dimecres, 14 d’octubre de 2009

Fotografies de les runes de Loriguilla que ja no existeixen (la primera i segona foto són de 2004 i 2009)




Ací publique algunes de les fotografies que vaig fer en dos visites a Loriguilla. Una correspon a l'any 2006, i l'altra al 2007, si exceptuem la primera i la segona fotos, dels anys 2004 i 2009, respectivament. Actualment només podem vore l'antiga església, l'escola annexa i el cementeri. I alguna runa que s'ha quedat submergida dins l'embassament. El poble tenia, diguem, dos grans nuclis. Un al voltant de l'església, i l'altra en la ladera que dóna a l'actual embassament de Loriguilla, part sud, aproximadament. Dels dos espais podeu veure les fotografies. La majoria corresponen al viatge de l'any 2007, on ja intuïa que el poble vell de Loriguilla seria enderrocat. En els pròxims dies publicaré també algunes fotografies que m'han cedit del lloc. Gràcies.

6 comentaris:

Agustí Hernàndez ha dit...

No tinc la data exacta de l'enderroc de les runes, però calcule que deu haver sigut entre els anys 2008-20009. Vaig acuudir a Loriguilla a octubre de 2007 i encara estaven les runes que donaven a l'embassament, en la ladera sud.

caminatasalas8 ha dit...

Qué tristeza he sentido al conocer esta tropelía a Loriguilla, afortunadamente tu intuición y conocimientos han propiciado que dejaras constancia gráfica para la historia: de Loriguilla y sus gentes. Esto permitirá que no caiga en el olvido y de esta forma permanecer en el tiempo, gracias a tu magnífico blog.
Una vez más con acierto y oportunidad que no son más que fruto del trabajo y esfuerzo que derrochas para nuestro disfrute.
Felicidades, una vez más Agustí.
Hasta pronto.

Anònim ha dit...

Perdoneu que no estiga molt enterada però, per què l'han enderrocat?

Agustí Hernàndez ha dit...

Va ser expropiat, i era propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Marta ha dit...

SI queréis saber más acerca de Loriguilla, os invito a visitar mi blog:
http://callaunmomento.wordpress.com/
Con fotos del antes y el después del pueblo.

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies, Marta.