dimecres, 31 de març de 2010

Ressenya del llibre "La montaña olvidada. Despoblados del alto Alcanadre" de Arturo González Rodríguez, publicat pel Centro de Estudios de Sobrarbe

De vegades, passes moltes vegades per un lloc i no et pares realment a vore què hi ha prop. Vas als llocs que tothom coneix, on tothom va, però descuides altres realitats que, si conegueres, segurament no defugiries. És el que m'ha passat en descobrir el llibre "La montaña olvidada. Despoblados del Alto Alcanadre". Es tracta de la segona edició d'un llibre escrit per Arturo González Rodríguez, i publicat pel Centro de Estudios de Sobrarbe. La publicació descriu 26 llogarets i els situa en 71 itineraris d'accés. Les il·lustracions són una part importantíssima del llibre perquè hi ha més de 1.000 fotografies per a un total de 297 pàgines. No només estem parlant de despoblats, sinó també de llocs habitats, pardines o molins.

Vull agrair a Faustino Calderón, autor del blog www.lospueblosdeshabitados.blogspot.com el seu magnífic treball, ja que vaig conéixer este llibre gràcies a una entrevista que va publicar a l'autor, Arturo González. També vull donar les gràcies a l'autor per la seua gentilesa en cedir les fotos que ací podeu vore per a il·lustrar esta modesta ressenya. Este llibre, tal i com es ressenya a l'entrevista, el podeu adquirir ací, que és on jo el vaig comprar.

Quan vas des d'Osca cap al nord i corones el port de Monrepòs, ja aguaites en la llunyania, al nord, el Pirineu i Prepirineu aragonés. Una zona bellíssima, sens dubte. La vall de Tena, el pas a França... Si vas de Barbastro cap a Aínsa, també arriba un punt en què comences a guaitar en la llunyania eixa bellesa solemne, dura, pètria, que ofereix l'alta muntanya aragonessa. Però entre eixes dos carreteres, mirant el mapa, també hi ha territori, espai viscut, zones on la presència humana ha deixat el seu testimoni en forma de despoblat.

Em perdonarà l'autor, però no conec aquell espai. Com a mínim en la mateixa mesura que les fèrtils hortes del Túria.. Hi he estat diverses vegades a Aínsa, Sabiñánigo, Jaca, la Vall de Tena, però el que genèricament es coneix com a Serra i Canons de Guara no l'he xafat. Tampoc la part nord dels canons del Guara, on majoritàriament, situem els despoblats dels quals ens parla este llibre. Per situar-nos, hauríem de seguir la carretera que unix Aínsa i la N-330, i d'ací anar cap al sud. No m'estendre més en la ubicació, i perdoneu-me el meu desconeixement de la zona.

Arturo González ens ofereix un llibre de carn i ossos. Són les seues vivències, el seu testimoni, la seua estima al territori i en sentit abstracte paisatge, el que podem llegir i veure al llibre. Documentació i treball a peu de camp. Dedica molt d'espai a descriure l'accés als llocs. I il·lustra els despoblats amb nombrossíssimes fotografies. Podem vore antics camins ja perduts o quasi, possibles dòlmens, tombes, infraestructures pastorils... i els testimonis de vida quotidiana que ens han deixat els pobles en la seua arquitectura, les seues cases, i els interiors de les vivendes.

Com comenta l'autor, és una zona difícil per a la vida: "El Alto Alcanadre, junto a sus afluentes río de Used, Mascún y Bálcez, configura un marco físico áspero y duro, en el que la despoblación se cebó muy temprano y de modo especialmente cruel, cayendo para siempre, además, la losa del olvido sobre esta poco frecuentada zona".

A mi m'han impressionat profundament alguns llocs. Havia vist pobles deshabitats similars. Otal, Jánovas, Larrosa... però vore per exemple la silueta de Alastrué, amb les seues cases i el seu ull mirant-me... impressiona. També alguns detalls de Letosa, Azpe, Puymorcat, Miz o Binueste. A l'autor li agrada molt el detall, però també el paisatge que envolta els pobles, es nota que ha fet els recorreguts a peu o en bicicleta de muntanya.

I vull dir que també té el seu complement etnogràfic quan parla de les persones que habitaren eixos llocs. Per exemple citaria el cas de Binueste i la làpida del cementeri que denota la mort d'un pare i els seus sis fills entre 1875 i 1905. O quan comenta els objectes referits a la vida quotidiana dels habitants de la comarca.

No vull estendre'm més. El llibre és magnífic, i el recomane. Igual com altres treballs ressenyats a este blog. M'atreviria a dir que l'autor ha aconseguit un dels seus objectius, despertar la curiositat d'este lector. Però també cal agrair-li més coses. Eixe treball íntim, callat, silenciós, pel qual no ha rebut, segurament cap euro a canvi. Però que sí que l'ha omplit de satisfacció.

Es tracta, vull dir-ho, d'una satisfacció compartida, recórrer llocs dels quals ningú parla, fer coses perquè creus que les has de fer, i a més, donar-los forma de llibre. Com es diu al pròleg de Severino Pallaruelo, "recibe la mejor de las recomenpensas, el verdadero goce del viajero y del autor: el que proporciona el placer de viajar y de escribir". Enhorabona.

El llibre ha contribuït a crear un debat al voltant de la zona, ja que, a més del llibre "La montaña olvidada. Despoblados del Alto Alcanadre", Arturo González ha fet en distints llocs de la província d'Osca una conferència-presentació de power point amb unes 100 fotografies, per a posar en valor i donar a conéixer l'Alt Alcanadre. Podeu contactar amb ell al correu arturogon@wanadoo.es.

Fotografies propietat de l'autor, cedides desinteressadament per a esta ressenya. Estan publicades al llibre. La segona (començant per dalt) correspon a l'autor del llibre en una excursió.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Buen trabajo como siempre Agusti, tocando gran variedad de temas, excepcional el reconocimiento que haces para un libro magnifico.
De lo mejorcito que he leido sobre despoblados.

Faustino.

Arturo ha dit...

Agustí, soy Arturo, mil gracias como ya te he manifestado personalmente, mucho ánimo y adelante con el blog. Un abrazo también a Faustino.

mabel ha dit...

Un libro estupendo que os recomiendo a todos. Se nota que el autor ha puesto el alma en ello. Gracias Agustí, por recomendarlo. Mabel. Zaragoza.

Agustí Hernàndez ha dit...

A treballs com a este se'ls ha de donar difusió, perquè, simplement, ho mereixen.

garrotipadur ha dit...

hola agustí,com pots posar els enllaços dels despoblats per a poder-se clikar i tindre apartat propi? ho he intentat i no hi ha manera,quan pugues m'ho expliques ja que al meu bloc de rutes vull que es veguen al costadet.

Gràcies

Agustí Hernàndez ha dit...

Hola,

si et referixes a la columna dreta, on està la llista de nuclis deshabitats, el que he fet és afegir una imatge, i dalt una llista d'enllaços amb l'enllaç (a la qual el blogger et permet posar-li un titolaret).