diumenge, 3 d’abril del 2011
De camí per la zona més deshabitada de la comarca de l'Alcalatén
Taste les olors del ponent, veig masos i aldees deshabitades, camine cap a algun lloc des d'on hi ha una vista magnífica. He arribat en cotxe a un lloc habitat, i al poc de temps, des d'eixe punt, ja comence a tromar-me llocs en runes. Molts, en una forta concentració. Així és una part de l'Alcalatén, així és una zona pròxima als pols industrials de la Plana. Sembla com si tot el món se n'haguera anat a treballar a una fàbrica... les vistes, impressionants. Tornaré una vegada més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sentimientos que nacen del mismo corazón y que comparto contigo, amigo Agustí. Describes profundamente lo que sientes ante estos lares donde el silencio del olvido es muy fuerte. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada