dilluns, 16 de setembre de 2019

Un cap de setmana a Llucena


És la primera vegada que passem un cap de setmana a Llucena. Sí, la primera vegada. Al poble on més vegades hem anat d'excursió. Allà on hem conegut masos i masovers, on hem posat el peu a diversos cims i hem fet sendes impossibles per la bellesa de l'entorn. On en família o amb unes altres persones d'Alboraia i de València ens hem banyat als tolls, hem estat baix les cascades, on hem vist trencar el dia i com el sol s'amagava darrere de les muntanyes. És la primera vegada que hem dormit a Llucena, potser perquè com està prop, dormir es reservava a llocs més llunyans. Al poble on pels carrers del seu centre històric, fa més de 20 anys, va començar el projecte 'Pobles valencians abandonats', amb excursions compartides amb Daniel Albert, masover i cantador en la rondalla i anteriorment als bureos dels masos.


Este cap de setmana hem pogut gaudir com poques vegades de Llucena. Amb més temps i més intensitat. Començant pel lloc on hem estat: la Casa Redona, una casa tradicional del poble peculiar per la seua forma, i situada prop de la plaça, al cor del centre històric. Es tracta d'un lloc, certament, restaurat amb gust. De tres pisos, una de les coses que més m'ha agradat ha sigut les vistes per la finestra de la cambra i de l'habitació, que arribaven a perdre's en la llunyania, cap a l'est o sud-est, de la vall del riu Llucena fins Figueroles i més lluny. Allà baix, des de la finestra, també es podia vore la Badina, un toll al riu Llucena on ens hem banyat en moltes excursions al llarg dels anys. La sensació de pau i tranquil·litat sentant-se a llegir al costat de la finestra, dormir o estar tombat al llit amb la finestra allà i les seues vistes, no es pot descriure. La seua propietària, Carmen, és una persona encantadora. Gràcies per tot.


Este passat cap de setmana, concretament divendres dia 13, també hem presentat els llibres Pobles valencians abandonats, Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges i pobles abandonats, a benefici de l'associació Amics dels Camins de Ferradura de Llucena, que durant els últims anys ha treballat de valent en recuperar antics camins pels quals es pot caminar amb facilitat, pensats per a comunicar masos i que per ells poguera anar fins a un animal de càrrega, o molts en filera. Se sent orgull d'haver col·laborat amb un grup de gent que ha invertit centenars d'hores treballant voluntàriament en localitzar, desbrossar, netejar, senyalitzar i difondre estos camins, i que ha sigut ajudada per persones del poble que els han utilitzat durant la seua vida, fins al moment en què va arribar l'èxode rural. Divendres, en la presentació, i malgrat la pluja, es varen vendre molts llibres. I durant el cap de setmana varen continuar venent-se. Gràcies a Joan, de l'associació, per haver cregut que es podia fer, i haver impulsat l'acte. També per explicar el treball que s'ha fet i el que falta i donar la cara. També vaig conéixer Héctor, de l'associació, i altres membres que havia vist en fotos de facebook desbrossant o tallant pins. Estic orgullós de gent que dóna el seu temps lliure, dissabtes pel matí, per a fer un camí del que sobretot es beneficiaran unes altres persones, caminant per ells. També vull agrair l'ajuda del personal de l'ajuntament per ajudar a organitzar l'acte, José Luis; i també Erika, la regidora de cultura, per haver cedit el local i haver difòs l'activitat. Com no, a tota la gent que als comerços ha volgut penjar els cartells.


Llucena encisa per moltes coses. La seua proximitat al nostre lloc de residència. És una hora en cotxe. Com a punt de partida per a excursions, Llucena ofereix molt: paisatges antropitzats i altres més naturals. Rius -no un sinó diversos-, barrancs, laderes abancalades, paisatges agrícoles, una extensa xarxa de sendes i de camins, boscos, masos, fonts, sénies, ermites, escoles rurals, molins. Vistes, amplària, horitzó. Una de les coses que més encisa són les vistes panoràmiques. Des del Mas de la Costa, des del Mas del Juncar cap al riu Villahermosa, des de la Talàia, des del Mas d'Olària, des de diversos punts del poble, com els llavadors. Són només alguns exemples.

