Projecció de fotos "Pobles i paisatges valencians" organitzada per l'Associació de veïns La Patacona d'Alboraia

La projecció de fotos va consistir en el comentari de les fotos per part de l'autor. Es van mostrar unes 200 fotografies de paisatges valencians, des de postes i eixides de sol, ciutats amurallades, nevades, rius, cascades, vistes de paisatges singulars... fins a pobles valencians abandonats.

L'acte va ser divendres 3 de juliol a les 20h en el local de l'Associació de Veïns de la Patacona a l'Apartahotel Passeig Mare Nostrum (junt l'Institut Patacona i la residència de la tercera edat). Va ser organitz per l'Associació de veïns La Patacona-Vera d'Alboraia. Moltes gràcies a tota la gent que va col·laborar per a què l'acte fóra realitat, des de les persones que es preocuparen per demanar el local, superar els entrebancs, comprar i muntar el projector, convocar els veïns, fins als assistents, entre ells les regidores de l'Ajuntament Àngels Belloch i Àngels Doménech. Espere que haja sigut d'utilitat i que fem més projeccions de fotos.

Fotos: Carmen Alfonso, presidenta de l'AV Patacona, presenta l'acte; moment inicial de la xarrada; foto de grup al finalitzar l'acte.

L'aldea de Los Sardineros (Requena) i Penen de Albosa

Àngels i jo vam anar a Los Sardineros en desembre de l'any 2007. Este nucli de població forma part de Requena, un dels municipis valencians de major extensió, i està a uns 4 km. de l'aldea de Penen de Albosa, de la qual depén. Los Sardineros es troba en el començament del descens cap al riu Cabriol, en una zona on encara hi ha cultius i també una àmplia massa forestal. Dins del Parc natural de les Gorges del Cabriol. Segons l'Institut Valencià d'Estadística (IVE) a Los Sardineros hi ha un habitant, mentre que a Penen de Albosa són en el seu conjunt 17 els veïns i veïnes.

La veritat és que quan Àngels i jo vam anar el paisatge acompanyava per sentir el buit i el silenci que moltes vegades pots trobar en estos llocs. Bufava el vent sec de ponent o mestral. Cases en runes, restes de la vida quotidiana com el carro que veiem en la fotografia, però també un paisatge fet per l'home, construït a la seua imatge i semblança. Ens vam anar contents d'haver conegut un poble més de la nostra geografia, un espai en algun temps ple de vida, ara pràcticament enrunat.

Posta de sol des de Hita, municipi de Guadalajara

La foto correspon a un dels moments més màgics que ens ofereix la natura: quan el sol està a punt de pondre's. Esta foto és d'un viatge a Guadalajara. En concret vam estar a Cogolludo, des d'on ens vam poder acostar a Hita. La veritat és que el de Guadalajara va ser un viatge magnífic. Ens va permetre conéixer molts espais d'una gran bellesa.

La marjal d'Almenara, una antiga albufera situada entre les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre

La marjal d'Almenara és un Lloc d'Interés Comunitari, inclòs dins la Xarxa Europea d'Espais Protegits Natura 2000. Es tracta d'una antiga albufera hui ja quasi colmatada, i que se situa entre els rius Belcaire i Palància, a les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, respectivament. Té una superfície de 1.486 hectàrees i comprén els municipis de La Llosa, Almenara, Xilxes, Moncofa, Sagunt, Benavites i Quartell.

En la fotografia veiem el tram de la marjal conegut com "els estanys d'Almenara", un lloc molt agradable per a la visita, i que ara mateix s'està condicionant com una zona d'oci i per al gaudi ciutadà. La fotografia amb muntanyes al fons és la vista des de la marjal cap a Benavites i la vall de Segó. El cicle anual d'ompliment de l'Albufera es produïa per l'efecte de les fonts de Quart i Redona de La Llosa i també per l'efecte dels ullals o naixements d'aigua. Recordem que molt a prop dels estanys estan les últimes estribacions del Sistema Ibèric, en les Serres d'Espadà i la Calderona.

Posta de sol des de los Altos del Pinar, Torralba del Pinar, al Parc Natural de la Serra d'Espadà

De vegades, les excursions et permeten gaudir moments com este. El meu amic Pere i jo havíem fet l'ascensió als Alts del Pinar, a Torralba, en el Parc Natural de la Serra d'Espadà, i ara el sol ja estava a punt de desaparéixer darrere de les muntanyes de l'horitzó. Tons càl·lids per a la posta de sol d'un dia de ponent. En altre moment, una altra excursió al mateix lloc, Àngels i jo vam poder gaudir d'una posta en tons grissos, i amb rajos de sol col·lant-se i reflectint-se entre els núvols.

L'aldea deshabitada de Les Alberedes (municipi de Portell de Morella, els Ports)

L'aldea deshabitada de Les Alberedes es troba en Portell de Morella, dins la comarca castellonenca dels Ports. Concretament està en el límit amb l'Aragó, junt al riu de la Cuba. El seu últim habitant, a qui vam conéixer personalment fent feines del camp en l'aldea, la va abandonar l'any 1990. Les Alberedes no té camí asfaltat d'accés i es troba en una de les zones més desconegudes de la comarca dels Ports.

