dimarts, 9 de febrer de 2010

L'aldea de El Chorrico (Puebla de Arenoso) i les vistes sobre la vall del riu Millars, Las Cruces o la Peñacalva

M'encanta el paisatge. Les vistes àmplies del territori des d'una talàia o cim. I en l'excursió a l'aldea del Chorrico (municipi de Puebla de Arenoso, l'Alt Millars) hi ha miradors magnífics sobre la vall del riu Millars, o vistes que poden arribar a perdre's en la llunyania cap a Cortes de Arenoso o Terol, en els cims de Peñacalva o Las Cruces. La ruta la vaig fer utilitzant com a guia el magnífic llibre de Ricardo Muñoz Badia "El Alto Mijares II", 4a edició, publicat per l'editorial Antinea.

Es tracta de l'excursió de les pàgines 80 i 81. A Àlex i a mi l'excursió ens va costar prou més de les quatre hores que ahí es parla, per les nombroses parades per a fer fotos, vore el paisatge, desviar-nos a acostar-nos a qualsevol cosa destacada que veiem. Crec que és així com cal fer les excursions, amb calma, per gaudir de les circumstàncies del passeig.

En el cas del Chorrico, segons les referències que he pogut llegir, va arribar a tindre vora un centenar d'habitants, amb més de 20 cases habitades. En les fotos encara es poden veure les restes d'esta esplendor. Tenia font, abeurador, ermita pròxima, i uns bons terrenys per a cultivar en una zona que ara ja és bosc. Com sempre, una despoblació que va culminar-se en els anys 70, encara que per la proximitat al nucli de Puebla de Arenoso, no és descartable una pròxima rehabitació, ni que siga temporal.

Per arribar a l'aldea vam rodejar un circ, sempre en alt, i després la baixada cap a Puebla de Arenoso va ser a través d'un bonic camí en zig-zag. L'excursió és altament recomanable, a més, perquè es fa acumulant tota la pujada al principi.

5 comentaris:

Agustí Hernàndez ha dit...

Sobre esta zona, en el blog ja s'ha publicat distintes entrades, o s'ha comentat coses sobre masos i aldees en situacions semblants. Estem en la zona de confluència de Terol i Castelló, on hi ha desenes de masos de grans dimensions en runa i alguns rehabitats.

Isabel ha dit...

ha estat molt desebedor el veure el estat de el chorrico... quina pena!!! la meva familia va viure allí, el meu avi va neixer a el chorrico.. i si et puc dir que era un paradis...el aigua de el lavadero era tan bona que rentabas sense sabo, no calia, el hort de la familia... las tormentas era tot un espectacle, retronaban els trons i els llamps per el barranc.. i als ulls de una nena petita, era molt fort... els sorolls de els animals per la nit , mentre dormias a la casa...en fí...gracies per compartir si mes no las fotografies, feia tans anys que no ho veia, pero a la vegada a estat molt fort el veur-ho....
ojala algu s´animi i ho tornin ha posar en peus...
salutacions

Anònim ha dit...

Estoy buscando información porque quiero seguir la linea ascendente de mi abuelo materno, mi abuelo nacio en El Chorrico y despues de ver lo bonito que son esos parajes me voy animar hacer una excursión. Salut!

Anònim ha dit...

Bona vesprá!

Soc un xic (Ernesto) que está desarrollant un projecte de repoblació. Estem buscant pobles abandonats o deshabitats per iniciar aquest peculiar projecte. Pero necesite més informació sobre El Chorrico, i els masos que están abandonats per aquesta zona, ya que Agustí, dius que n´hi més masos en precaries condicions...I si es posible per favor, de que els decendents dels antics habitants es posaran en contacte amb mi o viceversa. La meua direcció electrónica es: edclneige@gmail.com

Bones festes per a tots, en especial per a Agustí, es impresionant el treball que fas.

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Jo no considere açò un treball. Les excursions són una passió, i el resultat, explicar el que veig i el que sent, una altra. Si teniu informació o fotos antigues dels vostres avantpassats a El Chorrico, i les voleu compartir a este blog, seran benvingudes. Altres persones ja ho han fet.