dimarts, 14 de juliol del 2009

Las Olmedillas és una aldea del municipi de Tuéjar abandonada i en runes

L'aldea de Las Olmedillas està situada en terme de Tuéjar. Ara bé, no està en un emplaçament fàcil d'arribar. El camí que vaig haver de fer és llarg, doncs el lloc està situat al marge dret del Túria, en una zona aïllada pel propi canó del riu i l'embassament de Benaixeve. La ruta en bicicleta de muntanya la vaig fer des de Titaguas i després de creuar el Túria per Azagra, vaig arribar a l'aldea. Tot era silenci i solitud. I pensar que em van contar que ací fins i tot hi havia escola! L'ermita estava en silenci, les cases, totalment assolades. El paisatge semblava mirar-nos, baix un sol de justícia.

dilluns, 13 de juliol del 2009

El blog "Habitantes de la nada" parla d'alguns nuclis deshabitats com ara Caserras o Rocafort

Recomane fer una ullada a este blog que vos cite: "Habitantes de la Nada" (http://habitantesdelanada.blogspot.com/). Coneixereu magnífics indrets deshabitats com ara Caserras, o Rocafort, o també algunes denúncies sobre l'estat d'abandonament en què han quedat alguns espais públics. El blog ofereix informació molt correcta i té un caire divulgatiu. La fotografia que acompanya esta notícia és un pantallazo del blog.

dimarts, 7 de juliol del 2009

La Pantanada de Tous de 1982 i el nucli de població originari de Beneixida (la Ribera Alta)

De l'antic nucli de Beneixida només queda la font, l'església, el cementeri i els solars on van estar les cases. Després de la Pantanada de Tous de 1982 el nucli de població va ser traslladat a una nova ubicació, a una zona més elevada. Va ser el mateix cas que Gavarda, on, no obstant, no s'ha enderrocat totalment el nucli originari. Beneixida, com a conseqüència de la Pantanada de Tous de 1982, va ser totalment negat per les aigües, encara que, a més de l'avinguda rebuda després del trencament de la presa, el poble ja estava inundat per les aigües del riu Sellent. Les fotos ens mostren el rellotge (nou) de l'església, i alguns antics carrers del nucli que duen cap a l'església.

Tinc constança d'un llibre amb nombroses fotografies del nucli de Beneixida, i he estat buscant-lo, infructuosament de moment. Si algú té coneixement, o com es pot aconseguir, li demane per favor que m'ho faça saber. Gràcies. El meu correu és: agustihernandez@gmail.com.

dilluns, 6 de juliol del 2009

El llibre "El Boixar. Identidad como pueblo" de Vicente Galmés (editat per la Diputació de Castelló, any 2006)

Fotos: portada del llibre i El Boixar durant l'any 2002

L'apartat més important del llibre fa referència a la vida quotidiana durant el segle XX. El nucli ara no està deshabitat

El llibre "El Boixar. Identidad como pueblo" ens ofereix una aproximació a este nucli de població pertanyent a La Pobla de Benifassà i situat en el cor de la Tinença de Benifassà. L’obra ha sigut publicada per la Diputació de Castelló, dins la seua col·lecció “Biblioteca Popular” i l’autor és Vicente Galmés.

El llibre parla del Boixar, però també de la seua comarca, constata l’evolució demogràfica que hi ha tingut el nucli de població, així com les masies del terme, i fa un incís en les masies més importants, com per exemple Mas de Roda o Mas Blanch.

Però sense cap dubte, l’apartat més important és aquell que fa referència a la vida quotidiana en el poble durant el segle XX. Els recursos econòmics, l’escola i els mestres, els treballadors del boix, els apicultors, les tendes del poble, els tractants… així com també les relacions socials (alimentació, forns, matança, el·laboració del formatge…), les festes i un apartat dedicat a les llegendes, històries, anècdotes i curiositats.

