divendres, 31 de juliol del 2009
Exposició sobre Els Neveros i les orxateries a les Alcubles (remés per Las Alcublas asociación cultural)
dimarts, 28 de juliol del 2009
El llibre "Cumbres y parajes del Alto Palancia" de Luis Gispert Macián
Cada ruta incorpora la descripció de l'itinerari, de forma molt completa. A més, inclou una sèrie de dades com el terme municipal en què estem, l'atura, el desnivell, el temps estimat, el punt de partida, l'accés, observacions i cartografia. També hi ha nombroses fotografies que ens permeten situar-nos, i un plànol amb cada ruta.
El llibre és una magnífica ocasió per acostar-nos a conéixer esta comarca situada tan a prop de les ciutats de Castelló i de València. Jo l'he utilitzat en diverses ocasions, la última per a fer l'excursió tres, "De la Salada al Puntal del Agrillar", este últim, cim de la comarca amb els seus 1.616 metres d'altura. Vos el recomane, us ajudarà en la ruta. Enhorabona a l'autor i a l'Ajuntament de Sogorb per recolzar iniciatives com esta.
Pobles i nuclis deshabitats de Castelló (nuclis de Villahermosa, Alcudia, Portell, la Todolella, l’Alcora, Begís o Morella)



El paisatge (el territori percebut) que els acompanya ha canviat molt. Tenim nombrosos testimonis fotogràfics de principis i meitat de segle que ho corroboren. La Serra d’Espadà que va viure la Guerra Civil estava quasi “pelada”. Les fotos de Sarthou Carreres d’algunes zones de l’Alcalatén, al primer terç de segle, dibuixen un paisatge molt humanitzat i conreat. En l’exposició de pobles abandonats del Museu Valencià d’Etnologia “Pobles abandonats, pobles en la memòria” (que ara està al Museu de Belles Arts de Castelló) hi ha imatges de Bibioj en 1956, habitat i amb les muntanyes desforestades. El paisatge que envoltava el mas de Costa, pels anys 70, era relativamente diferent al de hui, i ho seria més si no fóra pels incendis. Campos de Arenoso (incorpore un nou link sobre Campos), en la fotografia dels anys 70 que presideix l’exposició, estava envoltant de muntanyes sense vegetación, molt diferent al paisatge de hui, encara que el nucli està submergit i fon enderrocat. En este mateix blog hi ha fotos antigues, amablement cedides, de Campos de Arenoso, on es veu com era este lloc desaparegut, i com era el paisatge que l'envoltava.
Algunes publicacions també ens ajuden a conéixer eixa altra cara del paisatge. Els llibres de Ricardo Muñoz Badía incorporen fotografies de la dècada dels 80, quan eixe Castelló interior era un retrat íntim d’un paisatge solitari, buit, erm, deixat. Encara no havia retornat gent de les ciutats. Recorde en eixe llibre la foto de les dones del Molinell (Culla) llavant la roba. Quan Àngels i jo vam anar a eixe mateix escenari, anys després, l’espai estava intacte. Muñoz incorpora algunes fotos antigues, per exemple les dels voltants de Villahermosa. Què diferent que era llavors!
També hi ha les publicacions que ha fet la Diputació de Castelló. Són una gran aportació. “El Boixar. Identidad como pueblo”, “Mosquera. Etnologia de un paisaje rural de la Sierra de Espadán”, “Masovers i pobletans de Culla”, “Masos de Morella”, “Problemática de un núcleo rural valenciano (Serra d’Engarceran)” o “Borriol. Historia y población”. No els podria citar tots. Hi ha molts i són molt interessants. Vos recomane que aneu al Servei de publicacions i els mireu. Això sumat a altres esforços editorials significatius, individuals o publicats en editorials com Antinea: “El Maestrazgo Carlista” és una bona obra. O “Arteas. Historias y leyendas” de Miguel Máñez. A més de “Camins i paisatges de Vilafranca” o “Els masos de Rossell”, entre altres moltíssimes més.
Al capdavall, és un esforç col·lectiu d’un poble per mostrar-se com és, partint del seu present, i mirant cap al futur, amb les arrels ben presents. En eixos llibres sí que es pot observar ben clarament que el paisatge ha canviat, i la societat també. I molt. Gràcies a aquelles persones que van donar forma al territori i el van modelar a la seua imatge i semblança, i quan el van deixar, ens el van llegar en forma de paisatge per tal que arribara als nostres dies com el podem vore. ¿Vos animeu a enviar-me fotos per penjar-les al blog i comparar el paisatge de Castelló al llarg dels anys? agustihernandez@hotmail.com
