Romandre sempre, la pedra picada per la pluja
i la neu atarantades.
Ordit de senyals traçats,
creient encara que el darrer
no és el pòstum rastre.
Donar el condol a l’energia
que emblanquinades les somovia,
fileres de casetes de calç.
Enmig la tarda d’aiguamoll
he respost la recerca inútil.
Este poema forma part del meu primer llibre, "Poesies de hui", publicat l'any 1998 per l'Editorial de la Universitat Politècnica de València.
1 comentari:
Boniques y emotives paraules.
Publica un comentari a l'entrada