dimecres, 28 d’octubre del 2009

Els despoblats moriscos de la muntanya d'Alacant (fotos de l'Atzuvieta i ressenya dels llibres d'Isaac Donoso i Alba Soler)

Aialt, Benimarsoc, Llombo, Canèsia, Alcúdia o Capaimona. Són els noms d'alguns despoblats moriscos de la muntanya d'Alacant. O simplement el nom de partides rurals. Muts testimonis d'una presència humana extingida en alguns casos no fa massa temps, en altres fa 400 anys. L'expulsió dels moriscos del Regne de València l'any 1609 va suposar l'eixida d'entre 120.000 i 130.000 persones de les nostres terres, sobre una població estimada de 400.000 habitants.

Un drama humà i econòmic. Humà per la intolerància que va suposar la seua expulsió. Econòmic perquè nombrossíssims llogarets valencians i les seues explotacions agrícoles quedaren abandonades. Hui, 400 anys després, commemoren, per dir-ho d'alguna forma, esta trista efemèride. Alguns d'estos despoblats no van tornar a rehabitar-se mai i han arribat fins als nostres dies. Altres foren ocupats posteriorment per mallorquins. Dir que els moriscos eren els habitants de la Península Ibèrica que van ser obligats a convertir-se al cristianisme sota amenaça d'expulsió en el segle XVI, però que continuaren practicament la fe musulmana.

Tinc a les mans un parell de llibres que ens parlen dels despoblats moriscos de les comarques valencianes del sud. Són "Hàbitat morisc a la Muntanya d'Alacant. Etnografia històrica de l'espai morisc", de Isaac Donoso Jiménez, VIII Premi Ibn al-Abbar d'Investigació de l'Ajuntament d'Onda. I també la tesi toctoral "La arquitectura de los despoblados moriscos en los valles de la Marina Alta", presentada per Alba Soler Estrela a la Universitat Politècnica de València en maig de 2009.

L'obra de Donoso fa una caracterització de l'espai físic morisc (terres marginals, arquitectura de muntanya, cultura morisca), ens descriu l'aprofitament del territori en època andalusina (segles X-XIII), després en època mudéjar (s XIV-XVII), i també el campament de La Garga i la batalla de Laguar. A més, fa un repàs exhaustiu dels despoblats de la muntanya d'Alacant a distintes valls: Vall d'Alcalà, Vall de Seta, Vall de Perputxent, Baronia de Planes, Vall de Gallinera, Vall d'Ebo i Vall de Castells. També inclou un apartat topogràfic, i un altre etnogràfic, a més d'una bona bibliografia i un apèndix fotogràfic.

La tesi doctoral d'Alba Soler té un enfocament diferent. Es tracta d'un treball d'arquitectura que analitza les restes que tenim d'estos despoblats, les seues superposicions posteriors i intenta averiguar com ocupaven l'espai els moriscos de l'actual Marina Alta. Es reprodueix l'espai físic: des del paisatgístic fins al domèstic, així com les tècniques constructives. En concret, ho destaca l'autora, el tapial. I un dels resultats és poder imaginar com eren les vivendes dels moriscos i l'aparença dels despoblats.

Per finalitzar, vull citar un passatge del llibre de Donoso, qui reprodueix la crònica de Gaspar Escolano, coetani de l'expulsió: "Murieron muchos en el camino; y en el puesto de la sierra de Pop se hallo gran cantidad de cuerpos muertos: los demas llegaron a tan increyble miseria, que no solo los padres por la hambre davan a sus hijos a los Christianos que conocían, mas aun los vendian a los soldados estrangeros por una quaderna de pan, y por un puñado de higos (...) Por los caminos los llevavan medio arrastrando a la embarcacion, y les quitavan los hijos y las mugeres, y aun la ropa que trahian vestida: y llegavan tan desbalijados, que unos medio desnudos, y otros desnudos del todo se arrojavan al mar y entravan por el agua a las gargantas, por llegar a embarcarse: y se entiende que la mayor parte dellos murieron en el pasaje, y antes de la embarcación".

En este mateix blog s'ha parlat del tema en referir-nos al despoblat morisc de l'Olla (link), o la Batalla de La Muela de Cortes (link).

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Presentació de l'exposició del Museu Valencià d'Etnologia "Pobles abandonats, Pobles en la memòria" a La Pobla de Vallbona

El passat dimecres 21 d'octubre La Casa Gran de la Pobla de Vallbona (el Camp de Túria) va acollir la presentació de l'exposició "Pobles abandonats, Pobles en la memòria", produïda pel Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València. Teniu més informació ACÍ. Dir, per la gent que ha preguntat, que la mostra és gratuïta per als ajuntaments i entitats sense ànim de lucre de la província de València, només cal inscriure's en la llista d'espera.

Algunes de les aparicions en premsa que hi ha hagut sobre el tema són les següents:
(Europa Press), (Diario Crítico CV), (Eco Diario), (Qué Valencia), (La Información. com). Fotos d'este article fetes per Juan Antonio Alcántara. Moltes gràcies.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

El blog "Els pobles valencians abandonats" ha complit el seu primer any el 8 d'octubre amb 32.028 entrades


El passat 8 d'octubre este blog, "Els pobles valencians abandonats", va complir el seu primer any, amb més de 200 entrades publicades, i un total de 32.028 visites. El blog va nàixer amb l'objectiu de mostrar els nuclis de població valencians deshabitats, sempre amb una actitud de respecte i dignitat per als propietaris i ex habitants. Crec que s'ha aconseguit, i jo he posat el meu esforç en què així siga.