dilluns, 27 de juliol del 2009
"www.soria-goig.org" és una magnífica web sobre la província de Sòria amb apunts de geografia, història, medicina, etnologia o despoblació
La web que vos cite inclou desenes de seccions, apartats i articles com ara "A pie por Soria. Rutas para el verano"; "Medicina Popular"; "Las escuelas rurales y la despoblación en Soria"; "Soria, pueblo a pueblo"; "Soria, rutas a pie"; "La despoblación en Soria"; "páginas de etnología"; "Vocabulario soriano" o "Recetas de siempre", per citar només uns casos. La meua enhorabona a les promotores de esta web, Isabel i Luisa Goig Soler. En esta entrada les fotos que incorpore pertanyen al viatge que Àngels i jo férem a Sòria l'any 2005. (Laguna Negra, Medinaceli, dinosaures turístics prop de Numància; camí al poble de Vea, Aldealcardo).
diumenge, 26 de juliol del 2009
Posta de sol a la Serra Calderona, des del castell d'Olocau
dimecres, 22 de juliol del 2009
Recreació de la rebel·lió dels moriscos en la Muela de Cortes de Pallás (any 1609)
En el cas valencià, els moriscos (persones de religió musulmana que s'havien batejat però que continuaven professant la seua fe) representaven entre 120.000 i 130.000 persones, un terç, aproximadament, dels 400.000 valencians i valencianes del moment. Un percentatge de població importantíssim que en ser expulsat, deixà una gran quantitat de llogarets i nuclis de població deshabitats, donat que els moriscos vivien en comunitats xicotetets, i havien sigut arraconats a les zones que els pobladors cristians no volien.
A Cortes, a la tardor de 1609 es va viure una important oposició per part dels moriscos, la qual cosa va obligar a intervindre els Terços de Flandes. Els moriscos, atrinxerats en la Mola de Cortes, oposaren una gran resistència, tal i com relaten els testimonis de l'època, i van ser durament reprimits. Els terrenys que formen ara la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora, van quedar pràcticament despoblats. Més informació sobre l'expulsió dels moriscos ací (en este blog) i ací (wikipèdia). A l'entrada de Cortes hi ha un mural de ceràmica que recorda l'episodi de la batalla de la Mola.
Fotos: (Ordenades de dalt cap a baix). Comitiva que anuncia l'expulsió dels moriscos (19); oposició per part de la població morisca i primeres lluites (18); proclamació del líder local dels moriscos (17); indumentària morisca i dels Terços de Flandes (16 i 15); moments de la batalla de la Muela (14, 13); repressió final i posterior rendició (12); apressament de la població morisca supervivent per dur-la cap als ports i l'exili (11, 10, 9); placa inaugurada després de la recreació històrica (8); abraçada final entre els 50 participants en la recreació, moriscos i cristians (7); fotografia de grup en la plaça de Cortes (6); moriscos amb Bernat i jo (5); Bernat i jo en el principi de la senda La Cortada, que puja a La Muela (4); vistes del magnífic paisatge des de la senda de la Cortada o ja dalt la Muela de Cortes (3, 2 i 1).
diumenge, 19 de juliol del 2009
Projecció de fotografies de pobles abandonats a Yátova (la Foia de Bunyol) amb l'Associació Cultural El Maciz
La xarrada també va servir per mostrar pobles abandonats d'altres parts de l'Estat Espanyol, i per sensibilitzar sobre la necessitat de conservar el patrimoni natural i cultural valencià. Moltes gràcies a l'organització de l'activitat, i a l'autor de les fotografies.
Presentació de l'exposició "Pobles abandonats, Pobles en la memòria" al Museu de Belles Arts de Castelló



dimarts, 14 de juliol del 2009
Las Olmedillas és una aldea del municipi de Tuéjar abandonada i en runes



dilluns, 13 de juliol del 2009
El blog "Habitantes de la nada" parla d'alguns nuclis deshabitats com ara Caserras o Rocafort

Subscriure's a:
Missatges (Atom)