Dir que els seus habitants, tot i pertànyer a un municipi valencianoparlant com Portell, parlaven castellà, donada la major proximitat geogràfica als pobles de l'Aragó, a més, anaven a escola al veí mas de San Juan, en Terol, a dos-cents metres de l'aldea. La introducció del llibre de pobles abandonats que hem escrit José Manuel Almerich i jo és el testimoni de seu últim habitant. En este mateix blog podeu consultar una altra entrada sobre les Alberedes ací.

El magnífic llibre de Elías Rubio sobre els pobles abandonats de Burgos: “Burgos. Los pueblos del silencio” (Fotos cedides per l’autor)

“Burgos. Los pueblos del silencio” és un magnífic llibre del qual és autor Elías Rubio Marcos (Informació de l’autor ací). Tracta sobre la despoblació patida per 64 nuclis de població de la província de Burgos i l’exemplar que jo tinc a les meues mans és la sexta edició, corresponent a l’any 2007. La pròpia dedicacatòria del llibre mostra l’admiració i l’estima de l’autor pel seu paisatge i les persones que hi viuen o han viscut: “A todos los hombres y mujeres de los pueblos de Burgos, con admiración y agradecimiento”.

El llibre és interessant per vàries coses. Per una banda, per la incorporació a la publicació (de gran format i amb moltes il·lustracions) de fotografies antigues de quan estos llocs estaven habitats. Este fet mostra un treball impressionant per aconseguir que la memòria d’estos espais no es perda amb la desaparició física i amb la mort dels seus últims habitants.

Per una altra banda, Rubio acosta dades sobre els pobles, com ara referències històriques, el motiu concret de la despoblació, l’any, la ubicació, el nombre d’edificis de què constava, el lloc on va emigrar el veïnat, la situación actual, les restes d’interés, la poblacin estiuenca aproximada i els cognoms del poble.

A més, hi ha nombroses anècdotes de la vida quotidiana que ens parlen de com era la vida en estos llocs. A mi m’ha cridat l’atenció molt la ubicació d’alguns d’ells, la manca de llum elèctrica, experiències traumàtiques com assassinats i sobretot les dades, moltes d’elles il·lustrades amb fotos, d’eixa vida quotidiana (romeries, bodes, fotos de família…). . L’apartat “Calor humano”, inclòs en la mateixa fitxa de cada població, ens parla de moltes dades d’este estil.

L’experiència de l’autor, Elías Rubio Marcos, es va iniciar com a espeleòleg al Grupo Espeleológico Edelweiss, ja pels anys 60. I posteriorment ha fet molts treballs sobre arquologia, eremitoris i esglésies rupestres, arqueologia industrial, etnografia… fins al punt de ser considerat com un autèntic especialista en Burgos. Vos recomane que entreu en l'apartat que vos he citat al principi sobre l'autor.

Jo no conec Elías personalment. Vaig conéixer la seua obra i vaig contactar amb ell per correu electrònic. Del seu llibre queden pocs exemplars, però finalment vaig poder-ne trobar un a la llibreria Espolón de Burgos, que m’enviaren per correu postal reembolsament. Ara, amb el llibre davant meu, i també el que he llegit sobre l’autor, no puc més que felicitar-me perquè existisquen persones com Elías. A personas com ell devem moltíssim, per treballs fets amb professionalitat i coneixements, però també amb dedicació i estima per la seua terra. Segurament, sense este segon complement, no es podria fer un treball tan digne.

Jo el vull afegir a persones que han fet tantes coses per la cultura del seu poble, rebent a canvi la satisfacció de fer les coses en què creuen i perquè estan segurs que si no ho fan ells, no ho farà ningú. Tots mereixen el màxim respecte. Alguns ja els he citat al meu blog, altres els citaré: Luis Calvente, el webmasters del blog “Los pueblos deshabitados”, José Luis de Campos de Arenoso…

Fotos cedides per l’autor per a ser publicades a este blog (de dalt a baix): Bárcena de Bureba; portada del libro (núcleo de Cortiguera); Villalta; Tamayo; retrobament de veïns a Hormicedo; església de Ahedo de Bureba; Ahedo de Bureba; Parayuelo; l’autor en les runes del Monestir de Santa María de Rioseco.

Llocs per a anar en estiu: El Pozo Negro de Fuentes de Ayódar, en la Serra d'Espadà

El Pozo Negro, en el municipi de Fuentes de Ayódar, dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà, és un lloc per a anar en estiu. Un lloc que destaca per la seua bellesa, i per la frescor de l'ambient. I un espai en el que si hi ha aigua (i sol haver-hi tot l'any, excepte si els estius són extraordinàriament secs) podem fer un bon bany. Es troba a uns 3 km. del nucli de població de Fuentes, en la pista forestal que puja en direcció a Torralba del Pinar. Crec que el recorregut està tancat per a la circulació de vehicles a motor. O siga, que a passar un ratet caminant.

