La Colònia de Santa Eulàlia o l'Alqueria Blanca de Canal 9

La Colònia de Santa Eulàlia ha esdevingut famosa en els últims temps per la sèrie L'Alqueria Blanca, de Canal 9, la televisió autonòmica valenciana. La colònia està situada en els municipis de Sax i Villena, en la comarca de l'Alt Vinalopó, i té habitants empadronats, segons el Nomenclàtor referit a 2007 (http://ive.ive.es/nomenclator/municipio?id=03140&year=2008&idioma=val i també http://ive.ive.es/nomenclator/municipio?id=03123&year=2008&idioma=val).

En concret són 13 habitants en la part corresponent a Villena, i 11 en Sax. Sobre esta colònia i la seua construcció dediquem un ampli espai al llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" (pàgs 153-154). També a l'exposició del Museu Valencià d'Etnologia "Pobles abandonats, pobles en la memòria", hi ha un bon apartat gràfic.

La Colònia va respondre a la Llei de Colònies Agrícoles de 1868 i va ser creada pel Comte d'Alcúdia. Consta d'església (la famosa ermita que ix en la sèrie L'Alqueria Blanca), dues places, fàbriques de farina i alcohol, cantina, tenda, estafeta de correus, un abaixador del tren en la línia Alacant-Madrid, així com les cases dels colons, tallers mecànics, el Teatre Cervantes o els edificis d'administració de la colònia. Però sobretot, és un lloc bonic, un testimoni d'un temps en què les coses eren d'altra forma. Quan Àngels i jo vam arribar per primera vegada a la colònia, cap a l'any 2002, efectivament, ens va semblar com si retrocedírem en el temps mig segle, al temps de L'Alqueria Blanca.

Projecció de fotos sobre pobles abandonats a Bunyol, amb representants del Ateneo de Buñol i l'associació excursionista "Atava"

Bunyol va acollir divendres passat la projecció de fotografies "Pueblos abandonados. Paisajes del olvido". L'acte va tindre loc en l'antic Institut de Bunyol, organitzat per la Biblioteca Municipal de Bunyol, i va contar, també amb la presència de representants de l'Ajuntament (el regidor Francisco Carrascosa), així com de les entitats El Ateneo de Buñol, representat pel seu president, Agustín Sierra; i el Grupo excursionista de montaña Atava, representada per Miguel Tórtola. L'objectiu era que estes entitats també divulgaren les seues propostes en matèria cultural a la comarca de la Foia de Bunyol.

Aldealcardo, un poble abandonat a la comarca soriana de Las Tierras Altas

La comarca de Las Tierras Altas de Soria està situada en la vessant sud del port de Piqueras, el qual està en la carretera que comunica Sòria amb Logronyo. A esta zona, igual que la part nord del port (Cameros), s'ha patit una forta despoblació, i igualment, ara alguns dels seus pobles es rehabiliten. Àngels i jo vam passar uns dies en un poble situat molt a prop de Sòria, des d'on férem algunes excursions (Numància, la ciutat...) i vam aprofitar per a visitar, entre d'altres, el poble que veiem en la fotografia: Aldealcardo. Curiosament, està a molt poc d'una carretera asfaltada, però este era el seu estat: runa. També aprofitàrem per intentar acostar-nos a Vea, un altre nucli deshabitat al qual s'havia d'anar a peu, però no vam poder arribar perquè el riu que hi ha al costat del poble no el pogúerem travessar.

Projecció de fotografies de pobles abandonats a Villar del Arzobispo en un acte organitzat per Ecologistas en Acción-La Serranía

Villar del Arzobispo va acollir la projecció de fotografies i presentació del llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit", dissabte 18 d'abril. L'acte s'emmarca en unes jornades organitzades per Ecologistas en Acción la Serranía, les "IX Jornadas por una Serranía Viva". L'acte va ser presentat per Luis Suller, del col·lectiu de Ecologistas, i a continuació es va fer la projecció de fotografies.

Ares i els seus molins (article d'opinió de Vicent Álvarez, membre del Consell Valencià de Cultura)

(Fotos enviades per Vicent Álvarez)

Tal i com havíem programat la gent del casc antic de Vilafamés hem fet el recorregut els Molins d’Ares, un bon pretexte per gaudir de la natura i conèixer una part molt significativa del nostre llegat patrimonial. Ares sempre m’ha semblat un poblet encisador, un cas d’integració de paisatge i poble. En aquesta ocasió hem pogut veure més coses.

El Molins d’Ares, declarats bens d’interès cultural, son el resultat d’un canvi molt rellevant dels hàbits de les comarques del nord del país produïts als segles XVII i XVIII, com ens va mostrar a la visita el professor Mateu, els molins fariners van nàixer doncs per garantir l’alimentació de les poblacions valencianes, i al present cas es van situar en un barranc, a la part de darrere del poble, de dalt cap a baix, es conserven cinc, quatre de propietat privada i u que l’ha comprat l’ajuntament per fer-lo visitable.

Durant el descens pels molins ens ha guiat Benjamí Barbera, un estudiós i protector dels nostre molins, es tracta d’un home del camp que ha adquirit un gran coneixement del tema. Cal constar que amb les seues explicacions poguérem gaudir de coneixements molts concrets, sobre el funcionament d’aquestes restes de la nostra història, tot i tenint accés a les edificacions privades, gràcies al seus bons oficis i bona disponibilitat de la propietat.

