La sensació va ser molt impactant. Allà on hi va haver tanta vida, el record d'un poble, ara només quedava pols i silenci. La ladera cau sobre l'embassament suaument. Sobre ella estava una part important del vell Loriguilla, amb les runes de les seues cases, les parets resistint el pas del temps. La permanença era una quimera. Com a autor del llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" coneixia d'un projecte per a construir un embarcader a la zona. Però no em podia figurar que l'impacte i la destrucció seria tan grans.
Em queda el record de Loriguilla, i unes poques fotografies, com la que teniu dalt. Vos enllace al link sobre Loriguilla i vos comente que en els pròxims dies publicaré un reportatge fotogràfic sobre tot allò que ha desaparegut per a sempre. Menys mal que vaig fer un bon gruix de fotografies! http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2008/11/loriguilla-un-poble-abandonat-en-la.html
4 comentaris:
Crec que l'explicació de tot es pot trobar ací:
http://loriguillanatural.com/
Sí,ahí está toda la explicación.Muy bien montado eh.
Un saludo.
Hace tiempo visite el pueblo y la verdad que daba pena, aún estaba la Iglesia, no se si estará en pie aún.
¡Soy de Alcublas! y sigo el Blog desde Peña Ramiro.
L'església continua en peu, i també el que era l'escola i el cementeri. De la resta... res. S'ha esborrat totalmentt del mapa les runes.
Publica un comentari a l'entrada