diumenge, 29 de gener del 2012

El llibre "Camins i paisatges de Vilafranca" de Diego Ripollés i Sergi Monfort

Tinc a les mans un magnífic llibre, "Camins i paisatges de Vilafranca", obra de Diego Ripollés i Sergio Monfort, que vaig adquirir en una de les nostres estades a l'Alberg La Parreta de Vilafranca. El llibre és referit al terme municipal de Vilafranca, i abasta una gran varietat de paisatges diferents, com els que podem trobar a este municipi castellonenc. Des de cims (Picaio, Montllats, Tamborero...), fins a vega de riu, barrancs, zones masoveres, llocs com el Pla de Massorro, que són un museu de pedra en sec a l'aire lliure... El llibre replega 20 itineraris (amb alguna incursió en municipis limítrofes) i un apartat d'informació pràctica. Enhorabona per este gran treball.

dimarts, 24 de gener del 2012

Una proposta encissadora: la Vall de Gallinera i els seus nuclis de població i despoblats moriscos

Vaig estar a la Vall de Gallinera ja fa prou anys. No obstant això, recorde nítidament els seus pobles blancs, nets, situats a la vora de la carretera que talla la vall pel centre. Són diversos nuclis de població, incloent-ne un (Llombai) sense població en aquell moment, i alguns despoblats moriscos, entre els quals destacaria el d'Alcúdia. Ara que estic llegint un llibre sobre la zona, em ve a la memòria aquell viatge per la muntanya d'Alacant, i em fa ganes de tornar. Tastar novament les fonts, camins, carrers i places, pujar les muntanyes.

dissabte, 21 de gener del 2012

L'exposició 'Pobles Abandonats. Pobles en la Memòria', a Montcada fins el pròxim 2 de febrer

Des de divendres 20 de gener fins el pròxim 2 de febrer, l'exposició de la qual sóc comissari, 'Pobles Abandonats. Pobles en la memòria', es pot veure en la sala d'exposicions de la Biblioteca Pública de Montcada (l'Horta). Accés gratuït. Qualsevol persona interessada en la temàtica dels nuclis de població valencians deshabitats té un bon material del que gaudir! L'itinerància continua pels pobles valencians, des de l'any 2007.

El Puntal, nucli de població d'Énguera situat prop de Navalón de Abajo

Vaig visitar fa un temps El Puntal, nucli de població depenent de l'Ajuntament d'Énguera, però situat a una considerable distància del centre admninistratiu. Estem ja lluny, però englobe el nucli dins la solana del pic Caroig, una zona demogràficament buida.

Històricament a Énguera hi ha hagut prou cases i nuclis habitats, sobretot en l'entorn de la carretera a Ayora i la que va a Beniali, però ara, pràcticament tots estan deshabitats.

En El Puntal es veu vida. Jo diria que també per la nit. No estem lluny de Navalón de Abajo ni de Navalón de Arriba, i això es nota. Pel que respecta a l'entorn, veig una important reforestació, inclús alguns boscos de pins que m'atreviria a dir que tenen més de 40 anys.

Una zona interessant, per a tornar amb més temps.

diumenge, 15 de gener del 2012

Les masies deshabitades de l'Alcalatén, en este cas el mas de la Torreta de Foios (Llucena)

L'Alcalatén és una comarca variada. Des de les planures de l'Alcora, ciutat industrial i ben comunicada, fins a les cotes més altes dels termes de Vistabella o Xodos, amb el cim del Penyagolosa i els seus 1813 metres, trobem un desnivell de més de 1.500 metres. Un continu d'ocupació humana del territori que ha sobreviscut fins als nostres dies, i que forma un paisatge molt humanitzat. La foto mostra un dels masos de Llucena que em va cridar l'atenció, el de la Torreta de Foios. Malgrat estar situat relativament prop de la carretera Llucena-Castillo de Villamalefa, està deshabitat. Prop, el mas de Foios, està habitat.

dimecres, 4 de gener del 2012

Ascensió al castell del Poyo (Alpuente) i el paisatge vist en direcció a les aldees de El Collado i Vizcota

Àngels i jo vam pujar al castell del Poyo fa alguns estius. Ací vos deixe algunes fotos d'aquella bonica excursió, sense a penes dificultats. El cim està a un poc més de 1.400 metres d'altura. Vam eixir des de l'aldea de El Collado (la situada a major altura de les d'Alpuente), i si no recorde malament, parant, fent fotos, etc., el cim el vam assolir en menys de dues hores.

Vos adjunte algunes fotos de la magnífica vista: en direcció cap al punt de partida i cap a Vizcota, a més de cap a La Yesa.

diumenge, 1 de gener del 2012

La carretera entre Énguera (la Canal de Navarrés) i Aiora

Vaig gaudir. En un viatge recent vaig fer un tram de la carretera entre Énguera i Aiora, i la veritat és que hi ha moltes coses a contar i veure. En primer lloc, en la llunyania, el Caroig. També, cal dir que hi ha trams d'aquesta carretera que són com si estigueres suspés entre dos barrancs, i pots gaudir de magnífiques vistes, sobretot en direcció oest. En tercer lloc, destacaria algunes finques privades i grups de vivendes amb una certa bellesa. I en quart lloc, podria dir que el paisatge després una sensació de soledat impressionant. Si en algunes zones de l'Alcalatén o del Maestrat hi ha àmplies zones on no hi viu ningú, ací es pot dir el mateix.

Arribat a un punt, vaig continuar cap a Navalón. Però crec que tornaré més vegades per aquesta zona. No sé si teniu alguna aportació, alguna cosa a destacar sobre la zona. Jo he estat documentant-me, i crec que hi ha altres coses interessants a vore. Tinc pendent anar a Benali, i en esta mateixa excursió que vos he descrit, vaig aprofitar per a acostar-me a Benalaz i Benigüengo, però això ja ho contaré un altre dia.