En esta entrada vos mostre fotos de l'estiu de 2007, quan Àngels i jo vam acudir. Les fotos ens mostren el paisatge pròxim a Fuentes, en direcció a Cirat, afectat de forma dramàtica per l'incendi de 1994, i del qual la Serra no s'ha recuperat totalment. La pujada cap a Torralba (on es veu Àngels a l'esquerra) tampoc està totalment recuperada, però hi ha trams en què l'afecció del foc és major (pròxim a Torralba) que ací.

Demane fotografies antigues de pobles abandonats per a publicar-les al blog i conéixer com eren estos llocs abans de la despoblació

Demane la col·laboració d'aquelles persones que han viscut o tenen família a estos llocs que ja s'han abandonat. Alguns m'heu escrit, altres coneixeu el blog. La finalitat és obtindre fotografies que ens mostren com eren estos indrets i com han anat evolucionant amb el pas del temps. Com pobles plens de vida, ara estan en runa; o aquells que fa uns anys estaven en runa, ara estan rehabilitant-se. I com ha canviat el paisatge que els envoltava. L'objectiu no és enriquir-se, només mostrar-ho en este blog i per tant mostrar-ho al màxim possible de gent d'una forma accessible. El meu correu: agustihernandez@hotmail.com

Presentació llibre pobles abandonats i projecció de fotografies al municipi de l'Olleria (la Vall d'Albaida)

L’Olleria ha acollit una conferència sobre pobles valencians abandonats en el Teatre Cervantes divendres 12 de juny. El ponent, Agustí Hernàndez, va mostrar en fotografies els principals nuclis de població deshabitats existents en territori valencià. També va explicar les causes per les quals s’ha arribat a esta situació (construcció d’embassaments i emigració rural fonamentalment) i les conseqüències (reforestació, pèrdua de cultius, pèrdua de poblament, incendis forestals, erosió…).

L’activitat també va servir per a presentar el llibre “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit”, editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, del qual Hernández és coautor. En l’activitat també es va presentar el blog www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com, amb el qual el ponent pretén anar recuperant fotografies antigues d’estos llocs que o bé s’han asolat, o s’han submergit, o en alguns casos s’han rehabitat. També es va poder vore molts altres pobles abandonats de fora del País Valencià (La Rioja, Sòria, Extremadura, Aragó…).

Les aldees de Mira (Don Fidel, la Fuencaliente y el Cañaveral) submergides baix l’embassament de Contreras. Fotos de Fernando Moya

Els Barris de Don Fidel, la Fuencaliente y El Cañaveral, els tres en el municipi de Mira, van ser expropiats per l’Estat per a la construcció de l’embassament de Contreras, i posteriorment submergits. Quaranta-set famílies van ser traslladades i instal·lades de forma provisional en la Finca Torre Espioca de Picassent, i definitivament en 53 vivendes situades al poble de Picassent. L’embassament es va inaugurar l’any 1969 i els últims reallotjaments es perllongaren fins a primers de la dècada dels 80.

Nacho Latorre ens comenta que Fuencaliente era “la gran devesa i vergel de la zona” i l’autor té documentación d’ella des del segle XV. Vore informació ací. Al Barri de D. Fidel li ve el nom per Fidel García-Berlanga, avi del cineasta i gran polític de la comarca. Una família que, a més, són els propietaris de la Venta de Contreras. Els habitants d’esta zona van ser traslladats a Picassent, com he comentat, i fins no fa molt encara tornaven el segon diumenge de maig a contar-li el “mayo” a la Verge de la Cova Santa, ubicada en una cova molt bonica del riu Cabriol.

Estes fotografies que adjunte en el blog són d’un moment de sequera, amb el nivell de l’embassament molt baix, però l’accés a les runes de les poblacions ara és impossible. Les fotos han sigut cedides amablement per Nacho Latorre, autor del llibre “Rutas por las Hoces del Cabriel” per a ser publicades en este blog i l’autor de les fotos és Fernando Moya, cronista de Fuenterrobles.

L’embassament de Contreras es va concebre per al regadiu de la ciutat de València i la seua horta, i és l’embassament més gran situat en terres valencianes, tot i que la majoria està a Castella la Manxa. Com sempre, per a les necessitats de les ciutats, especialment València, que augmentava la seua superfície i población de forma accelerada, qui ho va pagar foren els pobles de l’interior, com també va ocórrer en els casos de Domeño, Loriguilla i Benagéber, amb els embassaments del riu Túria.

Carles Rodrigo i Jorge Hermosilla, de la Universitat de València, al seu article “Cambios de límites de términos municipales en el territorio valenciano por actuaciones del I.N.C. – Y.R.I.D.A.” ens expliquen que les 47 famílies provenien “de les aldees de Fuencaliente de Mira, Cañaveral, La Pradera y Casas de Hipólito”. Este article va ser publicat a la revista Cuadernos de Geografía (novembre 1997).