A Llucena també hem fet moltes coses més. Passejar a primera hora del dia és un plaer. He pogut conéixer molts racons del poble, i recordar uns altres. Entre els nous són els carrers juristes i de l'ombria, el castell i tots els carrers que el rodegen. Llocs que confirmen perquè Llucena pateix un important despoblament, i que són una mostra de com la gent vivia fa molts anys. Entre els que ja coneixia, caminar de nou pels carrers de la part pròxima a l'ajuntament, pels carrers d'enmig i de la solana. Allí he pogut recordar els meus primers moments a Llucena, quan vaig anar amb Vicent Torrent, cantant d'Al Tall, i com a becari de Canal 9, per a entrevistar Daniel Albert, perquè ell vivia on acabava el poble, on el camí ja es dirigeix a les hortes que hi ha baix de les cases. Baix passar pel mateix escenari on gravàrem amb Daniel, farà uns 20 anys, aquell vídeo que es va emetre un Nou d'Octubre, i que recordava la Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana. Hui, la seua casa, sense ell, està al mateix lloc, amb àmplies vistes a la vall del riu Llucena. Encara que a mi em va semblar que no havia passat a penes temps i era com si ell tornara a eixir com aquell dia, a saludar-nos i a saludar-me cada vegada que tornava i que ens mostrava els masos del poble.


Les passejades pel poble també m'han permés conéixer un tram de la muralla de les guerres carlines (hi havia un altre tram que va ser enderrocat no fa massa), i estar als llavadors de Llucena. Allà m'he sentat dos dies i he escoltat la música de l'aigua en les tres basses, mirant cap a la vall del riu. Impressionant i molt recomanable. La sensació d'altitud, distància, harmonia, natura i cultura, bellesa i silenci, es barreja amb el xiuxiueig que provoca el discórrer de l'aigua. D'entre les experiències pels carrers, també citaria la primera vegada que en ma vida he vist un pregoner. Allà estava, anunciant amb la trompeteta que la gent ja es podia matricular a classes de valencià i anglés, des del dilluns.


A Llucena també he pogut gaudir de dos dels seus bars: la Perla, i el Cid. Els dos, situats a la Plaça del poble, i on he pogut parlar un poc amb l'amo del segon, natural d'un poble pròxim que conec prou bé i on hem fet nombroses excursions. Sentar-se a les huit del matí en els porxes de la plaça amb un café davant sense fer res és un plaer que reivindique i que convide a més gent a tastar. Uns altres llocs, com l'ermita de Sant Vicent, o els parcs infantils que hi ha a l'entrada del poble des de la Plana, també els hem poguts gaudir.


Menció a banda mereix l'excursió que vàrem fer dissabte al matí pel Barranc del Gorgàs amb Josep. Ens va encisar. Recorde que per aquell barranc Àngels i jo férem una excursió farà uns dotze anys, i les fotos i els records són molt agradables. El que vàrem conéixer com una zona deshabitada, amb masos en ruïnes, ara s'ha convertit en un lloc on hi ha vida i on el pi ha avançat notablement. Sí, el Barranc del Gorgàs fotografiat fa una dècada era marró amb taques verdes. Ara és tot verd, perquè el pi blanc ha conquerit l'espai. L'excursió, per la part mitja i alta de les laderes que formen la capçalera ens va oferir unes vistes espectaculars dels masos de Picatxo, Montins, Torre Negre, Roig, Tortosa i Bartoll, entre d'altres. També sensacions hermoses: el silenci, la bona companyia, la remor del vent, l'aroma del manoll de poliol natural que Josep ens va agafar, el pi en harmonia amb el bancal, i alhora intuir tota la vida que hi va haver. El Mas de Tortosa és un símbol del barranc. Amb les seues ruïnes i el seu silenci et transporta en el temps a quan ací se sentia córrer xiquets i hi havia animals en les cases. Imagines com va poder ser la vida de les famílies que varen habitar estes terres i lluitaren per convertir l'espai en la seua llar, per donar forma a un indret que només de vore'l emociona. Salvant les distàncies, estar ací em transportà a la infantesa en l'horta i em va connectar a través d'un camí de més de quatre dècades al meu passat rural. Emocionant. Esta excursió la tornaré a fer, sense dubte.


Durant el cap de setmana destacaria també l'anada i la tornada a Llucena. Vam eixir divendres matí, perquè volíem evitar-nos les pluges anunciades (que finalment quasi no van caure a esta zona), i en tornar, vàrem gaudir d'uns altres llocs com el poblat íber de los Cabañiles (Zucaina), l'Ermita de Santa Ana de Zucaina i els tolls de la rambla, o la Fuente de Baños (Montanejos), on ens vàrem banyar quasi en solitud. Què diferent del mes d'agost... Menció a banda mereix les estades per a dinar o esmorzar a Castillo de Villamalefa, en diversos dies. Estem abonats a Casa Cano! Però de Castillo parlarem un altre dia, perquè seria impossible enumerar en poc d'espai tots els atractius d'este poble.

En resum, xapó al cap de setmana llarg a Llucena, el primer on ens hem quedat a dormir a este poble de l'Alcalatén. Per a repetir moltes vegades més. Per a contar-ho. Per a què ho puga viure més gent.