No puc deixar de esmentar l’aspecte paisatgístic, puix tot el recorregut transcorre per indrets de plena muntanya molt bells, sols per veure les vistes valdria la pena anar-hi. Val la pena considerar com al mateix terme es troba el Barrancs dels Horts, propietat d’una fundació. El ja citat professor universitari Joan Mateu em comentava un projecte ambiciós, aquest podria abastar des de Morella a Culla, com un gran parc natural i cultural.

Finalment, el municipi ha rehabilitat una nevera, dotant-la d’ informació i elements didàctics, la qual ens porta al moments en els quals a l’estiu la gent gastava la neu emmagatzemada. Sembla, pel que hem vist, que Ares esta intentant recuperar el patrimoni i donar-lo a conèixer, un bon exemple davant dels desficacis que molt a prop alguns fan.

VICENT ÀLVAREZ

Objectius del blog "Els pobles valencians abandonats" creat el 9 d'octubre de 2008

El País Valencià també té pobles abandonats. Ens referim a masies, aldees i en general nuclis de població. Són moltíssims, estan a les nostres muntanyes, però també al litoral o prelitoral. I en ells s'ha escrit una història de desolació, de tragèdia, de vegades de falta d'esperances. L'abandonament rural del segle XX, la construcció d'embassaments o les catàstrofes naturals i/o artificals són factors que han provocat l'abandonament. Este blog vol mostrar eixos pobles abandonats valencians, els quals són, sense cap dubte, una part de la nostra identitat com a Poble.

No obstant, a mesura que s'ha anat fent el blog, he anat incorporant altre tipus de continguts. Pense que és més necessari que mai que coneguem el nostre patrimoni natural i cultural, i per això en este blog, de forma totalment altruista i amb eixa finalitat, es van mostrant altres llocs de la nostra geografia. També pobles abandonats d'altres parts de l'Estat, i el treball de persones i entitats, molt interessant, per difondre tot patrimoni que s'estén al llarg del territori. En l'apartat de blogs i amb els articles cite a unes poques d'estes entitats i persones que tenen l'objectiu de donar a conéixer el nostre entorn. Un dels objectius en els pròxims temps, a més de mostrar altres llocs i/o pobles deshabitats, és mostrar eixe treball d'altres persones.
Agustí Hernàndez Dolz (agustihernandez@gmail.com)

Com férem el llibre de pobles abandonats: en bici pels masos fortificats de Vilafranca, Cantavieja, La Cuba i Portell de Morella

Era el principi de l'estiu de l'any 2005 i José Manuel, Xelo i jo vam passar uns dies a Vilafranca, en concret a l'Alberg de La Parreta. L'objectiu era gaudir d'uns dies de temps lliure, per una banda; i per altra, documentar alguns nuclis deshabitats i poder fer algunes fotos que incorporar al llibre de pobles abandonats, que en aquells moment estàvem preparant. Vaig conéixer eixos dies Xelo, amiga de José Manuel, professora d'educació física, i una gran persona. Els tres férem dos eixides en bicicleta.

La primera va ser voltant alguns masos fortificats de Vilafranca, Cantavella, La Cuba i Portell de Morella. La veritat és que ens deparà bons moments i també conéixer Simón Martí, l'últim habitant que va viure a Les Alberedes del Portell, a qui eixe mateix dia vam entrevistar. La segona excursió, més curta però no menys intensa, ens va dur al cim del Picaio, mirador d'excepció sobre el canó del riu Montlleó i després al Pla de Masorro, un autèntic museu a l'aire lliure de la pedra en sec. Gràcies a Sergi Monfort per ser tan acollidor a La Parreta. Per cert, Sergi i Diego Ripollés tenen un magnífic llibre publicat sobre Vilafranca del qual ja he fet una referència: "Camins i paisatges de Vilafranca".

L'ascensió al Pic de la Ràpita, Jinquer i les trinxeres a la Serra d'Espadà

L'ascensió al Pic de la Ràpita, màxima altura de la Serra d'Espadà, és una excursió perfecta per a obtindre unes magnífiques vistes panoràmiques, des del Penyagolosa, fins a Santa Bàrbara, i la Calderona pel sud. També la vall on s'assenta el despoblat de Jinquer (als seus peus). L'ascensió, eixint des d'Algímia, o des del port de la nevera, ens permet fer una volta en la qual també podem apreciar restes de la Guerra Civil com ara trinxeres o nius de metralladores. Laura -una amiga- i jo vam pujar des de Algímia d'Almonessir i tornàrem pel coll de la nevera. No obstant, per arribar a Algímia haguérem de fer un tram d'asfalt considerable. Vos recomane millor deixar un cotxe en Algímia i l'altre en la nevera i fer-la en un sentit o en l'altre, però evitant els sis o set kms. de carretera.

Projecció d’imatges de pobles abandonats com un dels actes de la XXII trobada d’escoles en valencià de l’Horta Nord a la Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals ha acollit una projecció d’imatges de pobles abandonats com un dels actes de la XXII trobada d’escoles en valencià de l’Horta Nord. L’acte va tindre lloc dijous 2 d’abril en la casa de cultura i en ell van participar més de 30 persones. “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit” és el títol de la xarrada que va impartir el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977). En ella es mostren distints nuclis de població deshabitats de tot el territori valencià.