Fotos (de dalt cap avall): runes de l'ermita de la Fuencaliente, runes del barri del Cañaveral, runes barri de Don Fidel, foto general d'on estava el Cañaveral, font de la Fuencaliente. Autor: Fernando Moya.

Magnífic blog sobre el desaparegut lloc de Campos de Arenoso (el Alto Mijares)

http://www.telefonica.net/web2/camposdearenoso/

La pàgina web que vos indique és sobre Campos de Arenoso, poble desaparegut a finals dels anys 70 per a la construcció de l'embassament d'Arenós (entre Montanejos i Puebla de Arenoso). La imatge que veieu és un pantallazo de la pàgina d'inici i la primera és la que vaig fer l'estiu de l'any 2005, quan el nivell de l'embassament baixà i ens va permetre vore les runes del poble enderrocat. Campos de Arenoso va ser municipi, i perdé eixa condició abans de les obres de l'embassament. Dir-vos que en el meu blog ja hi ha un enllaç (columna dreta o enllaç).

La web de Campos de Arenoso és tot un repertori gràfic, amb fotos aportades per ex veïns o gent que descendeix del poble. Al mateix temps, dir que és una aportació magnífica per al coneixement del poble, o per preservar la seua memòria. Gràcies a gent com el webmaster molta gent podrá conéixer que baix l'embassament d'Arenós va viure i morir un municipi. També vull aportar una dada, la imatge "gran" que presideix l'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", del Museu Valencià d'Etnologia, és de Campos, del seu paisatge, en 1970, obra de Inocencio Sarrión.

La vall del riu Llucena, la Serra de la Creu i el Contador (comarca de l'Alcalatén)

La vall del riu Llucena i les zones pròximes (el Contador, el barranc de Gorgàs i la Serra de la Creu) és una de les zones on més es pot apreciar la duresa de la vida en la muntanya. Hi ha un gran desnivell en molt poc d'espai. En a penes uns quilòmetres, passem d'uns 500 metres d'altitud en el fons del riu Llucena, als més de 1.000, si ascendim cap a Penyagolosa. I el territori mostra eixes traces de la vida en la muntanya: bancals abandonats, masos, boscos en recuperació que s'han cremat tantes vegades... Llucena i la vessant sud del Penyagolosa són una cara ben coneguda de les comarques de Castelló. La imatge mostra un mas pròxim al cim de la Talàia, situat a la part est de la vall del riu Llucena.

Ascensió al Pico Pina o Alto de Santa Bárbara (Pina de Montalgrao). Vos recomane prismàtics

L'Ascensió al Pico Pina o Alto de Santa Bárbara, al límit ja amb les terres de Terol, és una altra d'eixes pujades que es poden fer en família, i per a les quals no hi ha una gran dificultat. El desnivell, eixint des del poble de Pina, és d'uns 400 metres, aproximadament, que si pugem per la pista forestal no arriben a ser d'una extraordinària dificultat. Jo vos recomane pujar o baixar per itineraris diferents: pista i senda.

Les fotos que vos mostre són eixes dues opcions. Dalt hi ha una vista magnífica perquè el cim està aïllat i assoleix pràcticament els 1.500 metres d'altitud. Estem rodejats per l'Altiplà de Barracas, les Serres del Toro i de la Bellida, la Calderona, la Vall del Palància, els contraforts occidentals de la Serra d'Espadà, la vall del riu Millars i de fons, cap al nord, el Penyagolosa, el Cabezo de las Cruces, i una immensitat molt bonica, un paisatge diferent segons les zones.

També podem apreciar les restes de l'incendi de 1994, en la nostra part est, cap a la Serra d'Espadà i l'Alt Millars. Vos recomane esta excursió en un dia de mestral, però que no siga molt fort, clar. Ara bé, insistisc, les vistes són de paisatge, per a fer amb prismàtics. Àngels i jo la férem per última vegada en setembre de 2005, data de la qual són estes fotos.

Ascensió al Cabezo de las Cruces (Cortes de Arenoso) en el límit amb Terol

La vista des d'este cim, de més de 1.700 metres d'altitud, en la comarca de l'Alt Millars, ofereix una panoràmica encissadora. Recorde com Àngels i jo vam partir a les 9 i mitja del matí de Cortes de Arenoso, i després d'unes tres hores, havíem arribat al cim. Pel camí vam passar pel Mas de las Cruces, el mas situat a major altitud del territori valencià (1560 metres).

Per als amants del paisatge, dir-vos que la vista des del cim és amplíssima. M'atreviria a dir que de les millors que es poden fer a territori valencià. Al costat de las cruces (es veu en la foto), la Peñacalva, ja a Nogueroles (Terol).