Els plantejaments del blog en el moment de la seua creació segueixen ben vigents: mostrar el nostre patrimoni natural i cultural. Per això, a més de pobles abandonats valencians i d'altres parts de l'Estat Espanyol, al blog hi ha excursions a llocs molt variats, com cims, llocs on banyar-se en estiu, o es parla d'altres blogs, associacions culturals o persones que fan tasques de difusió magnífiques amb el seu blog. Seria impossible numerar-los a tots. Jo en principi ací he parlat d'uns quants, els que m'han paregut més significatius.

En este temps també s'ha publicat els resums de les projeccions de fotografies de pobles abandonats que he fet, així com de les inauguracions de l'exposició que he anat fent durant este temps. Més de 40 actes des de l'aparició del llibre, allà a principis de 2007.

La meua situació personal ha canviat. Àngels i jo ara som pares de Bernat, un xiquet amb poc més d'un any. Ara no podem fer tantes excursions, ni tan llargues com les que féiem fa uns anys, però hem continuat anant a pobles abandonats, com s'ha vist en alguna fotografia. I Bernat ha estat en alguns. I també he fet excursions amb moltes altres persones, a les quals agraïsc la seua companyia i la comprensió davant el temps "perdut" per mi fent les fotografies que podeu vore ací. La primera, Àngels.

Simplement, donar-vos les gràcies i a continuar endavant. Fins a l'any vinent! Vos deixe amb una foto on Bernat i jo estem al despoblat d'Acín de Garcipollera, en Osca; i una altra d'un dels llocs que més em va agradar, La Fonseca, en el poble valencià de Venta del Moro.

A mode d'anècdota, de les 32.028 visites, 15.098 són visitants únics, i d'ells 11.301 són primers visitants i 3.797 són persones que han tornat a entrar en algun moment. El dia amb més afluència al blog fins ara va ser el passat 1 de febrer, amb 302 entrades.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Més fotos de les desaparegudes runes de Loriguilla Vell (detall de Pedro Gaspar Asensi i Creative Commons)

Pedro Gaspar Asensi envia per als lectors del blog noves fotografies sobre les desaparegudes runes de Loriguilla vell. Recorde que l'església encara existeix, però ha canviat prou d'aspecte. També continua existint l'escola annexa. La resta ja no. Moltes gràcies!

La fotografia, com les altres de Pedro estan sommeses a la llicència Creative Commons (link ací). D'altra banda, si voleu conéixer més fotografies d'esta persona interessada en documentar aquells llocs que d'alguna forma estan abocats a desaparéixer, o amenaçats, podeu fer-ho en: http://www.panoramio.com/user/39725. Les fotos, com voreu, són magnífiques. L'objectiu de l'autor és donar a conéixer estos llocs, per a una major consciència de conservació.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Fotografies de les runes de Loriguilla que ja no existeixen (la primera i segona foto són de 2004 i 2009)




Ací publique algunes de les fotografies que vaig fer en dos visites a Loriguilla. Una correspon a l'any 2006, i l'altra al 2007, si exceptuem la primera i la segona fotos, dels anys 2004 i 2009, respectivament. Actualment només podem vore l'antiga església, l'escola annexa i el cementeri. I alguna runa que s'ha quedat submergida dins l'embassament. El poble tenia, diguem, dos grans nuclis. Un al voltant de l'església, i l'altra en la ladera que dóna a l'actual embassament de Loriguilla, part sud, aproximadament. Dels dos espais podeu veure les fotografies. La majoria corresponen al viatge de l'any 2007, on ja intuïa que el poble vell de Loriguilla seria enderrocat. En els pròxims dies publicaré també algunes fotografies que m'han cedit del lloc. Gràcies.

divendres, 9 d’octubre del 2009

Les runes de Loriguilla vell ja no existeixen

La sensació va ser molt impactant. Allà on hi va haver tanta vida, el record d'un poble, ara només quedava pols i silenci. La ladera cau sobre l'embassament suaument. Sobre ella estava una part important del vell Loriguilla, amb les runes de les seues cases, les parets resistint el pas del temps. La permanença era una quimera. Com a autor del llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" coneixia d'un projecte per a construir un embarcader a la zona. Però no em podia figurar que l'impacte i la destrucció seria tan grans.

Em queda el record de Loriguilla, i unes poques fotografies, com la que teniu dalt. Vos enllace al link sobre Loriguilla i vos comente que en els pròxims dies publicaré un reportatge fotogràfic sobre tot allò que ha desaparegut per a sempre. Menys mal que vaig fer un bon gruix de fotografies! http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2008/11/loriguilla-un-poble-abandonat-en-la.html

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Els pobles abandonats del Pirineu i les noves situacions a Búbal i Jánovas

(Fotos: dalt, Jánovas, baix, Búbal). Llig últimament prou informació sobre la situació en què es troben dos pobles abandonats del Pirineu aragonés. Per una banda Búbal, que tradicionalment ha sigut emprat com un poble amb activitats educatives. I d'altra Jánovas, que es va expropiar per a fer un embassament, però que ara ha sigut revertit als antics propietaris. Vos recomane consultar alguns enllaços per conéixer millor les problemàtiques: