Tots menys un ja han eixit en este blog de pobles valencians abandonats. T'atrevixes a donar resposta? No són llocs especialment rebuscats, la majoria de gent que fa senderisme, o que ha seguit l'actualitat en els últims anys, ha passat per ells o com a mínim ha sentit parlar d'ells. Les respostes, baix als comentaris, per favor. 
Feia temps que els volia vore. Els molins de vent de la Plana de Xàbia estan situats sobre la pròpia vila de Xàbia. Són un dels conjunts de molins de vent més importants del País Valencià, i la veritat és que la vista sobre Xàbia i la seua badia és magnífica. En la llunyania, el cap de la Nao. 
La paret de Cotes està situada al municipi d'Algemesí, en la comarca valenciana de la Ribera Alta. Es tracta de l'únic testimoni que resta d'este antic llogaret sobre el qual distints cronistes ens han deixat constança al llarg de la història. La paret de Cotes està relativament prop del nucli actual d'Algemesí. Si no recorde malament, cap al nord del cementeri. És important no confondre el despoblat de Cotes, amb el municipi i nucli de Cotes, que està en la mateixa comarca, però cap al sud-oest.
La neu ha caigut en alguns moments sobre la ciutat de València, i, per descomptat, en la veïna Serra Calderona. La pujada al Mirador de Mireia (junt al pic Rebalsadors) va ser espectacular. Férem la pujada per l'ombria i la baixada per la solana. Pocs arribaren al cim. La gent que anava en bicicleta de muntanya no va poder arribar dalt, per la gran abundància de gel en la pista. Totes les fotografies corresponen a la pujada. La primera de totes correspon al principi de la baixada cap al mirador (de fons la mar i l'Albufera de València). 
Ja no existeix. El pont penjant sobre el riu Millars junt al poble de Puebla de Arenoso (comarca de l'Alt Millars, interior de Castelló) va ser enderrocat farà uns anys. El vaig conéixer en excursions realitzades amb distints grups d'amics. La veritat és que els últims anys de la seua existència, cap a l'any 2005 si no recorde malament, el seu estat era molt precari, i era arriscat no ja passar per ell, sinó tan sols xafar les primeres fustes. Un bon dia, en tornar d'una excursió, anàrem a vore'l, i havia desaparegut. Queda ací un record del pont.
Belchite (a la província de Saragossa) és un poble abandonat autènticament impressionant. Pel que és ara mateix, i pel que representa. Potser siga dels més visitats de l’Estat Espanyol. Realment el nucli de Belchite té dos nuclis, el poble vell, i el nou. Ací parlem del vell. Puc dir, a més, que la causa de l’abandonament de Belchite no respon a la gran majoria dels nuclis de què en este blog tractem: emigració del camp a la ciutat durant quasi tot el segle XX, construcció d’embassaments o catàstrofes naturals o artificials.