El treball de Vicente Galmés Conde també aporta testimoni gràfic de com era El Boixar durant el segle XX. Fotos dels protagonistes de la vida al poble, i del mateix poble. Enhorabona per este llibre.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Projecció de fotos "Pobles i paisatges valencians" organitzada per l'Associació de veïns La Patacona d'Alboraia

La projecció de fotos va consistir en el comentari de les fotos per part de l'autor. Es van mostrar unes 200 fotografies de paisatges valencians, des de postes i eixides de sol, ciutats amurallades, nevades, rius, cascades, vistes de paisatges singulars... fins a pobles valencians abandonats.

L'acte va ser divendres 3 de juliol a les 20h en el local de l'Associació de Veïns de la Patacona a l'Apartahotel Passeig Mare Nostrum (junt l'Institut Patacona i la residència de la tercera edat). Va ser organitz per l'Associació de veïns La Patacona-Vera d'Alboraia. Moltes gràcies a tota la gent que va col·laborar per a què l'acte fóra realitat, des de les persones que es preocuparen per demanar el local, superar els entrebancs, comprar i muntar el projector, convocar els veïns, fins als assistents, entre ells les regidores de l'Ajuntament Àngels Belloch i Àngels Doménech. Espere que haja sigut d'utilitat i que fem més projeccions de fotos.

Fotos: Carmen Alfonso, presidenta de l'AV Patacona, presenta l'acte; moment inicial de la xarrada; foto de grup al finalitzar l'acte.

dimecres, 1 de juliol del 2009

L'aldea de Los Sardineros (Requena) i Penen de Albosa

Àngels i jo vam anar a Los Sardineros en desembre de l'any 2007. Este nucli de població forma part de Requena, un dels municipis valencians de major extensió, i està a uns 4 km. de l'aldea de Penen de Albosa, de la qual depén. Los Sardineros es troba en el començament del descens cap al riu Cabriol, en una zona on encara hi ha cultius i també una àmplia massa forestal. Dins del Parc natural de les Gorges del Cabriol. Segons l'Institut Valencià d'Estadística (IVE) a Los Sardineros hi ha un habitant, mentre que a Penen de Albosa són en el seu conjunt 17 els veïns i veïnes.

La veritat és que quan Àngels i jo vam anar el paisatge acompanyava per sentir el buit i el silenci que moltes vegades pots trobar en estos llocs. Bufava el vent sec de ponent o mestral. Cases en runes, restes de la vida quotidiana com el carro que veiem en la fotografia, però també un paisatge fet per l'home, construït a la seua imatge i semblança. Ens vam anar contents d'haver conegut un poble més de la nostra geografia, un espai en algun temps ple de vida, ara pràcticament enrunat.

diumenge, 28 de juny del 2009

La marjal d'Almenara, una antiga albufera situada entre les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre

La marjal d'Almenara és un Lloc d'Interés Comunitari, inclòs dins la Xarxa Europea d'Espais Protegits Natura 2000. Es tracta d'una antiga albufera hui ja quasi colmatada, i que se situa entre els rius Belcaire i Palància, a les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, respectivament. Té una superfície de 1.486 hectàrees i comprén els municipis de La Llosa, Almenara, Xilxes, Moncofa, Sagunt, Benavites i Quartell.

En la fotografia veiem el tram de la marjal conegut com "els estanys d'Almenara", un lloc molt agradable per a la visita, i que ara mateix s'està condicionant com una zona d'oci i per al gaudi ciutadà. La fotografia amb muntanyes al fons és la vista des de la marjal cap a Benavites i la vall de Segó. El cicle anual d'ompliment de l'Albufera es produïa per l'efecte de les fonts de Quart i Redona de La Llosa i també per l'efecte dels ullals o naixements d'aigua. Recordem que molt a prop dels estanys estan les últimes estribacions del Sistema Ibèric, en les Serres d'Espadà i la Calderona.

dissabte, 27 de juny del 2009

Posta de sol des de los Altos del Pinar, Torralba del Pinar, al Parc Natural de la Serra d'Espadà

De vegades, les excursions et permeten gaudir moments com este. El meu amic Pere i jo havíem fet l'ascensió als Alts del Pinar, a Torralba, en el Parc Natural de la Serra d'Espadà, i ara el sol ja estava a punt de desaparéixer darrere de les muntanyes de l'horitzó. Tons càl·lids per a la posta de sol d'un dia de ponent. En altre moment, una altra excursió al mateix lloc, Àngels i jo vam poder gaudir d'una posta en tons grissos, i amb rajos de sol col·lant-se i reflectint-se entre els núvols.

dimecres, 24 de juny del 2009

L'aldea deshabitada de Les Alberedes (municipi de Portell de Morella, els Ports)

L'aldea deshabitada de Les Alberedes es troba en Portell de Morella, dins la comarca castellonenca dels Ports. Concretament està en el límit amb l'Aragó, junt al riu de la Cuba. El seu últim habitant, a qui vam conéixer personalment fent feines del camp en l'aldea, la va abandonar l'any 1990. Les Alberedes no té camí asfaltat d'accés i es troba en una de les zones més desconegudes de la comarca dels Ports.

Dir que els seus habitants, tot i pertànyer a un municipi valencianoparlant com Portell, parlaven castellà, donada la major proximitat geogràfica als pobles de l'Aragó, a més, anaven a escola al veí mas de San Juan, en Terol, a dos-cents metres de l'aldea. La introducció del llibre de pobles abandonats que hem escrit José Manuel Almerich i jo és el testimoni de seu últim habitant. En este mateix blog podeu consultar una altra entrada sobre les Alberedes ací.

diumenge, 21 de juny del 2009

El magnífic llibre de Elías Rubio sobre els pobles abandonats de Burgos: “Burgos. Los pueblos del silencio” (Fotos cedides per l’autor)

“Burgos. Los pueblos del silencio” és un magnífic llibre del qual és autor Elías Rubio Marcos (Informació de l’autor ací). Tracta sobre la despoblació patida per 64 nuclis de població de la província de Burgos i l’exemplar que jo tinc a les meues mans és la sexta edició, corresponent a l’any 2007. La pròpia dedicacatòria del llibre mostra l’admiració i l’estima de l’autor pel seu paisatge i les persones que hi viuen o han viscut: “A todos los hombres y mujeres de los pueblos de Burgos, con admiración y agradecimiento”.

El llibre és interessant per vàries coses. Per una banda, per la incorporació a la publicació (de gran format i amb moltes il·lustracions) de fotografies antigues de quan estos llocs estaven habitats. Este fet mostra un treball impressionant per aconseguir que la memòria d’estos espais no es perda amb la desaparició física i amb la mort dels seus últims habitants.

Per una altra banda, Rubio acosta dades sobre els pobles, com ara referències històriques, el motiu concret de la despoblació, l’any, la ubicació, el nombre d’edificis de què constava, el lloc on va emigrar el veïnat, la situación actual, les restes d’interés, la poblacin estiuenca aproximada i els cognoms del poble.

A més, hi ha nombroses anècdotes de la vida quotidiana que ens parlen de com era la vida en estos llocs. A mi m’ha cridat l’atenció molt la ubicació d’alguns d’ells, la manca de llum elèctrica, experiències traumàtiques com assassinats i sobretot les dades, moltes d’elles il·lustrades amb fotos, d’eixa vida quotidiana (romeries, bodes, fotos de família…). . L’apartat “Calor humano”, inclòs en la mateixa fitxa de cada població, ens parla de moltes dades d’este estil.

L’experiència de l’autor, Elías Rubio Marcos, es va iniciar com a espeleòleg al Grupo Espeleológico Edelweiss, ja pels anys 60. I posteriorment ha fet molts treballs sobre arquologia, eremitoris i esglésies rupestres, arqueologia industrial, etnografia… fins al punt de ser considerat com un autèntic especialista en Burgos. Vos recomane que entreu en l'apartat que vos he citat al principi sobre l'autor.

Jo no conec Elías personalment. Vaig conéixer la seua obra i vaig contactar amb ell per correu electrònic. Del seu llibre queden pocs exemplars, però finalment vaig poder-ne trobar un a la llibreria Espolón de Burgos, que m’enviaren per correu postal reembolsament. Ara, amb el llibre davant meu, i també el que he llegit sobre l’autor, no puc més que felicitar-me perquè existisquen persones com Elías. A personas com ell devem moltíssim, per treballs fets amb professionalitat i coneixements, però també amb dedicació i estima per la seua terra. Segurament, sense este segon complement, no es podria fer un treball tan digne.

Jo el vull afegir a persones que han fet tantes coses per la cultura del seu poble, rebent a canvi la satisfacció de fer les coses en què creuen i perquè estan segurs que si no ho fan ells, no ho farà ningú. Tots mereixen el màxim respecte. Alguns ja els he citat al meu blog, altres els citaré: Luis Calvente, el webmasters del blog “Los pueblos deshabitados”, José Luis de Campos de Arenoso…

Fotos cedides per l’autor per a ser publicades a este blog (de dalt a baix): Bárcena de Bureba; portada del libro (núcleo de Cortiguera); Villalta; Tamayo; retrobament de veïns a Hormicedo; església de Ahedo de Bureba; Ahedo de Bureba; Parayuelo; l’autor en les runes del Monestir de Santa María de Rioseco.

dijous, 18 de juny del 2009

Llocs per a anar en estiu: El Pozo Negro de Fuentes de Ayódar, en la Serra d'Espadà

El Pozo Negro, en el municipi de Fuentes de Ayódar, dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà, és un lloc per a anar en estiu. Un lloc que destaca per la seua bellesa, i per la frescor de l'ambient. I un espai en el que si hi ha aigua (i sol haver-hi tot l'any, excepte si els estius són extraordinàriament secs) podem fer un bon bany. Es troba a uns 3 km. del nucli de població de Fuentes, en la pista forestal que puja en direcció a Torralba del Pinar. Crec que el recorregut està tancat per a la circulació de vehicles a motor. O siga, que a passar un ratet caminant.

En esta entrada vos mostre fotos de l'estiu de 2007, quan Àngels i jo vam acudir. Les fotos ens mostren el paisatge pròxim a Fuentes, en direcció a Cirat, afectat de forma dramàtica per l'incendi de 1994, i del qual la Serra no s'ha recuperat totalment. La pujada cap a Torralba (on es veu Àngels a l'esquerra) tampoc està totalment recuperada, però hi ha trams en què l'afecció del foc és major (pròxim a Torralba) que ací.

dimarts, 16 de juny del 2009

Presentació llibre pobles abandonats i projecció de fotografies al municipi de l'Olleria (la Vall d'Albaida)

L’Olleria ha acollit una conferència sobre pobles valencians abandonats en el Teatre Cervantes divendres 12 de juny. El ponent, Agustí Hernàndez, va mostrar en fotografies els principals nuclis de població deshabitats existents en territori valencià. També va explicar les causes per les quals s’ha arribat a esta situació (construcció d’embassaments i emigració rural fonamentalment) i les conseqüències (reforestació, pèrdua de cultius, pèrdua de poblament, incendis forestals, erosió…).

L’activitat també va servir per a presentar el llibre “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit”, editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, del qual Hernández és coautor. En l’activitat també es va presentar el blog www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com, amb el qual el ponent pretén anar recuperant fotografies antigues d’estos llocs que o bé s’han asolat, o s’han submergit, o en alguns casos s’han rehabitat. També es va poder vore molts altres pobles abandonats de fora del País Valencià (La Rioja, Sòria, Extremadura, Aragó…).