Fotos: Presentació llibres pobles abandonats, foto de grup; la Casa Redona; carrers del centre històric de Llucena; Eixida d'una de les tres proves de l'Ultraferradura; carrer l'Ombria; llavadors de Llucena de molt matí; Barranc del Gorgàs; Font del Mosquerí; Fuente de Baños (Montanejos, tornada)


dissabte, 7 de setembre de 2019

Divendres 13/9 a Llucena, presentació del llibre 'Pobles valencians abandonats' a benefici de l'associació que recupera els camins tradicionals

500
  1. També es podran aconseguir els llibres 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' i 'Paisatges i pobles abandonats' i es projectaran imatges de Llucena
  2. L'acte serà divendres 13 de setembre, a les 20 hores, al Saló de ciutadania de l'Ajuntament (Plaça d'Espanya, 22)del municipi de Llucena.
  3. Els beneficis obtinguts de la venda dels tres llibres seran per a l'associació Amics dels Camins de Ferradura de Llucena, que des de 2013 recupera estes vies, moltes d'elles engolides per la vegetació


Llucena, dissabte 7 de setembre. El camí tradicional de Llucena a Xodos en el tram de la Casa Nova al Mas de la Moleta; una ruta circular per les Foies; diverses variants al voltant del Mas de les Roques Llises (entre els termes de Xodos i Llucena); o el Camí de la Font Podrida (des del riu Llucena al Mas d'Olària). Són algunes de les rutes que els últims anys l'Associació Amics dels Camins de Ferradura de Llucena ha localitzat, desbrossat i senyalitzat per a usos lúdics (per exemple el senderisme o les carreres de muntanya), però que també manté la memòria dels camins tradicionals que fa unes dècades eren la principal comunicació entre els masos del terme i de termes veïns.


Els camins de ferradura són aquells que en la societat tradicional utilitzava un sol animal en distàncies normalment curtes. Discorren per les zones més accessibles i curtes i els trobem a una gran varietats de llocs (boscos, junt a marges de pedra entre cultius o on acabaven estos, per laderes o zones elevades), sent l'element principal de comunicació dels masos. A més, en els trams de major pendent solien estar empedrats i contaven amb la pedra disposada de forma que s'afavorira el desaigüe en cas de pluja.

Per a ajudar a continuar amb esta tasca de recuperació de camins, el periodista Agustí Hernàndez, autor dels llibres Pobles valencians abandonats, Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges i pobles abandonats, entre d'altres, ha oferit estos tres treballs a benefici de l'associació, en una presentació de llibres amb projecció de fotos que tindrà lloc divendres 13 de setembre al saló de ciutadania de l'Ajuntament de Llucena.


Entre d'altres, l'associació també han recuperat el camí des del llit del riu Llucena al Mas de la Fos; el del Mas de la Costa al Mas de Bartoll, que estava pràcticament perdut i va ser el primer en què va treballar; o el de la Malvestida, que enllaça la platja fluvial de la Badina de Llucena amb Figueroles. Una tasca per a la qual l'associació ha comptat amb la col·laboració de veïnes i veïns des de finals de l'any 2013. Pel camí, vendes de samarretes i altres llibres o marxes senderistes nocturnes. També un reconeixement a Juan Antonio Chiva, un veí de Llucena que va guiar en la recuperació del camí del barranc de les Parres i el camí del mas de les Solanes, i que va morir poc després.

L'acte de divendres també tindrà una especial significació, perquè el projecte Pobles Valencians Abandonats (https://www.facebook.com/poblesvalabando/ en Facebook i www.twitter.com/poblesvalabando en Twitter) va nàixer a Llucena fa 20 anys i els últims anys la localitat de Llucena s'està convertint en un dels llocs de referència del senderisme valencià, a més d'haver acollit dos finals d'etapa de la Volta a Espanya.



Per a fer esta tasca de recuperació dels camins de ferradura, les persones que integren l'associació s'han informat en el cadastre sobre quins camins públics existien al terme, molts dels quals s'han perdut. Una vegada localitzats, han contactat amb la propietat o qui habitava els masos colindants, qui en la gran majoria de casos, tot i ser persones majors, han facilitat la tasca d'identificar i reconéixer els camins. Amb rolls de cinta, estos s'han anat marcant, i posteriorment el grup encarregat de netejar el camí acudia. D'unba banda la motosserra i la desbrossadora, i després el treball d'afinar el camí amb rastrells i aixades. Esta última tasca, la més complicada, ha implicat retirar la pedra caiguda dels bancals, reconstruir el mur si calia, i tallar puntes d'arrels que pogueren recuare al camí de ferradura. Si en un dia, normalment dissabtes pel matí, la motoserra i la desbrossadora han pogut fer 400 metres, el grup de darrere solia fer menys de la meitat.

Posteriorment a aquesta tasca, ve el marcatge. Com que al terme ja existeix una xarxa de senders homologats, l'associació Amics dels Camins de Ferradura de Llucena utilitzava una senyalització alternativa, consistent en ratlles blanques i blaves, per a nous camins. Així, primer es pintava diversos punts del sender amb pintura d'estos colors, i posteriorment es feia el marcatge amb paletes i postes. Les paletes un soci les ha construïdes amb fusta, i posteriorment s'han instal·lat en els postes. Tot açò és el que es pot vore a la pàgina de Facebook de l'associació: https://es-es.facebook.com/people/Amics-De-Camins-De-Ferradura-De-Llucena-Voluntaris/100008462761566 .


Pobles valencians abandonats
Els llibres Pobles valencians abandonats (2013), Pobles abandonats de la Península Ibèrica (2014) i Paisatges i pobles abandonats (2015), del periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) són una obra divulgativa sobre els nuclis deshabitats del territori valencià. El primer llibre publicat, Pobles valencians abandonats, mostra 30 nuclis deshabitats a terres valencianes, algun dels quals s'ha rehabitat, si bé la majoria continuen despoblats i en pitjor estat de conservació. A més, en cada capítol, l'autor ofereix diversos espais naturals i culturals pròxims al despoblat.

Noves perspectives de la despoblació
Pobles abandonats de la Península Ibèrica amplia la perspectiva i acull 50 despoblats, aproximadament la meitat dels quals, aproximadament, són valencians també, a llocs de les zones veïnes de Terol, Conca i Tarragona, així com també del Pirineu aragonés i català i de Sòria. En la introducció, persones que habitaren o de nou habiten masos de l'Alcora, Llucena i Morella conten la seua experiència amb el món rural. Finalment, el tercer llibre, Paisatges i pobles abandonats, és de poesia i consta d'un conjunt de reflexions al voltant de la bellesa, la felicitat, l'admiració de molts llocs del món rural despoblat, però també de l'Horta de València.








Peus de fotografia:


0.- Cartell de la presentació prevista a Llucena el divendres 13 de setembre

1.- Camí recuperat de les Navarres i les Foies

2 i 3. Diverses fotos de la recuperació de part del traçat de Llucena a Xodos, en el tram entre el Mas de Casanova i el Mas de la Moleta

4 i 5.- Camí entre el Mas de Roques Llises i Arminyan (terme de Xodos)

6.- Marcatge del camí de les Foies

dimecres, 14 de febrer de 2018

Cant a tu i a les muntanyes


















A tu, 
que vens, que no tornaràs, 
que has vingut, que sempre estàs


Cant a tu i a les muntanyes

A tu, protagonista d'esta història, que m'has acompanyat, dona o home amb tantes cares i tantes formes de viure. Que has caminat, volat, nadat, corregut, passejat, que t'has emocionat; has sentit por, desesperació o goig. Home o dona amb qui he compartit les il·lusions, l'espera, la complicitat, només les fotos, també el menjar, que ens acomiadàrem plens de ganes de tornar, que visquérem el dia, unes hores o moltes vegades, que no has tornat o vingueres l'altra vegada.

Roques altes del vent, tu i jo, que hem compartit l'ameró, el patiment, el cos o el sexe, els projectes, que hem plorat i hem rist. Ens hem abraçat, hem renyit, hem ajudat a aquell, hem fet plans per conquerir el món i fer-lo nou. Tu, home o dona de les mil cares, amb qui he volat més alt que els voltors, he navegat mil oceans, amb qui he descobert el paisatge més recòndit i on ens hem sentat a somniar.

Dona, home, junts hem alçat el bancal que caïa, hem vist florir la primavera i hem desfilat per les alberedes de la tardor, de la mà, del muscle. Xiqueta o xiquet, flors de molts dies, barandats d'il·lusió i de vida, orgullosos de nosaltres, compromesos, caducs com la veu de la tardor, eterns com la remor de la cascada, lliures com el vent i el trenc d'alba. Dona valenta, home lliure, quasi ancians, que heu trobat el sentit de seguir, amb Kavafis, fent del camí la vida i la meta.

Tu, que has vingut i has tornat, que has vist el trenc d'alba i has sentit el fred, que has vingut per un camí on pràcticament ningú havia anat. Que vares estar a punt d'esvarar per la pedrera, despenyar-te de la cresta, que mirares amb vertigen el camí fet, que et banyares els peus al riu o al llac. Home o dona que obrires eixa porta tancada només amb el vent, que senyalares l'horitzó com a meta, el paisatge com a camí, la immensitat de la mola com a fi, que mai has recorregut un temps com este i que quan tornes ho faràs sense barca. Xiqueta o xiquet, fulla del vent, home o dona, minúscula placa tectònica de la meua vida, flor amb les cames preparades per a volar, terratrèmol dels meus pensaments.

Tu, més alta que el mestral, més gran que tots els paisatges junts, inabastable com la marea i la tronada. Perla meua, amiga i amic, dona i home, gràcies per compartir, per ser, per estar o haver estat, per viure, viure't, viure'm, per aportar, construir i créixer, per mirar i seguir. Per ser tu.

Agustí Hernàndez
febrer 2018

dilluns, 29 de maig de 2017

El món vist des de les moles


Les muntanyes són elements inseparables de la identitat de les persones. Més enllà de ser més o menys altes, baixes, grans o menudes, són un referent cultural que agermana persones i territoris.

D'entre estos elements naturals, destacaria especialment les moles. No solen ser espectaculars. Els seus cims plans no poden competir visualment amb les crestes i els pics escarpats, la verticalitat del buit, l'angoixa dels cims enfilats al cel. Quan parlem de moles ens referim a relleus suaus, amb laderes amb poca pendent, i quasi totes elles tenen cingles molt a prop del cim. Les moles solen ser elements molt destacables en el paisatge. Prop d'una mai pot destacar-ne'n una altra. Els seus grans volums i que no estan pegades, les fan un element central en el territori, més visible si cap.

N'hem pujades moltes, de moles, al llarg de tants anys. Cadascuna és una experiència única. Un camí a la bellesa del silenci, a quedar atrapat entre un munt de pensaments, idees i anhels. Sí, dic anhels. Perquè quan estàs arribant dalt i al teu costat s'obri l'espai, la immensitat, la distància, creus que la vista superarà la d'aquelles altres moles que ja has pujat. De vegades ho aconsegueixes, i la satisfacció és molt gran. Els cims, més amplis o estrets, més o menys plans, són la culminació efímera d'un moment viscut, compartit, la suma d'unes condicions irrepetibles que la natura t'ha regalat.


Les moles estan molt unides a la idiosincràsia de les valencianes i dels valencins. Són un dels elements paisatgístics més representatius de les serralades ibèriques, les quals cobreixen aproximadament dos terceres parts del territori valencià. Les moles són l'expressió humana del poblament fns al límit. Moltes d'elles han sigut ocupades, quasi sempre parcialment, per poblats ibèrics, de l'edat del ferro, per castells erigits per vigilar valls i passos estratègics, Si no moles, les seues germanes més menudes, colines i tossals. Moltes moles han sigut emprades com a zones de pastura, per a fer agricultura, malgrat estar totalment batudes pels vents. Al llarg de la història, han sigut un element cantat i amb gran identificació col·lectiva: la Mola d'Ares, la de Cortes, la del Buitre o la de Segart, per posar alguns exemples. Muntanyers, geògrafs, persones divulgadores del territori, ens han parlat d'estos cims magestuosos.

Quan pugem una mola recorrem una part de la nostra identitat. Les moles són part de la història física i humana del territori. Cap altre tipus de muntanya és més humana que una mola. Les seues laderes i cims han sigut aterrassades o habitades. Des dels cims, hi ha el domini visual, ampli i etern, però alhora canviant, del paisatge que el ser humà ha sigut capaç de construir. Cap muntanya és més humana que una mola, amb els seus testimonis d'altres civilitzacions, o de recents construccions, amb les vistes polícromes de camps amb diferents cultius i pobles que esgraonen planures, i rius que recorren les valls i reparteixen vida.

Quan caminem i fem cims, fem mola, busquem, preferentment esta combinació de natura i de cultura, de paisatge i d'harmonia, de vida i d'immutabilitat, de dona i d'home. Perquè fer mola és ser com el vent: més humà, més lliure.


Foto dalt: El Molón de Camporrobles (la Plana d'Utiel-Requena)

Centre: Mola de Sant Pere de Castellfort (els Ports)


Baix: Muela de Cortes (la Vall de Cofrents-Aiora)

dimecres, 22 de març de 2017

Els pobles abandonats del sud de Sòria

Tots els pobles abandonats tenen darrere una història de patiment i de misèria. Els de Sòria són particularment terribles. En l'últim viatge he pogut comprovar-ho de nou. També vaig parlar amb un dels dos habitants que queden a un poble que va tindre més de 150 veïnes i veïns i que no crec que tarde massa a buidar-se del tot. Una història, la d'este poble, que acabarà en breu. De veres. Potser ningú alçarà acta. Serà com una derrota de l'últim habitant contra ell mateix. Una més.

