diumenge, 28 de febrer del 2010

Orpesa (la Plana Alta, Castelló) acull l'exposició "Pobles Abandonats, Pobles en la Memòria" del Museu Valencià d'Etnologia

L'exposició "Pobles abandonats, Pobles en la memòria", del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, es pot vore en el Centre d'Interpretació Naturhiscope d'Orpesa, fins el pròxim 23 de maig. La mostra és itinerant, i des de la seua inauguració en el Centre Cultural La Beneficència de València, en desembre de 2007, ja l'han acollida uns 30 municipis valencians.

Més informació (Calendari de l'exposició: link ací). Descripció de l'exposició: link ací)

Aparicions en premsa: Las Provincias Castelló (link ací, ací).

dilluns, 22 de febrer del 2010

L'Ascensió i descens al castell d'Espadilla i la Penya Saganta (comarca de l'Alt Millars, Castelló)

Ignasi, Amparo i jo vam partir d'Espadilla. El dia amenaçava pluja. És febrer, però malgrat això no fa massa fred. Aplegats al punt d'eixida, en el poliesportiu d'Espadilla, decidim fer l'excursió anant per la vessant més llarga i tornant per la més curta. Emprem com a "guia" d'excursió les indicacions dels germans Remolar en la seua web (link ací). També gastem com a font d'informació la web de la conselleria de territori i habitatge (link ací).

Això implica eixir en direcció al río Pequeño (que ve del municipi d'Aiòder). Eixim i al poc vam arribar a l'encreuament del castell d'Espadilla. Estem en terra habitada per moriscos fins el 1609, i el seu castell roquer és un bon testimoni. Pujar i baixar ens allargarà l'excursió 1,5 kms més, però paga la pena.

Una vegada en el sender, novament, anem vorejant un barranc tributari del rio Pequeño i algunes escorrenties, i fins i tot guaitem el que sembla ser la boca d'una mina. Nosaltres, sempre en direcció a la Peña Saganta, que hem de rodejar per l'est per a començar l'ascensió final. Arribats a un collat, iniciem una lleugera davallada. Ja tenim la Peña a la nostra dreta, i el riu Pequeño amb el seu congost a la nostra esquerra. Més a l'est del riu hi ha la pista forestal que comunica Aiòder i Espadilla. Deu tindre unes vistes espectaculars, pense.

La nostra caminada continua amb una tendència suau a la pujada fins arribara un encreuament de camins que indica Aiòder/Peña Saganta. Agafem a la dreta i iniciem la part final de la pujada, que té alguns trams de certa duresa. A mig quilòmetre d'arribar, ja podem vore el cim. Fem la lloma fins arribar als tallats del cim.

M'agraden especialment dos punts. Un, més cap al nord, on guaitem als nostres peus Espadilla i la vall del Millars, amb Toga, Torrechiva, Argelita i més en la llunyania arribe a vore Castillo de Villamalefa i el pic Penyagolosa. L'altre, guaita sobretot cap a Fançara, Vallat, l'embassament de Sitxar a l'altura de Ribesalbes i en la llunyania, la mar.

Després de fer-nos les fotografies de rigor, iniciem la davallada, acompanyats per una fina pluja que ens va acompanyar fins al principi de la baixada pel barranc de la Piqueta. En esta part de la baixada (per l'oest de la Penya Saganta) el paisatge està més afectat pels incendis forestals. A penes hi ha un pi que medisca més de tres metres.

Després d'unes cinc hores, arribem novament al cotxe. L'excursió ha sigut magnífica, crec que és un sentiment compartit. Tot i no ser un cim massa alt, uns 720 metres, la Peña Saganta és una magnífica talaia des d'on observar la vall del Riu Millars. I en algun punt de la pujada, també els cims de la Serra d'Espadà, cap al sud (alts del Pinar i la Ràpita, sobretot).