Fotografies actuals del nucli de població de Monnegre de Dalt aportades per l'Ajuntament de Xixona que demostren com ha canviat el lloc

Gràcies a l'Ajuntament de Xixona, tenim ocasió de conéixer en quin estat es troba actualment el disseminat de Monnegre de Dalt, del qual ja vaig publicar una entrada amb fotografies fetes l'any 2003. Les fotografies que amablement se m'han enviat ens permeten vore un paisatge molt bonic, erosionat, i, desgraciadament, molt desconegut per valencians i valencianes. El situem aigües avall de l'embassament històric de Tibi. Podeu consultar més informació petjant ACÍ, en l'altra entrada que ja vaig publicar que inclou fotos de l'escola tancada o del nucli més pròxim.

Inauguració de l'exposició de pobles abandonats a Benifairó de les Valls el divendres 5 de juny

La Casa Lluís Guarner, a Benifairó de les Valls (el Camp de Morvedre) va acollir divendres 5 de juny la inauguració de l'exposició del Museu Valencià d'Etnologia "Pobles abandonats, pobles en la memòria". Teniu més informació al blog de Juan Antonio Alcántara, del Museu Valencià d'Etnologia: http://itinerants-maletesmuvae.blogspot.com/. Fotos d'este article: Juan Antonio Alcántara.

Presentació dels llibres de set autors a l'Auditori d'Alboraia (també el meu de pobles abandonats)

Ahir vam celebrar un acte a Alboraia del qual estic molt orgullós i que crec que era un deute que els veïns i escriptors teníem mutuament. Es va presentar distintes obres d’autors i autores del poble, entre elles el meu llibre de pobles abandonats. L’acte el vaig organitzar jo personalment, contactant amb els autors, encara que després, perquè fóra un acte institucional, es va posar sota el paraigües de l’Ajuntament d’Alboraia a través del Bloc Nacionalista Valencià, partit amb representación municipal.

Demane perdó als moltíssims autors als quals no se’ls ha pogut donar l’oportunitat de presentar les seues obres, que em consta que són molts, i voldrien haver-ho fet. Tota la culpa és meua. També vull donar les gràcies als autors, tots els quals han participat altruistament; al públic assistent, als distribuidors dels llibres, i també al venedor. Si algun d’estos llibres els voleu comprar, els podeu trobar en les llibreries habituals d’Alboraia. Per a qualsevol comentari, em podeu escriure a: agustihernandez@gmail.com

Reproduïsc la nota de premsa de l’acte i algunes fotos.

Més de cent persones acudiren a escoltar Francesc Bayarri, Jordi Bayarri, Cristòfol Martí, Rafa Arnal, Agustí Hernàndez, José Vicente Marco i Víctor Panach

Set autors presenten a Alboraia els seus llibres en un acte organitzat pel Bloc

La regidora, Àngels Belloch, va destacar l’objectiu de donar a conéixer el treball dels escriptors del municipi

Francesc Bayarri, Jordi Bayarri, Cristòfol Martí, Rafa Arnal, Agustí Hernàndez, José Vicente Marco i Víctor Panach van presentar ahir els seus llibres en un acte organitzat pel Bloc de l’Ajuntament d’Alboraia. També estigueren Juli Esteve i Jesús Huguet. L’acte va ser conduït per la regidora d’este partit, Àngels Belloch; i el secretari comarcal del Bloc de l’Horta Nord, i veí d’Alboraia. Belloch va destacar l’objectiu de donar a conéixer el treball dels escriptors del municipi, alguns dels quals han editat obres recentment, i altres les han reeditades, traduïdes; o simplement s’ha pretés donar a conéixer els autors al públic.

L'activitat celebrada a l’Auditori Municipal va contar amb la presència de més de 100 persones, ja que en acabar l’acte es va sortejar un exemplar de cada llibre presentat, adquirit per l’organització, i s’havia donat uns 110 números. En l’acte també es podia adquirir els llibres, i hi havia una taula reivindicativa muntada per l’Associació d’Alumnes de l’Escola d’Adults, per a demanar el suport veïnal i impedir el tancament de l’escola, com pretén l’equip de govern.

www.fotosvalencia.es és una magnífica pàgina web amb fotografies de paisatges de tot el territori valencià (fotos cedides per Luis Calvente)

www.fotosvalencia.es és una pàgina per a deleitar-se amb la vista. I reflexionar. Ens demostra com un paisatge, una vegada enfocat, reflectit en imatges, pot ser tan diferent segons les circumstàncies. Luis Calvente, fotògraf professional, demostra una gran tècnica fotogràfica, i moltes hores d'estar a l'aguait, captant els millors moments de la natura: el pas dels núvols, el vent de Mestral, el dia després de les nevades o de la pluja. Enhorabona. Em permet el luxe de recomanar, directament, tres apartats de la seua web, que per al meu gust, reflecteixen tres magnífics espais del País Valencià: Penyagolosa; Calderón-Javalambre i la Font Roja.