Tant de silenci, em va recordar el magnífic llibre recentment publicat per Paco Cerdà, 'Los últimos'. Un compendi d'històries humanes, profundament humanes, sobre despoblació i neorruralisme.
Entre tant de silenci, durant l'estada vaig omplir els ulls i els pulmons de pau, de bellesa, vaig carregar fanecades d'aromes, vaig omplir-me de la remor del vent i vaig deixar córrer davant meu el paisatge, l'amplària, la llibertat que se sent als espais oberts.

dimarts, 21 de febrer de 2017

Vaig acariciar la teua pell per última vegada i me'n vaig anar sense mirar arrere


Vaig acariciar la teua pell per última vegada, com qui agafa la mà del temps per a abandonar-lo definitivament. Et vaig mirar. La teua cotna està esquellada després de set segles. No sé si rebrotaràs esta primavera. Un segon, una cadència de bellesa, de sofriment, una llàgrima que va arribar fins al centre de la terra, entre les teues arrels immenses. La nostra mirada va discórrer entre el cel i la terra, entre dues espècies, entre dues infanteses, entre un roure i un humà.


Vaig acariciar la teua pell per última vegada, mentre tu esperes. Solemne. Alt, com tots els campanars del meu poble. Ferm, com la roca enfront del mestral i de la tramuntana. Com la flor que renaix d'entre la neu. Com l'aigua que s'escorre per les teues branques, la teua soca i aplega als teus pensaments.

Vaig acariciar la teua pell per última vegada. I vaig marxar sense mirar arrere. Caminant cap a l'horitzó, deixant-te amb la teua solitària càrrega d'anys, de temporals, de postes de sol i de trencs d'alba, de ventades, amb milions de quilos de blancor damunt teu. Et vaig deixar amb el cingle i la roca que t'han acompanyat en vida i alçaran acta del teu temps.

Quan torne ja no estaràs. O sí, com una relíquia que el mestral ha tombat, com un gegant vençut per la neu, com una llarga pàgina que ha passat.

Vaig acariciar la teua pell per última vegada i me'n vaig anar sense mirar arrere.

Al Roure Gros, Ares del Maestrat. Hivern de 2017


divendres, 27 de maig de 2016

L'emoció als ports de muntanya per damunt dels 2.000 metres d'altitud

Hui el Giro d'Itàlia ha pujat l'Agnello, port de muntanya per damunt dels 2.700 metres d'altitud, i demà puja la Bonette, la carretera més alta d'Europa oberta al trànsit, encara que no fa l'últim tram. 


Pujar ports de muntanya a estes altituds és una experiència única, gratificant. 'In situ' el contrast tèrmic, de vegetació, el canvi en el paisatge, contemplar i ser part de la grandiositat de les muntanyes, el llegat del vent i de la geologia, és extraordinari. La natura lliure, però també domesticada, el paisatge, eixa extraordinària combinació d'elements naturals i artificals, adquireix ací una de les seues més belles manifestacions.

Són molts els que no he vist ni voré, però he d'agrair a la Vuelta, el Tour i el Giro, haver pogut conéixer algunes d'estes muralles que han suposat un desafiament humà a la natura, un repte per a comunicar pobles i valls, passant a altituds fora de l'espai que l'ésser humà pot habitar i que mostren eixa riquesa dels ecosistemes de la terra. El món de la gota i la infiltració, la neu perpètua, l'aigua obrint un camí potser de milers de quilòmetres...

El Veleta, el Gavia, l'Stelvio, Envalira... són alguns dels europeus, però a Colòmbia, Xina i altres parts del món hi ha els més alts i més llargs del Planeta. Haver pujat recentment el Galibier, també vora els 2.700 metres, és extraordinari. No saps com expressar-ho, però saps que és positiu, que et fa ser persona, natura, cultura, humanitat.

dissabte, 18 de juliol de 2015

Calendari xarrades sobre paisatge i llibres 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' i 'Pobles valencians abandonats'


Queda tancat el calendari de presentacions fins a, com a mínim, finals de l'any 2016. Moltes gràcies.









Presentacions passades 


- VALÈNCIA. Dilluns 7 de març 201617.30 h. Centre de Formació de Persones Adultes Reina Germana Orriols (c/Esteban Dolz del Castellar, enfront estadi Levante UD)

- PENÀGUILA. Dissabte 12 de desembre 2015. 18 hores. Museu de l'Oli. 

