divendres, 31 de maig de 2013

Ascensió al Penyagolosa i arribada a un poble abandonat de la comarca de l'Alcalatén


Després de pujar el Penyagolosa, vam arribar ací. Un lloc buit, solitari, erm. Este dia, agitat pel Mestral, el silenci era més fort, i feria els sentits. El paisatge que ens envolta, en l'Alcalatén, era grandiós. Vam gaudir, entre el silenci i el vent, recorrent uns carrers per on ja no hi ha vida. En un punt vam guaitar i vam veure esta raconada. Servisca d'homenatge a les persones que algun dia habitaren la casa. Gràcies a Vicent i Ramon per vindre, per compartir moments inoblidables.

En este mateix blog tens altres entrades que remeten al Penyagolosa. La 'cara' del Penyagolosa ACÍ; vista des de Manzanera ACI; una altra ascensió al pic ACÍ; panoràmica pel sud i foto de Luis Calvente ACÍ; Penyagolosa vist des de Llucena ACÍ.



2 comentaris:

amparo puig ha dit...

espectacular, formidable el paisaje. Y supongo que la excursión un poco dura para llegar hasta ahí. Lo comparto en el face.

Agustí Hernàndez ha dit...

Amparo, he pujat ja sis o set vegades al Penyagolosa, com a mínim, i mai deixa d'emocionar-me. L'excursió no és massa dura. Vam partir de Sant Joan de Penyagolosa, tot i que en un primer moment l'anàvem a fer des de Villahermosa. 500 metres de desnivell, aproximadament.