“Burgos. Los pueblos del silencio” és un magnífic llibre del qual és autor Elías Rubio Marcos (Informació de l’autor
ací). Tracta sobre la despoblació patida per
64 nuclis de població de la província de Burgos i l’exemplar que jo tinc a les meues mans és la
sexta edició, corresponent a l’any 2007. La pròpia dedicacatòria del llibre mostra l’admiració i l’estima de l’autor pel seu paisatge i les persones que hi viuen o han viscut: “A todos los hombres y mujeres de los pueblos de Burgos, con admiración y agradecimiento”.
El llibre és interessant per vàries coses. Per una banda, per
la incorporació a la publicació (de gran format i amb moltes il·lustracions)
de fotografies antigues de quan estos llocs estaven habitats. Este fet mostra un treball impressionant per aconseguir que la memòria d’estos espais no es perda amb la desaparició física i amb la mort dels seus últims habitants.
Per una altra banda, Rubio acosta
dades sobre els pobles, com ara referències històriques, el motiu concret de la despoblació, l’any, la ubicació, el nombre d’edificis de què constava, el lloc on va emigrar el veïnat, la situación actual, les restes d’interés, la poblacin estiuenca aproximada i els cognoms del poble.
A més, hi ha nombroses anècdotes de la vida quotidiana que ens parlen de com era la vida en estos llocs. A mi m’ha cridat l’atenció molt la ubicació d’alguns d’ells, la manca de llum elèctrica,
experiències traumàtiques com assassinats i sobretot les dades, moltes d’elles il·lustrades amb fotos, d’eixa vida quotidiana (romeries, bodes, fotos de família…). . L’apartat
“Calor humano”, inclòs en la mateixa fitxa de cada població, ens parla de moltes dades d’este estil.
L’experiència de l’autor, Elías Rubio Marcos, es va iniciar com a
espeleòleg al Grupo Espeleológico Edelweiss, ja pels anys 60. I posteriorment ha fet molts treballs sobre arquologia, eremitoris i
esglésies rupestres,
arqueologia industrial,
etnografia… fins al punt de ser considerat com un autèntic especialista en Burgos. Vos recomane que entreu en l'apartat que vos he citat al principi sobre l'autor.
Jo no conec Elías personalment. Vaig conéixer la seua obra i vaig contactar amb ell per correu electrònic.
Del seu llibre queden pocs exemplars, però finalment vaig poder-ne trobar un a la llibreria Espolón de Burgos, que m’enviaren per correu postal reembolsament. Ara, amb el llibre davant meu, i també el que he llegit sobre l’autor, no puc més que felicitar-me perquè existisquen persones com Elías. A personas com ell devem moltíssim, per
treballs fets amb professionalitat i coneixements, però també amb
dedicació i
estima per la seua terra. Segurament, sense este segon complement, no es podria fer un treball tan digne.
Jo el vull afegir a persones que han fet tantes coses per la cultura del seu poble, rebent a canvi
la satisfacció de fer les coses en què creuen i perquè estan segurs que si no ho fan ells, no ho farà ningú. Tots mereixen el màxim respecte. Alguns ja els he citat al meu blog, altres els citaré: Luis Calvente, el webmasters del blog “Los pueblos deshabitados”, José Luis de Campos de Arenoso…
Fotos cedides per l’autor per a ser publicades a este blog (de dalt a baix): Bárcena de Bureba; portada del libro (núcleo de Cortiguera); Villalta; Tamayo; retrobament de veïns a Hormicedo; església de Ahedo de Bureba; Ahedo de Bureba; Parayuelo; l’autor en les runes del Monestir de Santa María de Rioseco.
L'aldea de Las Olmedillas està situada en terme de Tuéjar. Ara bé, no està en un emplaçament fàcil d'arribar. El camí que vaig haver de fer és llarg, doncs el lloc està situat al marge dret del Túria, en una zona aïllada pel propi canó del riu i l'embassament de Benaixeve. La ruta en bicicleta de muntanya la vaig fer des de Titaguas i després de creuar el Túria per Azagra, vaig arribar a l'aldea. Tot era silenci i solitud. I pensar que em van contar que ací fins i tot hi havia escola! L'ermita estava en silenci, les cases, totalment assolades. El paisatge semblava mirar-nos, baix un sol de justícia. 