- BENAVITES. Divendres 4 desembre 2015. 20 hores. Ajuntament de Benavites

- BARRACA D'AIGÜES VIVES. Dissabte 21 de novembre 2015. 18 hores



- VALÈNCIA. Dimecres 18 de novembre 2015. 19 hores. Escola d'Adults de Sant Marcel·lí (carrer de l'Enginyer José Sierra, número 24. Organitza: Associació d'alumnes




- ALMUSSAFES. Dijous 12 de novembre. 18 hores. Centre de Formació de Persones Adultes (c/Salvador Botella, s/n). Organitza: Centre de Formació de Persones Adultes 



- ALDAIA. Dijous 5 de novembre 2015. 18.30 hores. Centre de Formació de Persones Adultes Clara Campoamor (c/Sant Francesc, 50)



- CARCAIXENT. Dimecres 28 d'octubre. 19.30 hores. Biblioteca pública municipal. Organitza: Biblioteca Pública Municipal. Col·labora: Casal Jaume I Carcaixent i Grup Arrels.



- EL PUIG. Diumenge 25 d'octubre de 2015. Taula de llibres en l'Aplec al Monestir del Puig. 11.30 hores.

- BÉTERA. Divendres 16 d'octubre. 19.30 hores. Sala Exposicions Antic Ajuntament (c/Major, 12). 


- ALBORAIA. Dijous 15 d'octubre. 19.30 hos. Casa de cultura José Peris Aragó. Presentació llibre de poesia 'Paisatges i pobles abandonats'


- ALGÍMIA D'ALFARA. Dimecres 7 d'octubre. 19.30 hores. Saló d'Actes de l'Ajuntament (c/Sant Vicent Ferrer, 1). Organitza: Centre Excursionista l'Aixara d'Algímia d'Alfara


- SAGUNT. Dimecres 30 de setembre. 19.30 hs. Centre cultural Mario Monreal (Aula 2). Carrer Roma, 9


- ALMENARA. Dimarts 22 de setembre. 19.30 hs. Molí d'arròs. Avinguda País Valencià, s/n. Organitza: Ajuntament d'Almenara. Foto. Ajuntament d'Almenara


- ALFARP. Divendres 18 de setembre. 20 hs. Cooperativa Agrícola (centre del poble). Organitza: Club BTT Regaixo


- BENAFIGOS. Dissabte 12 de setembre. 19 hs. La Casa Gran (c/les Eres, 19)


- CULLA. Dijous 4 de setembre. 19 hores. Casa de cultura (enfront ajuntament). 


- TALES. Diumenge 30 d'agost. 19 hores. Centre multiusos (junt Ajuntament). Organitza: Grup Senderista Pas a Pas Tales


- MANUEL. Diumenge 30 d'agost12 hores. Biblioteca de Manuel (c/Àngel, 28). Organitza: Ajuntament de Manuel

- ARGELITA. Dissabte 25 de juliol. 19.30 hores. Plaza de la Iglesia. Organitza: Ayuntamiento de Argelita.


- SILLA. Dimecres 22 juliol. 20 hores. Teatre de la Plaça (Plaça del poble, junt a l'Ajuntament de Silla). Organitza: Ajuntament de Silla.


- LLUCENA. Dissabte 18 de juliol. 19.00 hores. Saló de ciutadania. Ajuntament Llucena (Plaça Espanya). Organitza: Associació cultural Llucena.


- QUATRETONDA. Divendres 17 juliol. 22.30 hores.  Pati de les Escoles Velles (ara pati de la Biblioteca). Organitza: Ajuntament de Quatretonda


- TORRENT. Disssabte 4 juliol. 11.30 hores. Centre Ambiental el Vedat. Vedat zona 1, nº 15. Organitza: Centre Ambiental el Vedat.  




- BENETÚSSER. Dissabte 30 de maig. En Trobada d'Escoles en Valencià Horta Sud. De 17 a 21 hores. 




- BENIMACLET. Dilluns 18 de maig. 20 hores. Centre Instructiu Musical de Benimaclet. (c/ el Barón de San Petrillo, 14).

- ALCOI. Dilluns 4 de maig. 19.15 hores. Presentació dels dos llibres de pobles abandonats a la Sala de Graus Roberto Garcia Payá, campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica. Dins dells actes organitzats amb motiu del 25 d'abril. Organitza: Servei de Promoció i Normalització Lingüística UPV. Col·labora: Acadèmia Valenciana de la Llengua.  



- COSTUR. Dissabte 2 de maig. 18 hores. Plaça Major. Dins les Festes de Sant Pere 2015. Organitza: Associació cultural La Fontanella.



- ALMÀSSERA. Dimarts 28 d'abril. 19.30 hores. Sala d'exposicions del Centre Cultural, junt Ajuntament d'Almàssera. Organitza: Associació de veïns Carraixet

- GODELLA (TROBADES HORTA NORD). Diumenge 26 d'abril. Des de les 10 hores. Organitza: Escola Valenciana



- ALBALAT DELS SORELLS. Divendres 24 d'abril. 20.30 hores. Espai Cultural (c/Escoles, 5). Organitza: Associació cultural El Portalet. Foto: Ajuntament Albalat dels Sorells. 




- VINARÒS. Divendres 17 d'abril. 19.30 hores. Sala d'actes de la Biblioteca municipal (plaça de l'Hort dels Escrivano). Organitza: Biblioteca pública municipal Vinaròs i Centre Excursionista Aula de Natura. 


- ALPUENTE. Dissabte 4 d'abril. 20 hores. Torre de la Aljama (antic ajuntament d'Alpuente). Organitza: Asociación cultural de Amigos de Alpuente. 


- VALL D'UIXÓ. Divendres 13 de març. 19.30 hores. Casal Jaume I (c/Almenara, 11, enfront Bingo). Organitza: Casal Jaume I Vall d'Uixó. Col·labora: Centre excursionisa la Vall d'Uixó.



- BORRIANA. Dijous 12 de març. 19.00 hores. Centre Públic de Formació Persones Adultes Historiador Viciana (FPA). C/Albert Einstein s/n. Organiza: FPA Borriana.



- ESTIVELLA. Dissabte 7 de març. 20 hores. Casa de cultura d'Estivella (c/Vicent Andrés Estellés, 1). Organitza: Associació cultural Arrels.


- COCENTAINA. Divendres 6 de març. 19.30 hores. Biblioteca Pública Municipal Pare Arques (Plaça de la Font, 10). Organitza: Grup d'Amics de la Natura, Garbera Cultural El Guaret i La Sajolida. 


- XÀBIA. Divendres 27 de febrer. 20 hores. Café Kbaret de Xàbia (c/Mestre Ángel Palencia, 12, darrere de Correus). Organitza: Xàbia Viva.


- VALÈNCIA. Dijous 26 de febrer. Palau de Pineda (seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo). Plaça del Carme.19.00 hores. Amb Joan Ribó, candidat alcaldia de Compromís per València.


- ALBORAIA. Dilluns 23 de febrer. 16 hores. Escola d'Adults (Centre Cívic Canonge Julià, al costat de l'Estació del Metro José Peris Aragó).


- BENEIXIDA. Divendres 20 de febrer. 19.30 hores. Saló de Plens de l'Ajuntament (Plaça de l'Ajuntament, 1).



- PUÇOL. Divendres 13 de febrer. 19.30 hores. Ateneu de Puçol. Organitza: Ateneu de Puçol, Ràdio Puçol, Grup Senderisme de Puçol, Col·lectiu Trellat i Acció Ecologista AgróC/ Pare Buenaventura, 8 (baix).


- BENIMACLET (València). Divendres 6 de febrer. 19.30 hores. Centre Instructiu Musical de Benimaclet (c/ el Barón de San Petrillo, 14).


- SAGUNT (al nucli del Port). Dilluns 2 de febrer. Centre Cívic el Port de Sagunt. 19 hores. (Avda Hispanitat, Antíc Sanatori). Organitza: Associació cultural Nautilus.


- GODELLETA. Divendres 30 de gener. 19.30 hores. Biblioteca Pública Municipal (C/Cervantes, 1). Organitza: Biblioteca Pública Municipal de Godelleta


- SERRA. Divendres 23 de gener19 hores. Lloc: Cinema d'Hivern. Organitza: Ateneu de Serra. Col·laboren: Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria i Associació de Muntanya 'Tot natura'


- BURJASSOT. Divendres 16 de gener. Casa de Cultura de Burjassot. 19.30 hores. Organitza: Biblioteca Pública Municipal


TAVERNES BLANQUES. Dijous 8 de gener. Biblioteca Pública Municipal (2n pis Centre Sociocultural la Altruista. C/Castellón, 2-1ª, fa cantó a la Plaça Ajuntament). 19.30 hores. Organtza: Biblioteca de Tavernes Blanques


- UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA. Dijous 18 de desembre. 12.30 hores. Sala d'actes del Rectorat (planta baixa). Organitza: Servei de Promoció i Normalització Lingüístic de la Universitat Politècnica de València


- MASSAMAGRELL. Divendres 12 de desembre. 19 hs. Centre Cultural (al costat estació del Metro). Organitza: Compromís per Massamagrell


- VALÈNCIA. Dijous 11 de desembre. 19.30 hs. Organitza: El Racó de la Corbella (c/Maldonado, 46, baixos). Junt Plaça del Pilar. Barri de Velluters. València

- ALBORAIA. Dijous 27 de novembre. 19 hores. Lloc: Auditori Municipal (c/Miraculosa, s/n), enfront ajuntament, a 3 minuts parada Metro Alboraia Peris Aragó, aparcament pròxim entre cementeri i estació, nord nucli urbà

Foto Alboraia: Vicente Carrión