Fotografies: Principi, Espadilla i la Penya Saganta i la vista d'Espadilla i la vall del Millars des del cim; penyassegats (a i b); pujada cap al castell; pujada cap a Saganta; les números 5 i 6 ja són en les rodallies del riu Pequeño; la 7 ens mostra alguns cultius abandonats; la 11 és la part més amesetada de la peña Saganta, a la fi; 12, la baixada pel barranc de la piqueta.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Magnífic blog molt complet sobre els pobles abandonats de la província d'Osca

El blog Despoblados en Huesca (link ací) és un magnífic treball que ens mostra el procés d'abandonament de molts nuclis de població en la província d'Osca. Li he fet una ullada al blog i em sembla magnífic. He pogut visitar distints pobles dels que se citen i crec que el blog està molt ben documentat. La bellesa de les imatges val la pena. Enhorabona a l'autor o autora, a qui no tinc la sort de conéixer!

Per cert, en este mateix blog Pobles Valencians Abandonats, a la columna lateral dreta podeu vore també distints llogarets d'Osca: Bafaluy, Erdao, Otal, Jánovas... Sobretot són del prepirineu, siga en les comarques del Sobrarbe o la Ribagorça. I no vull deixar de recomanar-vos el magnífic llibre sobre els pobles abandonats de l'Alt Aragó del qual és autor José Luis Acín, publicació de la qual també hi ha una ressenya en este blog.

dimarts, 9 de febrer del 2010

L'aldea de El Chorrico (Puebla de Arenoso) i les vistes sobre la vall del riu Millars, Las Cruces o la Peñacalva

M'encanta el paisatge. Les vistes àmplies del territori des d'una talàia o cim. I en l'excursió a l'aldea del Chorrico (municipi de Puebla de Arenoso, l'Alt Millars) hi ha miradors magnífics sobre la vall del riu Millars, o vistes que poden arribar a perdre's en la llunyania cap a Cortes de Arenoso o Terol, en els cims de Peñacalva o Las Cruces. La ruta la vaig fer utilitzant com a guia el magnífic llibre de Ricardo Muñoz Badia "El Alto Mijares II", 4a edició, publicat per l'editorial Antinea.

Es tracta de l'excursió de les pàgines 80 i 81. A Àlex i a mi l'excursió ens va costar prou més de les quatre hores que ahí es parla, per les nombroses parades per a fer fotos, vore el paisatge, desviar-nos a acostar-nos a qualsevol cosa destacada que veiem. Crec que és així com cal fer les excursions, amb calma, per gaudir de les circumstàncies del passeig.

En el cas del Chorrico, segons les referències que he pogut llegir, va arribar a tindre vora un centenar d'habitants, amb més de 20 cases habitades. En les fotos encara es poden veure les restes d'esta esplendor. Tenia font, abeurador, ermita pròxima, i uns bons terrenys per a cultivar en una zona que ara ja és bosc. Com sempre, una despoblació que va culminar-se en els anys 70, encara que per la proximitat al nucli de Puebla de Arenoso, no és descartable una pròxima rehabitació, ni que siga temporal.

Per arribar a l'aldea vam rodejar un circ, sempre en alt, i després la baixada cap a Puebla de Arenoso va ser a través d'un bonic camí en zig-zag. L'excursió és altament recomanable, a més, perquè es fa acumulant tota la pujada al principi.

divendres, 5 de febrer del 2010

Projecció de fotografies de pobles abandonats a Sogorb (comarca de l'Alt Palància)

José Manuel i jo vam per la conferència i presentàrem el llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" a la capital de l'Alt Palància, Sogorb. La veritat és que l'acte va estar molt bé, tant per la pròpia presentació, com també pel tracte de la gent. Com fem habitualment, José Manuel es va centrar en l'aspecte de la vida quotidiana a les masies i aldees valencianes, i jo em vaig centrar en comentar les fotografies que ens mostren no només els pobles abandonats, sinó com ha evolucionat el paisatge valencià durant un segle arran de l'abandonament.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Projecció de fotos i xarrada de pobles abandonats al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida d'Ontinyent

El Casal Jaume I de la Vall d'Albaida, situat a Ontinyent, ha acollit la projecció de fotografies "Pobles valencians abandonats". L'acte va servir per mostrar els principals nuclis de població deshabitats situats a terres valencianes i de l'Estat Espanyol.