el que està generant ja algun conflicte, o també pot generar-lo amb la qualitat de les aigües i la seua perillositat. A més, molts són espais amb gran fragilitat, o espais ja protegits o en procés. Presentar el llibre com un simple catàleg de llocs bonics sense tractar estos factors no m'hauria deixat satisfet. Sí, la publicació 'Tolls i salts d'aigua valencians' inclou fotos d'uns 200, però sobretot amb eixos materials vol obrir un debat.

Per a mi, la part més important del projecte, el treball de camp, ja ha passat. Ha sigut emocionant, bell. Divertit. Escarbant en mapes, pàgines web, consultant una bibiligrafia inexistent o molt especialitzada, tirant dels contactes de Facebook o Twitter i anant a un lloc i trobant-lo sense aigua, o ple de fang per les pluges. O al contrari, tindre un paradís per a tu i la teua família, les teues amigues i els teus amics durant una estona. En este sentit, a elles i ells, vaig escriure i dedicar el 'Cant a tu i a les muntanyes' (http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2018/02/cant-tu-i-les-muntanyes.html). És un homenatge a aquelles i aquells amb qui he compartit el temps en eixe lloc, o amb persones que són part del món rural. Plantejar este treball com una recerca personal i per a la societat; que t'ha fet passar bones estones i gaudir del que t'agrada, la muntanya; que pot millorar algunes coses o donar coneixement d'altres; en certa mesura és el que realment provoca satisfacció, i invisibilitza despeses no cobertes i possibles mal rotllos que vinguen. Tot compromís té una part b. Si sempre pensàrem en el que pot ocórrer, o les coses negatives, no avançaríem.

El que ve ara (imprimir, enviar, presentar el llibre...) és també molt important perquè fer que este treball arribe a la societat és una gran responsabilitat. No es tracta sols de fer mecenes com a persones interessades en el projecte per diverses circumstàncies i perquè t'ajuden en part de les despeses. Els i les mecenes són clau per arrancar la difusió, que haurà de continuar per uns altres canals importants, entre ells els mitjans de comunicació.

El projecte continua i va endavant. Dins de poc, si la COVID ho permet, vindran les presentacions. D'anteriors projectes les recorde com una part apassionant, entretinguda, que em va fer conéixer que hi ha una part de la societat que estima el patrimoni rural, que el vol dignificar, conéixer, i convertir-lo en part de la seua vida. Posteriorment vindrà una altra etapa, supose que reimprimir i fer una nova edició, que permeta millorar el treball i corregir errades, aportar noves visions, ampliar la perspectiva. En suma, tot el procés significa fer més i millor, obrir nous debats i camins, adaptar-se a allò que està ocorrent en la societat i posar-ho a anàlisi.

Serà possible? Realment implicarà un nombre de persones suficient com per millorar la situació existent?

Foto: Tolls del Matà (les Coves de Vinromà, la Plana Alta).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada