dimarts, 29 de setembre de 2009

Bibioj (Villahermosa del Río), poble rehabitat on la majoria de cases estan totalment en runes

Bibioj és un lloc que molts excursionistes coneixen. Situat a la localitat de Villahermosa del Río, a la comarca de l'Alt Millars, és un nucli de població que actualment té cinc habitants empadronats, segons el Nomenclàtor de l'any 2008. La veritat és que la realitat, quan accedeixens a l'aldea, és la d'un poble totalment assolat per l'abandonament dels anys 60. En l'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", del Museu Valencià d'Etnologia, hi ha fotografies que ens demostren que a Bibioj, l'any 1956 vivien una desena de persones, i el paisatge, a més, era prou diferent a hui, doncs pràcticament estava desforestat per la pressió humana.

Bibioj ha patit la mateixa situació que moltes aldees i masies situades a la cara sud del Penyagolosa, masos pobres que van créixer com els bolets, durant el segle XIX i fins a principis del XX. Ara, alguns d'ells estan sent rehabilitats, però la majoria continuen afonant-se entre el temps i el silenci, si no és que ja han caigut definitivament. A este mateix blog, les entrades referides a Llucena, el Rotgle, la Talàia o el mas d'Olària ens acosten a esta realitat. També vull agrair els correus electrònics rebuts per lectors del blog, com Rosa Sala, que tenen la seua família a Villahermosa i han aportat interessants apunts al coneixement del municipi i els seus masos.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan jo vaig anar a bibioj ara fa
5 anys acababen d´instal.lar-se
una família a l´antiga escola,
segons el pastor d áquesta aldea
que almenys en aquell temps ja no
vivía al poble l´última mestra que
hi va haver en l´escola de bibioj
s´en va anar del poble, per que es
trobava molt sola ja que sols i
assistien un parell de xiquets, el
poble es trobava en un estat penos
encara que el ramat del pastor
mantenía els carrers nets de
brosa. El que més destacaba
d´aquest poble era la font que
essitual al final del carrer
principal de la qual encara brolla
i per aquells temps, estava
canalitzada cap a l´entiga escola
per subministar als seus
habitants. (Comentari íntegre publicat per David al blog el 21 de desembre de 2008).

Agustí Hernàndez ha dit...

A mí el lloc em va donar una gran sensació de pena. Tot era runes i solitud, en un paisatge molt deshabitat i escarpat. El contrast, quan veus les fotografies antigues de Bibioj, és acollonant.

trapatroles ha dit...

Vaig estar una vegada i esta molt abandonat. Una llastima de poble.

Agustí Hernàndez ha dit...

Jo no diria que és una llàstima que estiga així. És una conseqüència de com és hui la societat en el seu conjunt. És la societat qui ha decidit que eixe poble estiga així i no habitat. No es pot habitar tot el territori, i menys en les condicions com es feia fa un segle. I ara tenim limitacions molt importants.

david ha dit...

En el meu blog he dedicat una entrada al mas del Rotgle amb unes quantes fotografíes t´ho comente per si vols pasar-te ok Grácies....Açí baix et deixe l´enllaç per si vols entrar.

http://el-meu-poble.blogspot.com/2009/09/de-visita-al-mas-del-rotgle.html

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies, David, ja ho he pogut vore

Anònim ha dit...

Bona vesprá!

He deixat ja un comentari en el poble del Chorrico...
M´agradaria per favor més informació sobre Biblioj, i els masos o pobles que están abandonats per aquesta zona...I si es posible per favor, de que els decendents dels antics habitants es posaran en contacte amb mi o viceversa. La meua direcció electrónica es: edclneige@gmail.com
De totes maneres, Agustí, saps quins son els propetaris?

Bones festes per a tots.Moltes Graciès.
Ernesto