dimarts, 17 de febrer de 2009

"Des de l'època dels romans, mai no hi ha hagut tanta massa forestal al que actualment és el País Valencià"

Taula rodona "Pobles abandonats i conseqüències en el paisatge rural valencià"

"Des de l'època dels romans, mai no hi ha hagut tanta massa forestal com ara al que actualment és el País Valencià". Pot semblar mentida, però possiblement siga veritat. Espais protegits, zones deshabitades i amb cultius abandonats, una societat que mira la muntanya amb altres ulls diferents. La muntanya ja no és una explotació econòmica, és, majorment un pulmó verd de les ciutats. Amb tot el que això comporta, per a bé i per a mal. Perquè també hi ha conseqüències negatives, com l'oblit de les persones que hi viuen a la muntanya. Per ser poques i sense gran capacitat de decidir, se'ls imposa des de les ciutats. Però, realment el procés ja va començar amb la Dictadura de Franco i la construcció dels grans embassaments valencians.

La taula rodona "Pobles abandonats i conseqüències en el paisatge rural valencià" ha tingut lloc a la Fundació Bancaixa de València, organitzada per la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València, una entitat bicentenària que aplega persones de totes les classes i condicions socials, interessades pel progrés social del Poble Valencià.

La xarrada va contar amb les intervencions de José Manuel Almerich, qui va parlar de la vida quotidiana als masos i aldees de l'interior valencià fins al moment de l'abandonament; Artemi Cerdà, qui va glossar les conseqüències en el paisatge d'este abandonament; i jo mateix, que vaig mostrar alguns dels nuclis de població valencians deshabitats.

L'aportació d'Artemi Cerdà, qui és professor de Geografia de la Universitat de València, va ser especialment interessant. Primer parlà sobre els usos històrics de la muntanya. Les conseqüències de l'abandonament són moltes: augment de la massa forestal, erosió sobre el terreny, reducció del cabdal dels rius per la major presència d'arbres a les capçaleres, pèrdua de patrimoni cultural material a la muntanya (fonts, abancalamanets...) i immaterial (coneixements del mità i d'altres). Les solucions? No són gaire costoses, però cal reivindicar-les. Però em quede amb l'aportació feta per l'especialista. Si els avantatges ambientals i socials de la muntanya són, posem per cas, un 1% del PIB, ¿perquè eixe PIB com a tal no es repercuteix al pressupost? I altres qüestions importants. Cal estimar la muntanya, els espais profundament humanitzats (aspecte que també ha apuntat Almerich) que representen un patrimoni impressionant. Els estrangers valoren cada vegada més el nostre paisatge humà, el bancal com a forma estètica i patrimonial.

En el debat final del públic es va tractar temes com els paisatges de la pedra en sec, la reutilització d'elements per a la construcció de vivendes, les desafortunades rehabilitacions en molts llocs, el cas de Tous i l'enderroc del poble, o un veí de la comarca dels Serrans va apuntar la necessitat de reinvertir els diners en els pobles d'interior, amb actuacions més necessàries que no, per exemple, construir piscines, com el cas d'Andilla.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La taula redona va ser molt completa. Almerich (famós per "El Planeta bicicleta", diversos llibres... va parlar de com era la vida per exemple en les masies. Un retrat molt rigorós de la duresa de la vida cotidiana. Agustí, per contra, mostrà, més vinculat al periodisme, els pobles abandonats hui. Artemio Cerdá, que es profesor, va traure conclusions que ens espanten. Per exemple, que els incendis són inevitables. Tornarem a la pròxima

Anònim ha dit...

ixa afirmació que encapsala el post no és molt exacta. Com es pot demostrar?