

Bibioj ha patit la mateixa situació que moltes aldees i masies situades a la cara sud del Penyagolosa, masos pobres que van créixer com els bolets, durant el segle XIX i fins a principis del XX. Ara, alguns d'ells estan sent rehabilitats, però la majoria continuen afonant-se entre el temps i el silenci, si no és que ja han caigut definitivament. A este mateix blog, les entrades referides a Llucena, el Rotgle, la Talàia o el mas d'Olària ens acosten a esta realitat. També vull agrair els correus electrònics rebuts per lectors del blog, com Rosa Sala, que tenen la seua família a Villahermosa i han aportat interessants apunts al coneixement del municipi i els seus masos.