En este blog, a més, mostre algunes de les seues fotografies referides a altres parts de l'Estat Espanyol, les quals ens mostren la natura en tota la seua bellesa. De dalt a baix les fotos són: Vessant sud del Penyagolosa, Bosc de la Banyadera (Penyagolosa), Faig Pare (Ports de Tortosa), El Turmell (els Ports), Bosc de Fanlo (Ordesa), Naranjo de Bulmes (Pics d'Europa) i Cerro Calderón (el Racó d'Ademús).

Luis Calvente és fotògraf professional i membre de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme, així com també de l'Associació Espanyola de Fotògrafs de Natura. Les seues fotografies han sigut publicades en NationalGeographic, Visión Salvaje, Grandes Espacios, Descobrir Catalunya, Nat, Fotógrafos 2006: Las mejores imágenes de naturaleza del año, Comunidad Valenciana, "Pobles abandonats: Els paisatges de l´oblit"; Escapadas Valencianas, així com unes altres publicacions i follets turístics per a la Generalitat Valenciana i altres entitats i editorials.

Presentació del llibre de pobles abandonats a Rótova (la Safor) amb l'Ecomuseu Vernissa Viu

José Manuel i jo vam presentar el llibre de pobles abandonats amb la gent de l'Ecomuseu Vernissa Viu. L'acte va tindre lloc al Centre Social de Rótova (comarca de la Safor) a partir de les 20 h i acudiren unes 40 persones. L'activitat pretenia mostrar els nuclis de població deshabitats situats al territori valencià, així com també aquells d'unes altres parts de l'Estat Espanyol, i explicar les causes i conseqüències de la despoblació. Vídeo de la presentació ACÍ.

Article publicat pel diari Mediterráneo referit al blog sobre Castelló "Caminatas a las 8" i el meu

El diari Mediterráneo ha publicat un article magnífic, en el Suplement "Medio Ambiente" que tan bé coordina Sara Claramonte, sobre el blog "caminatasalas8.blogspot.com". El blog ja l'he ressenyat a esta mateixa web, però no em canse de visitar-lo. Rutes per les comarques de Castelló, especialmente les comarques de la Plana Baixa i Alto Mijares, que són una mostra de l'estima que el seu autor, Juan José Carrasco, per la nostra geografia. Enhorabona. En eixe mateix article també hi ha una menuda menció a este blog.

La XI Mostra Cultural de la comarca de l'Alcalatén serà a Benafigos el pròxim dissabte 13 de juny

(Informació remesa per Enrique Salvador Sancho, moltes gràcies)

10:00 BAN Anunciant la XI Mostra Cultural de l'Alcalatén.
10:15 Lliurament de "la clau de la mostra". Pel representant de la Coordinadora de Barris de l'Alcora al representant de l'Associació Cultural L'Ortisella de Benafigos, acompanyats per les autoritats, representants de les associacions organitzadores i patrocinadores, i la Colla de Dolçainers i Tabaleters de l`Alcalatén.
10:30 Pregó de la Mostra. A càrrec d'Enrique Salvador (president de La Coordinadora d'Associacions Culturals de l'Alcalatén).
10:35 Presentació oficial de la mostra. A càrrec de la presidenta de A.C. l'Ortisella de Benafigos.
10:40 Paraules de benvinguda. A càrrec de l'Alcalde de Benafigos.
10:45 Inauguració oficial. Per les autoritats i convidats del mercat tradicional d'artesania, publicacions, gastronomia i exposicions.

11:30 Taller de confecció de llana en la caseta de les mestresses de Benafigos.
11:45 "Aficionados a la Jota San José".
12:15 Rondalla Jove de Llucena. En l'Església Parroquial.
13:15 CONCERT a càrrec d'Amics de la Música de Figueroles a l'Església de Benafigos.

14:00 DESCANS.

16:45 Represa del mercat tradicional i exposicions.
17:00 Visita guiada a l'Església de Benafigos.
18:00 Grup Folklòric "La perla de la Muntanya" de Llucena
18:30 Rondalla i Grup de Danses de Figueroles.
19:00 Grup de Danses la Font d'Aixart de l'Alcora i Rondalla l'Alcalatén de l'Alcora.
19:30 Rondalla i Grup de danses "la Fontanella de Costur".
20:00 Representació i volta. Acompanyats per la rondalla local "Els Quintos de Benafigos".

20.30 BUREO
A càrrec de la rondalla i grup local de Benafigos.
21:00 CLAUSURA
Del mercat tradicional i exposicions.
22.30 Sopar de pa i porta.

NOTA:
Durant la mostra tindrà lloc el IV Concurs de Fotografia. Les bases es poden arreplegar en la taula de la Coordinadora o consultar-les en la següent adreça d'Internet:
http://www.coordinadoradelalcalaten.blogspot.com

Eixida des d'Alcubles per a recuperar el camí per on baixava la neu dels ventisquers de La Bellida cap a València

L'objectiu d'esta iniciativa és netejar el camí que, des dels dipòsits de neu de La Bellida (Canales, aldea de Sacañet) al seu pas per Alcubles, servia per dur la neu emmagatzemada cap a València, en estiu. Els dipòsits de neu són ventisquers, una espècie de parets de pedra que empraven les ombries i el propi desnivell de la muntanya per cobrir la neu. Amb l'arribada de les neveres elèctriques i gelateres, esta activitat va entrar en desús. Els ventisquers es van construir en la xicoteta edat del gel, fa uns tres segles, una època en què les temperatures van ser inusualment més baixes del normal. Foto de baix: Associació Cultural Les Alcubles (J.R.Casaña). Dalt: Ventisquer de Los Frailes.

Dissabte 30 de maig

9 h. Plaza San Agustín. Les Alcubles.

Recorregut: Plaza San Agustín, PR-105, Cañadillas, Corral de los Tiesos/Silvinos.

Es recomana agafar alguna aixada xicoteta per a traure la terra de dins de les carriles. Regrés a Alcubles cap al migdia

El Mas del Rotgle (l'Alcora, l'Alcalatén), un mas deshabitat situat en la vessant sud del Penyagolosa

L'Alcalatén és una comarca que sempre m'ha encissat. Va des dels aproximadament 200 metres d'altura en la part més baixa, fins als més de 1.800 que s'assoleixen al cim de Penyagolosa. I pel camí podem veure el canvi en el paisatge a mesura de l'altitud, però també per l'efecte humà (incendis, repoblacions, cultius abandonats o de nous, masos i pobles, a més de la natura en estats molt variats).

El Mas del Rotgle, situat en el terme municipal de l'Alcora, està a uns escassos 2 kms. de l'aldea de Araia, ja en els confins de l'Alcalatén amb la comarca de l'Alt Millars. Prop, ho coneixereu, també està el bonic paratge del Salt del Cavall. El mas del Rotgle és un mas que va buidar-se en els anys de la despoblació de les masies (els 60 i 70) i que està ahí, amb alguna casa rehabitada, mostrant-se amb la majoria de les seues cases enfonsades.

Jo vaig passar per ell en una excursió en bicicleta que em dúia des de l'Araia fins a Llucena, i veges per on, vaig haver de caminar amb la bicicleta al costat alguns kms. El paisatge, en esta part, està rebrotant d'un incendi no massa llunyà en el temps.

VII Trobada dels pobles del Parc Natural de la Serra d'Espadà a Alcudia de Veo el pròxim dissabte 23 de maig

Alcudia de Veo és un municipi format per quatre nuclis de població (Alcudia de Veo, Veo, Benitandús i Jinquer), un dels quals, Jinquer, està deshabitat (http://ive.ive.es/nomenclator/municipio?id=12006&year=2008&idioma=val). El poble està al cor del Parc Natural de la Serra d'Espadà. Ací vos incloc fotos dels quatre nuclis de població (les quatre primeres), a més d'una vista dels voltants, com la vista des dels pic dels Òrguens cap a Suera; i detalls del despoblat de Jinquer. En l'enllaç es parla un poc més de Jinquer, i també els lectors manifesten els seus dubtes sobre la llengua que es parlava a Jinquer.

Programa d'actes de la trobada

11:00 h. Inauguración del 7º encuentro de los pueblos del Parque Natural de la Sierra de Espadán, al compas de " l'escola de dolçainers de Tales".

- Muestra de recursos y productos.
- Demostraciones de actividadestradicionales.
- Talleres medioambientales. Exposiciones
- El Parque Visto por los niños.
- Espacios Naturales de Castellón.
Suelta de aves.

14:30 h. Comida popular.
16:00 h. Reanudación de las jornadas
17:00 h. Animación Infantil de Títeres " La Princesa de Jinquer "
18:00 h. Charla del profesor Pablo Vidal "Recuerdos delPasado. La trashumancia en Alcudia de Veo"
19:00 h. Actuación de los grupos de Baile.
- Aires de la Sierra de Villamalur.
- Grup Folcklore d'Onda

00:00 h. Concierto RABOSA ROCK

La novel·la "La lluvia amarilla" (narra la despoblació d'Ainielle) es converteix en un monòleg teatral (article publicat al Diario Vasco)

Reproduïsc el principi d'este interessant article publicat al Diario Vasco, que podeu llegir complet ací: http://www.diariovasco.com/20090515/cultura/novela-lluvia-amarilla-convierte-20090515.html

La novela 'Lluvia amarilla' se convierte en monólogo teatral

El texto de Llamazares llega hoy al Principal interpretado por Chema de Miguel

«Con la muerte de Andrés desaparece el último habitante de Ainielle, un pueblo del Pirineo de Huesca». Éste podría ser el doloroso resumen de la novela de Julio Llamazares, La lluvia amarilla. La publicó en 1988 y se convirtió en uno de los grandes éxitos editoriales de aquel y siguientes años. Y fue una gran sorpresa para el autor, que así lo reconoce: «Yo no apostaba mucho por ella; me refiero desde el punto de vista comercial. No hay que olvidar que, cuando apareció en las librerías, España era posmoderna y nada quería saber de su realidad.

La compañía madrileña [in]constantes teatro, se ha atrevido con este texto que, según el director del montaje, Emilio del Valle, «nos sitúa ante una gran metáfora a partir de la cual podemos reflexionar sobre la memoria y el olvido, la voluntad, el tiempo, la naturaleza, la identidad y el abandono».

Les trinxeres de la Guerra Civil als Òrguens (la Serra d'Espadà)

Els Òrguens, a la Serra d'Espadà, és una talàia rodejada de trinxeres de la Guerra Civil. Quan arribes a la part alta, on ja suaviatza la pendent, descobreixes que pràcticament tota la zona superior, allomada, està coberta de trinxeres. Vam estar caminant per una d'elles durant pràcticament cinc minuts, recorrent-la i guaitant la vista des dels nius d'ametralladora. La Serra d'Espadà conserva, a més, altres llocs on la presència de la Guerra Civil és encara ben present. En la foto es veu la plana d'Onda i a la dreta seua, el pic del Montí.

La província de Castelló suma 49 deserts demogràfics, pobles amb menys de 10 hab/km2 (article publicat a Las Provincias de Castelló)

(Reproduïsc part d'este interessant article publicat a Las Provincias de Castelló i que podeu consultar íntegre a esta direcció: http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/castellon/castellon-suma-desiertos-demograficos-20090510.html)

Castellón suma 49 desiertos demográficos

Uno de cada tres municipios de la provincia tiene menos de 10 habitantes por kilómetro cuadrado

"El goteo constante de la despoblación ha dejado medio vacíos buena parte de los municipios del interior de Castellón. El resultado: 49 pueblos de las comarcas del Alto Palancia, Alto Mijares, L'Alcalatén, Els Ports y L'Alt Maestrat son lo que los geógrafos denominan desiertos demográficos, municipios con densidad igual o inferior a 10 habitantes por kilómetro cuadrado.

La mayoría (30) no alcanza los 200 habitantes empadronados, como Arañuel, Barracas, Benafer, Ludiente, Olocau, Pina de Montalgrao, Todolella, Zorita o Zucaina. Viviendo en invierno aún son muchos menos. Otros cuentan con apenas unas decenas de personas residiendo todo el año. Son los casos de Argelita, Benafigos, Castell de Cabres, Castillo de Villamalefa, Xodos, Espadilla, Fuente la Reina, Fuentes de Ayódar, Herbés, Higueras, Matet, Sacañet, Pavías, Palanques, Sarratella, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallibona, Villamalur o Villores.

"El mayor éxodo de población en el interior de Castellón se sufrió entre las décadas de los 60 y los 80. A partir de los 90 se moderó la emigración y a partir del año 2000 el comportamiento del interior ha sido ligeramente alcista", explicó ayer Vicent Ortells, profesor titular de Geografía de la Universitat Jaume I"...

Fotos: Canó del riu Montlleó entre els termes de Benafigos i Culla i en segon terme el canó vist des del cim del Picaio a Vilafranca; runes de Bibioj en terme de Villahermosa del Río.

Projecció de fotografies de pobles abandonats amb el Bloc Nacionalista Valencià de Massamagrell

El Centre Cultural de Massamagrell ha acollit la projecció de fotografies "Pobles abandonats", en un acte organitzat pel Bloc Nacionalista Valencià de Massamagrell. L'acte ha sigut presentat pel meu col·lega i amic Paco Izquierdo, a qui li agraïsc la seua intervenció. A l'acte van acudir unes 50 persones. La xarrada va començar a les 19.45 i va cloure a les 21.30 h. Fotos (de baix cap a dalt): Fotografia de grup d'alguns dels presents a l'acte; fotografia del públic assistent; el ponent explica alguns detalls; Agustí Hernàndez i Paco Izquierdo; Agustí i Paco Izquierdo amb alguns membres del Bloc de Massamagrell.

La vida quotidiana a les masies i aldees deshabitades de Castelló (nuclis a les comarques dels Ports, l'Alcalatén i l'Alt Millars)

L'exposició Pobles abandonats, pobles en la memòria mostra algunes traces de la vida quotidiana en les masies i aldees de Castelló. Fotografies de com estan eixos llocs actualment i també fotografies d'arxiu per mostrar com eren. Les fotos publicades a esta entrada corresponen a nuclis dels Ports, l'Alt Millars i l'Alcalatén. En l'exposició hi ha alguns d'estos objectes que es poden veure en les fotos. Vam posar-nos en contacte amb els ajuntaments i localitzàrem els propietaris de les masies, als quals se'ls va demanar permís per reproduir-los. Al capdavall, tantes masies i aldees deshabitades són l'expressió d'una època, els anys 60, en què una gran part de les persones que habitaven l'interior de Castelló van emigrar. Hui encara ens queda un testimoni, que, no ho oblidem, té propietaris. El nostre treball ha documentat alguns d'estos nuclis i com es troben.